Centre d’Estudis Joan Bardina. 23 d’Octubre-2008
Per a mi, la mort del Xiri és un fet espiritual, grandiós, colossal, admirable !!! Amb característiques úniques que anirem analitzant poc a poc.
He titulat la xerrada: l’eutanàsia d’un creient extraordinàriament valent. El perquè crec que va ser una eutanàsia ho explicaré tot seguit, però primer volia parlar de què entenc per creient i per valent:
CREURE (Cor-dare) (Agustí Chalaux)
Creure que … (racional) hi ha arguments, raons lògiques …
Creure en … (irracional) hi ha vivències, imperiències, decideix la llibertat de cada subjecte.
El Xiri creia en l’Ú, (Consciència o Intel.ligència Universal: Mare/Pare de tot l’Univers) ¿Déu? I veia en LA NATURA (Baruch Spinoza, 1632-1677) la seva obra.
La seva creença li venia de la seva infància quan la seva mare el portava a l’oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.
D.F. pag 75: Tanmateix hi ha un punt que ja puc fer i que encara no l’he fet: donar-me del tot, fer el Signe de la Donació Total que batega en el fons del meu cor des de la meva infància.
Va cultivar la mística tota la seva vida (vegeu les nombroses cites a l’Antic i al Nou Testament. Vida de clergue heterodox).
VALENTIA (llatí, valetudo: “ valer”, “valor”, “val ! ”, “vàlid”, “valent”, expressa la força d’actuació). No hi ha dubtes sobre la seva valentia, era valent i no-violent al màxim, tal i com va demostrar abastament en la seva vida pública.
Altres morts de valents i creients però no amb eutanàsia:
Sòcrates –> cicuta (470-399 a.C) (condemnat a mort)
Thich Quang Duc, 1er bonzo que es cremà voluntàriament l’any 1963, a Saigón (Vietnam)
Terence MacSwiney, alcalde de Cork (Irlanda) que va morir a la presó fent una vaga de fam (24 de octubre de 1920, en plena guerra de la independència). (1981 Bobby Sands).
Majoritàriament, avui en dia són herois els esportistes d’elit o/i els artistes competitius i multimilionaris o/i alguns assassins vestits de polítics. Per tant, ara i aquí el Xiri seria un anti-heroi perquè ni va ser un assassí, ni esportista d’elit, ni artista distingit, ni milionari.
Al Xiri se’l coneix més pels set anys de polític actiu que pels més de 40 d’estudiós i docent heterodox tal i com s’explica en el llibre: l’Esperit batega per Catalunya.
El vaig conèixer personalment l’any 1980, quan havia deixat la política activa per dedicar-se a l’estudi, a la reflexió i a treballar en economia.
Me’l va presentar l’Agustí Chalaux i varem començar una col·laboració setmanal fent classes per adults, en la seva escola del carrer Mistral de Barcelona, on l’Agustí explicava les teories econòmiques, socials, polítiques i antropològiques que havia elaborat durant tota la seva vida i on el Xiri era un alumne molt complidor i exigent al mateix temps.
A més, ell va ser el nostre professor per explicar-nos entre d’altres, temes sobre La Bíblia, sobre política i societat i sobre el Globalium, un model mental global per entendre la realitat.
D’aquesta col·laboració que va durar fins a la seva mort me’n vaig enriquir enormement.
Degut a l’obertura mental que em va representar conèixer l’Agustí i el Xiri, em va interessar l’estudi de la homeopatia. En acabar aquests estudis vaig oferir-me com a metge de capçalera als meus amics i el Xiri va ser dels primers en apuntar-s’hi.
En homeopatia, la primera visita és de vital importància perquè es tracta de conèixer el més a fons possible els símptomes i les malalties que es pateixen i a més el caràcter i els sentiments del futur pacient. En Lluís M. ho va fer molt bé, es va “despullar” a fons. En la primera entrevista que varem tenir li vaig fer la història clínica, era l’any 1999, aleshores ja em va dir que volia triar el dia, la forma i el lloc de la seva mort. El lloc ja el tenia triat. Tot això m’ho deia perquè sabia que jo també creia en aquest dret i que podria ser el seu confident en aquest afer. Immediatament vaig acceptar.
També em va dir que passada la seva mort m’autoritzava a explicar tot el que jo volgués quan volgués i a qui volgués, mentrestant això seria un secret que compartiríem. I així ha estat. Ara, després d’un any de la seva mort, començo a parlar-ne.
Com us deia abans, jo estava i estic convençut, com ell, que tenim el dret a decidir com i quan volem morir. I no només el dret sinó també el deure si de debò estimem als qui ens estimen, altrament ja carregaran “ells” amb el pre-mort i el mort.
D.F. pag. 19: Els amics ens hem d’estimar en la vida i en la mort. No només en la vida. Fer consistir l’amor a perllongar el més possible aquesta vida és un insult a l’altre. … és ridícula la lluita aferrissada del cervell per mantenir aquesta vida en contra del determini del nostre cos que marca el temps d’anar morint.
Al contrari. Cal ara que, mitjançant la medicina, puguem planificar amb responsabilitat i llibertat la mort com es planifica la natalitat. Aquesta la planifiquen els futurs pares perquè el fill encara no hi és. Aquella cal que la planifiqui la mateixa persona que ha de morir mentre encara hi és. (veure el seu article: Cultura de mort, publicat a l’Avui a l’agost del 2007)
D.F. pag. 38-40. “La vida, ningú no me la pren. Jo la dono”
1. ¿Qui? La meva vida és meva. És un bé meravellós. És un do, un present posat a les meves mans. Se m’ha donat la meva vida. Doncs, és ben meva. Totes les vides valen molt i valen poc. Per salvar una vida es pot donar la vida. Però una teula, un refredat poden acabar amb una vida. La vida sencera és la vida i la mort. Tot allò que neix es destinat a morir. Cal saber viure i cal saber morir. …
Saber-se retirar a temps i amb elegància !
La biotecnologia que permet la regulació de la natalitat també permet allargar la vida fins a límits inversemblants. …
2. ¿Quan? En el moment just, en el punt omega. Després ja és tard. Abans és d’hora. Quan jo veig a venir que el jo se m’escapa de les meves mans, és l’Hora. No la deixis passar. …
El final, el punt omega és lliurar a l’univers aquesta pròpia vida sencera, madura, plena. Jo he viscut de l’univers tota la meva vida. Ara l’univers pren possessió de mi i jo, feliç i horroritzat, m’hi lliuro. A temps. Ni d’hora ni tard.
3. ¿Com? Si ho faig a temps ho podré fer amb elegància. No oferint més resistència competitiva a les altres formes de vida. És l’hora de la no violència radical. Ja has begut prou de la vida dels altres. Ara és hora que els altres se’t mengin. La suprema Eucaristia. … La immensa Mare Natura ens introduirà en la seva Matriu, en la seva Matèria, i ens degenerarà. Ja no hi haurà distinció entre Mare i fill. Pensem-hi, pensem-hi.
Ass. Dret a Morir Dignament …
Tot això és el contrari de la mania de batre rècords de permanència en aquest món (sota l’esclavitud de malalties o de dependències familiars o/i amicals) amb l’excusa de “resistir” o de “qui un dia passa un dia empeny”
El Xiri era un home extraordinàriament valent, molt seriós i fiable, era un treballador infatigable, fins emmalaltir, era un estudiant fora de sèrie i quan es presentava a una examen ho feia molt preparat, ho testimonien 11 matrícules d’honor, 8 excel·lents i 8 notables en la seva carrera de filosofia, que va començar als seus 60 anys, i el cum laude per unanimitat obtingut en la seva tesi doctoral. Tot això ja li venia de jove quan treia les màximes qualificacions a l’escola i al noviciat.
Doncs bé, la seva mort, o examen final, també la va preparar minuciosament des que va haver de retirar-se de la seva plantada a la Plaça Sant Jaume, seguint els consells mèdics, per haver patit un còlic renal, un esgotament físic i una arítmia cardíaca.
El Xiri es prenia els reptes molt seriosament, a pit, quan s’hi posava se la jugava (la vida).
D.F. pag 40. Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, ben lliurement, per certificar-me i certificar-vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia la voluntat inequívoca de jugar-m’ho tot.
Ell, d’antuvi ja tenia una gran preparació per afrontar el viatge definitiu, primer de tot cal considerar les experiències de molts dejunis voluntaris. Les 8 vagues de fam, dues de més de 40 dies i una de menjar i beure de 6 dies que el van portar al llindar de la seva mort. Fa uns anys, li practicàrem un electrocardiograma tot recomanant-li que es relaxés. Quan va començar a sortir el registre varem tenir de avisar-lo corrents de que no es relaxés tant, el seu cor anava a 30 pulsacions per minut !
Era una característica seva aquest anar a fons quan preparava qualsevol assumpte. Quan va aprendre a nedar, que ho va fer de gran, li varen donar un tauló perquè fes peus a la piscina. Va sortir-ne amb el turmells desllorigats.
Des d’uns cinc anys abans de la seva mort, ell va fer sota control mèdic, experiments i assajos de dejuni, de retirar-se la medicació que prenia i de tècniques respiratòries per induir estats de consciència diferents al normal. En les visites al cardiòleg va deixar molt clar que no volia que li posessin un marcapassos doncs li treia autonomia i el robotitzava.
Tenia grans coneixements de Ioga i de la respiració forçada, també se’n diu respiració holotròpica o holorènica, aquesta tècnica emprada i treballada per Stanislav Grof permet entrar en un estat alterat de consciència sense necessitat de prendre cap substància.
A més, des que va deixar la plantada de la Plaça Sant Jaume va començar la pràctica quasi diària d’una tècnica de meditació, elaborada per ell mateix anomenada Kata-plasma (cap al plasma, cap a la llum). Tècnica per a la meditació transcendental.
Tot plegat li donava un gran control sobre el seu cos i la seva ment, des del seu esperit.
Un mes abans del 6 d’agost del 2007 em va concretar la data que tenia prevista per marxar d’aquest món i una setmana abans em va concretar el lloc on pensava fer-ho i d’altres detalls. Va ser una setmana intensa i plena de complicitats amb les persones que varem acompanyar-lo fins al final, a Ogassa. Irradiava pau i felicitat.
El Xiri no tenia cap malaltia greu, sí que patia d’alguns dèficits propis del desgast normal per la seva edat i com a dolença crònica patia d’una arítmia cardíaca que tenia compensada amb medicació antiarítmica diària, a més prenia medicació homeopàtica per reforçar les seves defenses.
Execució
Per morir va utilitzar una forma que recorda:
el ritual càtar anomenat Endura (O.Piulacs). Càtars: S. XII, XIII i XIV
alguns ritus dels primitius indis nord-americans i dels pobles japonesos, encara vigents al s. XIX (La Balada de Narayama)
La seva Eutanàsia començà amb un dejuni de varis dies (incloent la medicació antiarítmica), un retorn a la Natura en un indret solitari, la pràctica de respiracions forçades i el kataplasma fins a perdre la consciència i entrar en estat de coma auto-induit.
Això si, amb l’esperança de que durant 48 hores ningú el destorbés, i així va ser, Mare Natura va ploure abundosament i generosa durant 3 dies, en amorosa complicitat amb l’oferent.
D.F. pag 44. ¿Em voldran salvar els humans?
Em negaré a col.laborar-hi !
D.F. pag 100. En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
…
Si algú em troba
li prego que,
estigui com jo estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies !
En estat de coma i sense medicació, el cor del Xiri entrà en fibril.lació ventricular, tal i com va determinar l’autopsia (MORT NATURAL. No varen trobar cap verí) i s’esdevinguè l’èxitus o sortida irreversible de l’esperit del cos, això que normalment en diem mort, que és el contrari del naixement. Ell creia que una altra forma de vida, de consciència, continua.
E.B.C, pag. 43: Per a mi la vida no es pot assimilar tan sols a la vida històrica; això és una reducció judeocristiana occidental basada en la linealitat històrica.
Em consta que la seva mort va ser una eutanàsia (bona mort) molt saludable i ho dic fent referència a la definició de salut vigent, que varen consensuar els metges i biolegs de llengua catalana l’any 1976 a Perpinyà i que diu: “la salut és la manera de viure cada cop més autònoma, més solidària i més joiosa”
Crec que en Lluís M. va viure la seva mort d’una forma autònoma, sense cap violència, solidària amb la seva nació:
D.F pag 19.
Ofereixo el do més preuat que és la meva vida
Per l’alliberament del meu poble
…
D.F pag 38.
Com l’alcalde de Cork a Irlanda, vull explicar amb la meva mort als catalans que no obtindrem la plenitud dels nostres drets i deures si ho intenta qui no estigui disposat a donar la seva vida per aquest propòsit. …
Acte de Sobirania
i joiosa perquè s’oferí voluntàriament i lliure al seu Amat [l’Ú: diàleg entre l’Amic (Xiri) i l’Amat (l’Ú) del Dietari Final], en qui creia. Amb autèntica joia.
En el lloc triat, entre la muntanya Taga que és la seva representació de la Mare Universal i el serrat de Sant Amanç, la seva representació de l’Enamorat per Sempre.
Una mort que si no va ser exemplarment ECOLOGICA no va ser per culpa seva doncs van retirar el seu cos del Pla de Can Pegot a Ogassa, on va decidir oferir-se.
La Taga, la gran Senyora, que s’alça i es manté dreçada amb absoluta elegància. És la silueta perfecta de la serenitat. Ella presideix amb autoritat el capçal del corrent viu de la nostra nissaga. Nua, sense cap abillament de bosc. Només el borrissol tendre del prat tenaç de l’alta muntanya.
I separat pel Coll de Jou, arraulit el Serrat de Sant Amanç, feréstec, arbrat, ajupit, fascinat, embadalit, bavós, contemplant el seu amor enciser, La Taga dels seus somnis. No mira res més. No veu res més. És petrificat en un èxtasi permanent.
(D.F, pag. 34)
Univers, et demano que em facis pur com un raig de llum, per ser digne d’ésser acollit en el teu cor. (D.F pag 45)
Quedi clar que en l’última pàgina del seu dietari “CINC ANYS” ens diu:
Aquesta opció meva és discutible,
Que ningú no la prengui per la solució.
Per mi, es clar que es va procurar i va viure una bona mort (eutanàsia), una mort feta a la seva mida. MOLT Valenta, MOLT Ecologica, MOLT Mística, MOLT Ètica, MOLT Romàntica, MOLT Elegant, MOLT Saludable.
Sintetitzant: una mort MÍTICA de la que se’n parlarà, i molt, d’ací uns anys. (com de la mort de Sòcrates, … )
El Xiri esdevindrà mite (ja ho és per segons qui) nacional i universal per la seva vida i obra en aquest món, però també per la forma d’afrontar la seva mort.
La impecabilitat de la mort del qui no té por a morir-se i s’ofereix pels seus ideals.
En Lluís M Xirinacs va morir a aquest món però el Xiri de l’Esperit ressuscitarà en cada persona que l’ha estimat, quan aquesta persona ho vulgui. D.F. pag 47 l’esperit de Lluís M. passarà, però Lluís M. de l’Esperit, no.
En Lluís Mª Xirinacs és i serà un testimoni heroic de català universal no-violent.
BCN, Oct-2008
Podeu llegir l’article aquí
