Lluís Maria Xirinacs

Es va aprofitar aquest acte per presentar la nova imatge de la Fundació Xirinacs, amb el seu símbol i logotip i alhora també de les 30 persones que formen ja part del nou Patronat. Les intervencions durant la roda de premsa van estar orientades a recordar els fets més importants d’aquests darrers mesos i també a presentar l’acte del proper 13 d’octubre “Xirinacs al Palau” i els nous eixos vertebradors de la FUNDACIÓ XIRINACS.

- “La mort de Lluís M. Xirinacs. L’eutanàsia d’un creient”, a càrrec de Joan Parés.

“La mort d’en Lluís M. Xirinacs (1932-2007) és un fet espiritual extraordinari, grandiós, colossal, admirable! Es tracta de l’eutanàsia d’un creient extraordinàriament valent. Cita “La vida, ningú no me la pren. Jo la dono” (*) Dietari Final. Que quedi clar que en l’última pàgina del seu dietari Cinc anys ens diu: “Aquesta opció meva és discutible, que ningú no la prengui per la solució”. Per mi, és clar que el Xiri es va procurar i va viure una bona mort (eutanàsia), una mort feta a la seva mida. MOLT Valenta, MOLT ELEGANT, MOLT Ecològica, MOLT Mística, MOLT Ètica, MOLT Romàntica, MOLT Saludable, una mort MÍTICA de la que se’n parlarà, i molt, d’ací uns anys. En Lluís M. Xirinacs és i serà un testimoni heroic de català universal no-violent”.

- “El Dietari Final” i “L´Esperit batega per Catalunya”, els dos darrers llibres publicats, a càrrec de Lluís Busquets.

“Vaig conèixer Xirinacs l’any 1959, a Olot, com a deixeble. El 1999 vam preparar Plantem-nos! Temes vius i pendents per al tombant del mil·lenni, que presentàrem l’any 2000, en plena plantada a la Plaça de Sant Jaume. Vam seguir col·laborant un any en el programa radiofònic Fòrum de consens d’”Ona Catalana”, que conduïa Josep Puigbó, i vam enregistrar 13 programes sobre la Bíblia per a la TV Estrader-Nadal.

Quan se m’encomanà l’edició pòstuma del seu Dietari final (2007) i d´una antologia dels seus textos aplegada a L’Esperit batega per Catalunya (2008), vaig procurar el que ara explicaré. En l’antologia, mostrar el Xirinacs polièdric, capaç d’aportacions originals sobre l’espiritualitat, la pau, les ciències de la naturalesa, la Bíblia, l’economia, la demòtica…En el Dietari Final, lligar els seus escrits durant 5 anys enfocats a la seva donació al Trascendent, al dietari místic que va fer un mes abans d’oferir-se, en amorosa dialèctica amb Ramon Llull, i amb la joia de poder-se servir de les categories del seu propi model per fer-se entendre pregonament. Al meu albir, malgrat s’hagi volgut interpretar capciosament, és un llibre únic al món, en què la mort pren el sentit fructífer d’esdevenir vida per a tots. Per això mateix és un llibre sagrat. Com diu l´Evangeli de Joan “No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida pels qui s’estima” (Jn 15,13)”

- “El Monòlit en memòria d’en Lluís M. al Pla, on ell va decidir deixar-se morir”, a càrrec de Jaume Rodri.

“Volia l’anonimat. Jo li he respectat. El monòlit de 12 tones posat a l’indret on Ll.M.Xirinacs es va deixar morir, només té un relleu, en el granit, en forma de X accentuada. L’accent de l’home bo.

Amagada a la base del monòlit, hi ha la fórmula que indica el lloc on hi ha soterrada una àmfora amb un xip amb tota l’obra escrita i un objecte personal.

La primera llum anual del nou solstici (24 de juny) tocarà de ple al bell mig de la X. Al Pla de Can Pegot (Ogassa), al peu del Taga i mirant de cara a Montserrat, hi ha el monòlit que indica el quilòmetre zero de la represa.

També vull fer-vos saber que, aquests dies, surt al mercat en reedició, el seu treball exegètic al peu del meu llibre Evangeli de Jesús segons Jaume Rodri d’Edicions 62”.

- “El Camí Sant Joan de les Abadesses–Ogassa–Rama, en l’aniversari de la seva ofrena”, a càrrec de Joan Carulla .

“En Lluís M. Xirinacs, el dia 8 de juliol del 2007, en el seu quadern dietari que titulà Darreres Espurnes, va escriure:

“Seria feliç si un dia, un cop jo mort, es reunissin per celebrar la meva transfiguració, en un dinar, àpat sagrat, al restaurant de Rama, entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Gran Festa”.

I això és el que varem fer: un camí–pelegrinatge de tres dies, sortint de Sant Joan de les Abadesses el 6 d’agost. Caminàrem amb un marcat esperit ascètic i místic, acompanyats per en Lluís M. En diversos moments férem lectura, comentaris i meditació d’amplis fragments del Dietari Final.

El nostre itinerari: Ogassa, Sant Martí d’Ogassa, el Taga, Serra de Sant Amanç, Pla de Can Pegot, on el Lluís M. oferí la seva vida, Santuari de Vidabona i Hostal de Rama, on estàvem convidats per celebrar el GRAN ÀPAT SAGRAT, el 8 d’agost. Fórem 47 amics i deixebles que manifestàrem la nostra amistat i el nostre desig de continuar l’obra del Lluís M”.

- Xirinacs al Palau de la Música (13.10.2008), a càrrec de Joel Joan
(Més informació clicant aquí.)

“Davant de la gran quantitat de gent que es va acostar a la Catedral del Mar de Barcelona a acomiadar Xirinacs vaig pensar en fer-li un homenatge diferent del que és habitual. Un homenatge que no servís només per a la nostàlgia sinó que el projectés en el futur i li expliqués a la gent jove qui era. Estan amagant la figura d’en Xirinacs a la gent jove!

La música serà jove, la posada en escena àgil i moderna. Combinarem dos coses meravelloses: una, tenir la veu de l’experiència amb personatges com Mossèn Dalmau, Josep Vila, Rosa Calafat i Oriol Junqueres, que seran els ponents, combinat amb la música d’ara que connecta amb el futur del país, com és el cas d’Obrint Pas, Felip Ventura, Adversaris i altres que seran presents”.

- Els nous eixos vertebradors de la Fundació Xirinacs, a càrrec de Fèlix Simon.

“Fer del pensament i model global d’en Lluís M. X. el centre de l’eix vertebrador. Ell va ser el creador del Globàlium, un model filosòfic que permet entendre millor la realitat, que contribueix en la formulació de respostes als nous reptes individuals i col·lectius del món i que dóna elements de judici alhora que ens ajuda a orientar-nos i a prendre decisions.

- La Fundació no té gaire sentit si no es mou per Catalunya (en Lluís M. ha estat i és molt estimat pel poble català) Només la força de l’esperit pot fer gran una nació petita. És per això que en aquesta nova etapa, la Fundació Xirinacs vol col·laborar de manera decidida a crear les condicions per fer possible l’exercici del dret a l’autodeterminació.

- Creiem que al costat d’una política de partits, hi ha la força del poble, la democràcia com a primera i radical font de sobirania. Nosaltres som demòtics, per això sempre estarem al costat del poble. Al final la independència política serà la conseqüència d’un poble unit i lliure.

- També cal recordar, que ara més que mai, se’ns fa imprescindible, una major concòrdia a tots nivells de la societat, concòrdia en comptes de la uniformitat i de la discòrdia, i la cooperació portada a l’extrem màxim.”