Llibre de signatures
Pots deixar el teu record per en Lluís Maria Xirinacs en aquest llibre de signatures, al requadre de baix de tot.
Però recorda: si el considerem un testimoni, el millor homenatge que li podem retre a ell i a nosaltres mateixos com a poble és aportar el nostre gra de sorra als projectes que amb tota la seva vida i fins amb la seva mort ens ha indicat per assolir la llibertat i plenitud individual i col·lectiva: la vertebració territorial del país amb una democràcia participativa orgànica i la unió cordial per a l’acció no violenta conjunta.
Per aprofundir-hi, apunta’t als cursos formatius i consulta també la seva obra.
Textos, cançons i fragments de videos del multitudinari funeral a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, i el posterior comiat del poble al Fossar de les Moreres: funeral i comiat del poble.
Simplement acceptar en silenci la seva mort.
Tan de bo que tinguem mes profetes com ell,
ACTE DE SOBIRANIA
A Lluís M. Xirinacs i Damians
En el darrer viatge per l’estimada terra
la llei que ens fa serfs tot sol desafies
amb la força d’un gran poble i et malfies
de la nostra terra germana i opressora
Amb comprensió, però no sense pena
valent has volgut triar el teu final
nosaltres arraulits ho tenim que acceptar
ja que aquest era el teu dret a escollir
Un camí de pau ens vas mostrar
i resistència, encara que portem
tres-cents anys de rendició i a voltes
ens pugui i els pugui una derrota semblar
t’imagino per l’Ogassa amb pas noble caminant
poder cansat, però tal força ens deixes
si lluitem, en comptes de les queixes
no hauràs perdut la guerra si volem seguir lluitant!
pfolch@uoc.edu
Altafulla, 15 d’agost de 2007
Has estat la nostra consciència. Has fet el que molts hauriem volgut fer i voldriem fer. Per a tu l’eternitat en la ment de les properes generacions!
nomes dir, que la seva lluita perdurarà sempre entre nosaltres. mai t’oblidarem
Colpidor el seu tarannà, colpidora la seva manera de viure, la seva resposta a les provocacions fent de la desobediència civil l’actuació més digne davant les indignitats dels grans i petits dictadors que ens maneguen la vida. Estimat Xiri, siguis on siguis, aquí tens una persona que t’estimava des de la llunyania, que també diu sovint “Jo em planto” Ara em planto en el teu record. Bon viatge, que trobis el que et va mancar aquí
La Comunitat Catalan de Toronto, reconeix la feina que vostè ha fet durant tota la seva vida a favor de la independència dels Països Catalans i més concretament la de Catalunya. Vostè, amb la seva mort, ha deixat de ésser esclau i ha guanyat la llibertat. Gracies a vostè i al seu sacrifici, Catalunya tornarà a guanya la llibertat i la independència.
Josep Lluís Pérez
President
Catalan House of Toronto
Que el teu exemple ens serveixi per arribar a la tan enyorada alliberació del nostre poble. Sóc pessimista, com devies ser-ho tu entrellucant la mediocritat dels nostres polítics.Visca els Països Catalans.
Recordo aquell temps que estava assegut davant la Model, jo tenia al voltant de 15-16 anys. Aquell esperit el tobo molt a faltar, sincerament. És molt important que podem transmetre el nostre testimoni a les nostres generacions futures
Xirinacs, no fa pas gaire que et varem veure i tot passan em vas saludar, en aquell moment no sabia que era la teva última salutació, sempre t´ he recordat amb molta admiració per la teva fe amb els teus ideals.
Fins sempre estima metre. un peto alla on siguis
Lluïsa
Fins sempre,el meu estimat mestre. Un peto alla on siguis
Lluïsa
El seu últim silenci -el més llarg- em sembla un símbol del “silenci” del nostre poble…
Qui “prendrà la paraula”?
Qui trencarà el silenci del nostre poble?
Tan sols tinc 15 anys, i sempre escolto les històries de mon pare, que més d’un cop havia anat amb vostè a la Model per demanar l’amnistia.
Descansi en pau, sr. Xirinacs. Catalunya l’estima, i la seva mort no serà en va. Li prometo.
Amunt Catalunya! Independència!
El teu testimoni ha estat, és i serà un model per a molts de nosaltres.
Gràcies per tot i sobretot per la teva existència.
Desde de sempre i per sempre pels Països Catalans.
El teu record no s’esborrarà mai, gràcies.
I N D E P E N D È N C I A
Esquerra Republicana de Cubelles - Garraf.
La meva admiració ve de lluny, des de que el veia assegut davant de la Model fent un acte de conseqüencia per la llibertat dels presos polítics. Com molts d’altres el vaig votar sempre que es va presentar a les urnes i he sentit i sento per ell el respecte per un lluitador conseqüent, dels que n’hi ha pocs.
Fa pocs dies un carallot en una tertúlia de Catalunya ràdio (matí de CR) el va comparar amb un “telepredicador” o és un ignorant o un dels molts reaccionaris dependentistes españols que viuen i s’aprofiten del nostre país.
No he pogut estar en el seu comiat pero en el pensament també l’he retut un adeu agraït i emocionat.
Alguns acaben l’escrit dient Visca Catalunya lliure, jo dic Visca Catalunya independent.
Josep M.