Ser i no ser una mística del Tot
DIETARI FINAL, de Lluís M. Xirinacs
ser i no ser una mística del Tot
El darrer mes de la seva vida, Lluís M. Xirinacs va escriure una mena de diari que els seus amics de la Fundació Randa han editat amb el títol de Dietari Final. En les seves pàgines, no totes fàcils de seguir, s’hi teixeix una filosofia mística de la vida en la que la persona, com administrador que n’és, té la facultat de decidir sobre la seva mort, perquè és l’acte de llibertat més sublim. És una ofrena en plenes facultats al Tot Absolut amb qui la persona, al morir, passa a ser també el Tot, el jo sóc. És l’assoliment transcendent de la vida com a globalització que amb el seu devenir diari, va aportant perfecció a la imatge, a la globalitat, per acabar sent el Globus harmònic on no hi ha savis, perquè és saviesa, no hi ha amants perquè tot és amor, no hi ha feliços perquè tot és felicitat. La lectura del llibre ens farà entendre la gran importància de l’amor en la vida de la mà de l’autor mallorquí Ramon Llull a través de les pàgines del Llibre d’amic i Amat. Xirinacs, al llarg dels trenta dies del darrer tram del seu viatge porta una vida normal dedicat a l’estudi, a la contemplació, al desenvolupament de la seva filosofia i a la relació amb el seu entorn més immediat, fins que decideix retirar-se a la solitud del silenci. En aquests trenta dies ha recordat moments importants de la seva vida que li marcaren el seu destí però no oblidant mai el diàleg i l’intercanvi d’idees i emocions entre l’amic i l’amat. I en aquest treball cent per cent vital ens mena de la mà, a entendre que la religiositat no pot desterrar-se de la globalització, perquè d’una forma o altra és inherent a la vida i a la història de la mateixa manera que ho és la política. Política i religió dissenyen els objectius del ser, la primera en el món de la subsistència i de la convivència i la segona amb un punt de mira d’excel·lència que és la transcendència. I és tan profund l’arrelament d’aquests dues vessants que en el món físic s’interrelacionen de tal manera que el fer política també és fer religió. Són dos factors imprescindibles que tenen un mateix leitmotiv, l’amor. Els grans desequilibris en el món són fruit de l’absència d’estimació. La gran lliçó ens la dóna qui ens ensenya que morir és estimar.
JOAN SALA VILA
Article publicat a EL TOT de Granollers.