Lluís Maria Xirinacs

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007

Comments Off

DILLUNS, 11/08/2008 - 06:00h

El 13 d’octubre s’organitza l’acte ‘Xirinacs al Palau’
Avui fa un any que es va conèixer la mort de Lluís Maria Xirinacs, una notícia que causà gran commoció en la societat catalana. Xirinacs va deixar-se morir ‘per contrapuntar la covardia dels nostres líders’, i ho va voler fer enmig de la natura, ‘en la soledat i el silenci’, tal i com va deixar escrit en un text amb data del 6 d’agost del 2007. El cos va trobar-se l’11 d’agost al pla de Can Pegot, a Ogassa (el Ripollès).

Just en aquell mateix indret avui hi ha un monòlit en la seva memòria, que es va inaugurar el 24 de juny amb la presència de mig miler de persones, en el marc del Memorial Xirinacs. Aquest no ha estat l’únic acte de record, ans al contrari, avui mateix la Fundació La Plana ha organitzat una xerrada a Santa Maria d’Oló (el Bages) sobre l’ex-senador català, conduïda per Lluís Planes i titulada ‘Xirinacs: un far de la plenitud individual, social, nacional i universal’.

I és que en aquest darrer any han estat molts els homenatges a qui va dedicar la vida a lluitar per les llibertats practicant la resistència no violenta, com els que recull la Fundació Randa en aquest enllaç. Un dels gestos més comuns entre els municipis catalans ha estat el de dedicar-li un carrer o plaça (vegeu-ne aquí la llista).

Xirinacs al Palau

(Més informació clicant aquí.)

El proper 13 d’octubre el Palau de la Música Catalana acollirà un acte d’homenatge que durà per títol ‘Xirinacs al Palau’, dirigit per Joel Joan i en què hi intervindran diversos ponents i grups de música. Entre els ponents hi haurà Mossèn Dalmau, Lluís Planes, Arcadi Oliveres i Montserrat Carulla; i entre les formacions, Al Tall, At-versaris, Obrint Pas, la Coral Sant Jordi, Feliu Ventura, Francesc Rivera Titot i Elèctrica Dharma.

Últim adéu multitudinari

Milers de persones es van aplegar a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 16 d’agost de l’any passat per donar l’últim adéu a Xirinacs. Tot i la pluja que va caure aquell dia, el Fossar de les Moreres es va omplir de gom a gom, i és que la desaparició sobtada de l’ex-senador i sacerdot va generar un profund trasbals. Aquest va ser un dels motius per crear la pàgina Xirinacs.cat, on qui volgués podia deixar-hi el condol o fer-hi comentaris. Actualment a la web també hi ha un recull de cançons dedicades a Xirinacs, el llistat dels municipis que li han dedicat un carrer i diversos escrits, poemes, imatges, etc. Els lectors de VilaWeb van escollir Lluís Maria Xirinacs com a personatge de l’Any 2007.

De l’amnistia a la independència

VilaWeb TV va oferir, el 29 de setembre, el documental, inèdit per al gran públic, ‘Xirinacs: de l’amnistia a la independència’, enregistrat l’any 2000 per Lala Gomà i Xavier Montanyà. Durant trenta minuts, Xirinacs hi parla de la no-violència de Gandhi, de la transició, de religió, de l’independentisme, etc. El mateix dia, Xavier Montanyà va dedicar el Mail Obert de VilaWeb a la figura de l’ex-capellà i ex-senador.

Textos de comiat

Al despatx de Xirinacs a la Fundació Randa s’hi van trobar dos textos, amb data del 6 d’agost. En el primer, l’ex-senador explicava que marxava en ple ús de les seves facultats perquè volia acabar els seus dies en soledat i silenci; i en el segon, ‘Acte de sobirania’, es considerava esclau d’uns Països Catalans ocupats i sentenciava que ‘una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa’. Uns dies més tard de saber-se’n la mort, el diari Avui publicava en exclusiva un article escrit per Xirinacs, ‘Cultura de mort’, en què hi defensava el dret a morir lliurement ‘per donar vida nova i abundant.’

Dietari final

L’editorial Ara Llibres va publicar, al desembre, el llibre de Lluís Maria Xirinacs ‘Dietari final’, que recull alguns dels seus textos en què reflexiona sobre la decisió de deixar-se morir en la soledat del seu paisatge estimat i on ja adverteix: ‘em diran orat, boig, pertorbat mental’. I és que Xirinacs va preparar de manera minuciosa el seu final i feia temps que havia decidit que moriria quan complís els setanta-cinc anys. I així va ser. ‘Suposo, diu al llibre, que no passaran gaires anys sense que es permeti planificar a voluntat la pròpia mort.’

Podeu consultar la notícia a: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2960952

Comments Off

Avui fa un any que els diaris n’anaven plens: havien trobat en Xiri enmig del bosc.
Avui fa un any que ens vam quedar sense alè. El nostre Xirinacs? Mort?
Va marxar com ell volia, ell va decidir quan i on deixaria aquest món.
La setmana que ve farà un any que el Fossar de les Moreres va omplir-se a vessar per acomiadar-lo. Per dir-li adéu, i gràcies. A ell, que va dedicar tota la vida a lluitar per la llibertat.

Com sempre: el millor homenatge, la victòria. Fins sempre, Xiri!

Article publicat a: http://blocs.mesvilaweb.cat/belzaballa

Comments Off

Acaba de fer un any del teu comiat. No del teu adéu, perquè de fet mai te n’has anat. Continues estan present i ben present en els nostres pensaments. I en el que és més important, en les nostres accions. Sense el teu exemple, estic segur que la manifestació de l’1-D pel dret a decidir no hauria sigut la mateixa.

A diferència d’altres que també es proclamen pacifistes i es diuen seguidors dels plantejaments de Gandhi, tu els vas aplicar coherentment. Un pacifista mai es posiciona davant el conflicte a favor del fort, sempre a favor del feble, de l’oprimit, i mai fa de l’ús de la força per part d’aquest, naturalment en contra de l’opressió que pateix, un motiu per excloure’l, o per deslegitimar-lo. Tot el contrari. Denuncia les causes que han donat lloc al recurs a la violència, que de totes maneres, sempre serà infinitament menys colpidora que la que exerceix l’opressor, si bé també provoca un determinat nivell de dolor.

I per descomptat, el que mai fa és emparar les suposades polítiques de contrainsurgència i de repressió emprades pel poder opressor.

Comments Off

Història de Lluís Maria Xirinacs a Illacrua

Comments Off

El meu petit país plora,
ha mort el seu profeta.

La muntanya vol ser tomba,
les herbes xuclen la imatge,
les flors retraten el somriure,
l’ànima de la terra arxiva el missatge.

Jeu inerme, el profeta.
Una farigola per coixí,
pètals de flors silvestres l’acaronen,
raigs de sol besen les mans,
una llàgrima d’ocell agermana llurs ulls.

Capvespre.
Un núvol enllagrimat
rega el taüt,
les estrelles embolcallen l’esperit del profeta.
La mort obre la porta.
“Endavant Jo sóc”
li diu una veu divina.

A l’albada
flames de foc transcendeixen
la immanència del cor del meu petit país.
Batecs místics
emmetzinen amb verda esperança
rius, muntanyes i valls.
El poble ha menjat el pa del profeta.
El meu petit país,
assedegat de vera llum de milers d’ulls,
escolta
el tret de sortida de nova cursa.
Marató tensa,
l’aigua de la il•lusió
calça amb ales els peus dels atletes.
Suor, sang i llàgrimes
amassen la pols que els esportistes trepitgen.

L’estrella del combat
il•lumina alegries victorioses.
Coronats de llorer,
els atletes,
de genolls davant la bardissa que crema,
extasiats admiren vestit de llum
el profeta que els arenga.
“Jo sóc amb vosaltres”, soldats,
porteu arreu la bandera dels pobles lliures.
Sigueu Valents, no tingueu por,
la vostra llibertat ningú no us la pot prendre.

El meu petit país somriu,
el profeta batega en el seu cor.

Comments Off

Escrit de la germana d’en Lluís M. Xirinacs que ens arribà el dia 4 d’agost d’enguany a la Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs des del Monestir de la Presentació a Valls:

Un camí sense retorn

Comments Off

Sant Just –el poble– hi vàrem ser.

Francesc Giralt.

Revista de l’Ateneu de Sant Just Desvern: LA VALL DE VERÇ.

Els seus amics, que eren tots els que van-vàrem tenir la sort de conèixer-lo, es posaren a treballar immediatament després de la seva mort – ara farà un any—en el projecte “Memorial Xirinacs”. L’artista Jaume Rodri es va encarregar de treballar una enorme pedra de granit de 12 tones que es col·locaria al Pla de Can Pegot, a Ogassa, on en Lluís Maria Xirinacs es va deixar morir.

El dia escollit per posar-lo al descobert va ser Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans. Així que no fa ni un mes una representació de Sant Just, l’Enriqueta i jo mateix enfilàvem el llarg camí fins el Pla de Can Pegot. De Sant Just direcció Ripoll. Després cap a Sant Joan de les Abadesses. Enmig del poble seguirem cap a Ogassa, travessant el poble i continuàrem una estreta carretera amunt. A l’esquerra deixàrem l’església romànica de Sant Martí i al cap d’una bona estona i trencant en cas de dubtes sempre cap a l’esquerra –faltaria més—arribàvem finalment al Pla de Can Pegot.

No ens esperàvem tants cotxes i per una vegada ens va fer goig tenir dificultats per aparcar-lo. Dotzenes i dotzenes de vehicles s’alineaven com podien en aquella carretera tan estreta. Érem molta gent o poca segons quin mitjà ho descrigui. En la meva revista de poble escric que érem tots els amics d’en Xiri que hi havíem pogut anar. Molts d’altres no pogueren. El dia escollit era el que simbòlicament calia, però moltes famílies el tenen habitualment compromès. En qualsevol cas érem molts més dels que ells volen i diuen. Hi érem la gent del poble, la que Xirinacs volia. Cap dels polítics que tan desitjaven fer-se la foto amb ell al carrer Entença quan reclamava l’amnistia hi varen acudir. Per això va ser impactant reveure la gran senyera de l’Assemblea de Catalunya fins aleshores amagada com a mostra de protesta per la feble actitud dels nostres líders polítics. I escoltar i sentir discursos, cançons i poesies de molts dels amics d’en Lluís Maria. Em va fer il·lusió veure –i escoltar—un alegre i vital Mossèn Dalmau. I també trobar-hi persones com els actors Joel Joan i Anna Sahun. I reconèixer antics captaires de la pau. I tantes parelles joves amb nens petits. Felicito públicament la Núria Roig per l’extraordinària feina. I a tota la gent de Germanies i de la Fundació Randa.

El 13 d’octubre, homenatge a en Xirinacs al Palau de la Música.

Quan la curiositat o el sentiment us portin al Pla de Can Pegot comprovareu que el monòlit de 12 tones de granit que ha treballat en Jaume Rodri us impactarà malgrat la seva senzillesa. Orientat a llevant, hi destaca una aprofundida X i un accent sobre la lletra. A la part inferior de la pedra i per tant mai no visible hi ha gravada la fórmula matemàtica del mestre Jordi Domènech que revela la distància des de l’accent fins al lloc on han d’estar enterrats –ben protegits—a 2 metres de profunditat alguns dels escrits d’en Lluís Maria Xirinacs.

Quan finalitzava l’acte l’incombustible Joel Joan va anunciar l’acte d’homenatge a en Xiri que s’està preparant. Serà el dilluns 13 d’octubre.

A La Vall de Verç de setembre procurarem donar-vos-en detalls.

Comments Off