Presentació Glops 1
Barcelona
14.04.2009
En aquesta síntesi del llibre Teoria i pràctica de la noviolència, de Lluís M. Xirinacs (1932-2007), l’escriptor Lluís Busquets i Grabulosa, que n’ha vetllat l’edició, ens n’ofereix els eixos principals:
Comença per definir el concepte noviolència des de la cibernètica i per emmarcar-lo dins del terreny sagrat de la “força de la veritat” del subjecte — que, segons Gandhi, “neix dins el cor, a cada moment, segons les circumstàncies, i pot canviar en cada nova circumstància”—, una veritat no reductible a cap anhel particular sinó identificable en allò que l’univers vol per a cadascú. Per això Xirinacs parla d’un mistèric lligam de les persones amb l’univers —l’adoració— i escriu que, en mística, el jo subjectiu “no és res” o, en d’altres mots, “que totes les identificacions del jo no són el jo”, perquè el jo de l’altre és “la sorpresa, el misteri, l’incontrolable”. L’autor exposa diverses formes de violència emmascarades en el món d’avui; proposa el camí espiritual de les Vint negacions hinduistes per a adquirir el domini de nosaltres mateixos; repassa les tècniques graduals de la lluita no violenta —cooperació, denúncia, no-cooperació (resistència passiva), desobediència civil i acció alternativa— i ofereix un nou model demòtic de societat, arrelat en les comunitats troncals de ciutadans i no en l’actual massificació del poble, cosa que denuncià en el seu Acte de sobirania final, en lliurar la seva vida a la Transcendència.