Llibre de signatures
Pots deixar el teu record per en Lluís Maria Xirinacs en aquest llibre de signatures, al requadre de baix de tot.
Però recorda: si el considerem un testimoni, el millor homenatge que li podem retre a ell i a nosaltres mateixos com a poble és aportar el nostre gra de sorra als projectes que amb tota la seva vida i fins amb la seva mort ens ha indicat per assolir la llibertat i plenitud individual i col·lectiva: la vertebració territorial del país amb una democràcia participativa orgànica i la unió cordial per a l’acció no violenta conjunta.
Per aprofundir-hi, apunta’t als cursos formatius i consulta també la seva obra.
Textos, cançons i fragments de videos del multitudinari funeral a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, i el posterior comiat del poble al Fossar de les Moreres: funeral i comiat del poble.
Que t’acompanyin els ocells
que t’acaronin els estels
En Xirinacs s’ha deixat morir en un acte de llibertat. Morint, no ha fet volar ningú pels aires: només s’ha deixat endur per flaires d’una fronda pirenaica. Segurament hauria volgut fondre’s entre els braços d’una terra estimada, però les normes són les normes i se l’han endut per mirar-li les entranyes.
Ara, els que l’havien en vida decebut, s’afanyaran a prendre’l com si hagués estat el seu exemple. Haurà de lamentar-se el mestre del poc que aquests alumnes van aprendre. La llicó, cal dir-ho, no és fàcil en el nostre món d’acomodats. Esforç, proïsme, sacrifici; per la Pàtria, per la Fe i per l’Amor, mots que segons com s’usin, com s’interpretin, poden acabar amb tot.
Amb aquesta darrera lliçó, a mi em queda el pòsit que és malgastar molta energia -elèctrica i sanguínia- tenir com a únic objectiu a la vida, estar ben assegut a una cadira, tot allargassant una existència que anem omplint d’instants buits, opacs i sense glòria.
Que la teva mort doni fuït, que el teu darrer clam de Pau,Indepèndincia per la nostre estimada Patria Catalunya
sigi llavor de despertar del nostre estimat poble.
Com quam restaven devant de la Modelo com captaires reclamant l’Amnistia (corria l’any 1976), crident en el teu nom “POBLE CATALÀ POSA’T A CAMINAR”.
Amb estamaciò sempre’t recordare Lluis M.
Signat: Marià Jiménez I Moreno
Lluís Maria, a reveure i moltes, moltes gràcies per tot. Amb la plena confiança que la teva absència ens sigui un motiu i una espurna per assolir el nostre objectiu: la independència de Catalunya per la via de la pau.
Després de tornar a rellegir tota la seva vida, continuo pensant que va ser, un home molt valent i crec que hem de prendre exemple per continuar endavant sense por - rosa pòrtulas
Xirinacs, escolta el que t’ha escrit avui Mn. Ballarin.
Que siguis feliç allà on vagis…
Tan sols el poble, només el poble pot fer el camí cap a l’alliberament nacional: la pròpia gent dels Països Catalans fa anys que ha refusat el camí, de dialectes n’hem fet idiomes, ja fa anys que ens hem venut els símbols identitaris a qualsevol lloc que es presti al consumisme turista -barrets de mexicà oferts al ‘respectable’ que es vol sentir a l’Espanya Brava, etc. etc…-
Hi va haver els anys 30 la lluita tot just començava: ara podem dir que tot s’ha acabat, ha arribat a la seva fi; Xirinacs l’últim lluitador s’ha tret la vida de la mateixa manera que els mateixos catalans i catalanes, metafòricament parlant, fem dia rere dia, suïcidant la llengua, evitant el conflicte i donant la rao en qualsevol àpat familiar a l’incipient hoste castellanoparlant.
No ens mereixem la independència, amb tu estimat Xirinacs, hem perdut tot allò que es va encetar als anys trenta: tot s’ha acabat ja, és la fi d’un poble que no es mereix res, que no lluita contra tota forma de dominació cultural, que tan sols renega quan veu una tovallola amb un orgullós brau sota una bandera espanyola a qualsevol terrassa de Lloret i no és prou valent de passar a l’acció. Estimat Lluís Maria, Catalunya mai t’ha merescut. Jo per la meva banda també ho deixo tot: polítics i poble ja és la mateixa cosa.
Tot citant Fermin Muguruza com a membre de Negu Gorriak: Agur etsi dut (trad. Adéu cedeixo i abandono.)
P.D. Els amics dels teus amics són els meus amics!
Gràcies per la teva lluita
Moltes gràcies per haver defensat durant tota la vida Catalunya, les llibertats i els Drets Humans
Ens ha deixat un exemple de dignitat i coherència, ja seria bo que el poble català en prengués nota i seguís els seus passos…
Endavant! La teua memòria i el teu exemple ens farà més forts i dignes!
Em perdut un dels últims catalans disposats a entregar-ho tot pel nostre país. I encara desprès de la teva heroica mort els nostres enemics segueixen violant els teus mots i la teva persona.
DEP que als catalans/catalanes que seguim vius no ens ho permeten.
Et vaig coneixer durant unes hores i vas deixar una emprenta inolvidable a la meva ánima:
Em vas entregar el mirall de la preséncia del llop solitari, de la llibertat invividual, d’una comprensió i compassió que és vidència i claredat…quan no tenim por ni de pensar més enllà delslímits de la nostra própia por, ni d’escoltar el que sent el nostro cor i trobar la forma d’expresar-ho
Serás sempre un fanal a la meva conciència.
Prego perque cada acte de la nostra vida sigui un acte de soberanía de la nostra ànima!
Gràcies amic i mestre Lluís Maria Xirinacs
Vui donar-li les gràcies per la seva lluita. Ens va ensenyar a estimar i a entendre que és la llibertat. gràcies.
No solsament hem perdut, un lluitador, per la llibertat dels Països Catalans,sino que hem perdut, per els mes senzills, una guia, una referència i un nord, en front de tans politics fals i traidors, i tans intelectuals que es diuen d’esquerres i que l’unic que fan es confondrens, i alinearse amb els espanyols.
Mai l’olblidarè.