Llibre de signatures
Pots deixar el teu record per en Lluís Maria Xirinacs en aquest llibre de signatures, al requadre de baix de tot.
Però recorda: si el considerem un testimoni, el millor homenatge que li podem retre a ell i a nosaltres mateixos com a poble és aportar el nostre gra de sorra als projectes que amb tota la seva vida i fins amb la seva mort ens ha indicat per assolir la llibertat i plenitud individual i col·lectiva: la vertebració territorial del país amb una democràcia participativa orgànica i la unió cordial per a l’acció no violenta conjunta.
Per aprofundir-hi, apunta’t als cursos formatius i consulta també la seva obra.
Textos, cançons i fragments de videos del multitudinari funeral a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, i el posterior comiat del poble al Fossar de les Moreres: funeral i comiat del poble.
Hem d’aprendre molt de tu….jo et vaig veure un dia - ja fa molts i molts anys davant la preso “Modelo” de BCN i vaig sentir quelcom semblant a l’admiracio…gràcies Mestre
d’un captaire de la Pau a un altre records…
Tant de bo els polítics del nostre país estimessin CATALUNYA com ho vas fer tu.
una pregària per tu…
Real,
Estic satisfet d’haver pogut compartir amb tú alguns d’aquells moments memorables de lluita il’lusionada. Malahuradament d’aquelles il’lusions van quedar en utopía i ara, com diu el poeta, la bellesa persisteix en el record.
Sempre vas ser un referent per a mi; un home VALENT, un patriota com els que ja no queden… quan vas decidir marxar vaig sentir que una part de mi marxava amb tu; no volia creure que ens havies deixat perquè sentia que et necessitàvem aquí encara. Però de nou em vas demostrar la teva valentia donant el teu bé més preuat…
El que vas fer va ser l’acte de més amor que mai ningú ha fet, “un final absolut victoriós”;
perquè tu no han aconseguit oprimir- te ni fer- te esclau
MAI T’OBLIDAREM, TU ENS HAS FET SER MÉS LLIURES. GRÀCIES!
Vas marxar tu i va marxar una part molt important del nostre país, però tots sabem que sempre continuaràs sent entre nosaltres, en cada lluita, en cada reivindicació, en cada paraula. La força d’aquell home que un dia va donar la vida per una causa en la qual creia, seguirà creixent dins nostre fins que un dia aconseguirem capgirar la societat, i totes les venes que fan que avui tants ulls continuin cecs, cauràn i deixaràn pas a la llibertat robada que un dia van voler fer desaparèixer els mateixos que volen que tu desapareguis de la nostra memòria. El que aquests no saben i mai podràn comprendre, és que la teva mort no va significar un abandonament, sinó un pas més en el camí cap al teu somni, el nostre somni!
continua la lluita!
Xiri, et trobem molt a faltar. La nostra nació s’enfonsa i necessita gent valenta com tu. Jo igual que tu he viscut tots els anys de la meva vida com a esclau, i t’asseguro
que en tinc més que prou. Faria el que calgués per tal d’ajudar a alliberar la pàtria, però estem tant mancats de referents …
Fins sempre, Xiri.
Visca la Terra!!
Catalunya a mans de tantes capelletes, de tanta ambició de protagonisme, una família dividida per l´ànsia del poder i de l´enveja… Si no ens ajuntem tots deixant de banda la vanitat i la soberbia individual, seguirà sent més fàcil donar de tot la culpa als “altres”. On està l´esprit dels Castellers (cadascú des del seu lloc i coordinant per fer el castell)o de la sardana (un que dirigeix i els altres que, de la mà, fan els passos justos)? O de les colles geganteres amb homes que desapareixen en el anonimat sota la figura perquè el que importa és que balli aquesta figura? Guerra a l´afany de protagonisme, al ego que ho desfà tot. Un cop guanyada aquesta guerra és quan podem treure la nostra bandera estelada sense tristor. Descansa en pau, Xiri!
Actualment Xiri és el meu màxim referent
Soc del poble plà i com tal parlaré. En Xirinacs fou un home amb un parell de collons. Els tenia molt ben possats. Vaig tenir l’ orgull de coneixa’l quan feia vaga de fam davant “La Modelo”. He llegit part de la seva obra. (Quan el varen detenir i torturar els “españoles”. Quanta Catalunya se’n va anar quan va morir. No cal dir res més. Repeteixo. Quin parell de collons!!.
Tan de bo, estimat amic Xirinacs, que aquest viure ofegat de la indignitat de veure i viure tanta catalana indignitat, ens doni l’empenta que ens cal per a alliberar-nos. Provaran d’aigualir al màxim el significat dels teus mots i el símbol de la teva mort. Som molts els que portarem al cor el teu missatge. No ens has deixat, fem nostre el teu esperit, no et deixarem sol, seguirem amb tu per sempre.
Xirinacs, els més ofesos pel teu missatge seran els del tansemenfotisme agut que deixen el problema a banda, per no haver de mirar-lo. Aquells són els que estan més lluny de la dignitat desitjada.
L’altre grup d’ofesos seran aquells que han afluixat la força, la raó dels sentiments i els seus nobles arguments per a alimentar un clan personal concret o una vanitat individual encara insatisfeta.
Els més ofesos són els que ens tenen empresonats en aquest clautrofòbic castell barrat anomenat equip d’amics Espanya (Castella)-França (Gàl·lia). Ara bé, no ens confonem, la mateixa quantitat d’indignitat rebuda de l’exterior (Madrid, polítics catalans…), és la mateixa quantitat d’indignitat no resolta en el nostre interior, tan personal i individual que com a poble.
Com es resol tanta indignitat catalana que tant ens ofega: plantant-se com en Xirinacs amb tot; no allargar la nostra malaltia; no parlar mai més castellà a Catalunya; viure com si fóssim un país lliure i amb un munt d’iniciatives, que cada dia sumades ens donarien la felicitat d’esperit que ens cal per a treure’ns de sobre totes les serps, vampirs i bacteris que viuen de la nostra malaurada indignitat amuntegada en tres segles. Teniu més idees per a recuperar dignitat?
La malaltia quan acaba, deixa d’alimentar els bacteris i més infectes acomodaticis. Tinc molta pressa. Ara més que mai. Enviem “l’ara no toca” del Carod a la tomba. Jo vull morir escrivint als catalans, “Felicitats, ho vam aconseguir”. Ara és l’hora Xirinacs, com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes. 100% AUTOCENTRAMENT i sense afluixar la corda fins l’alliberament. Ens ploraran per tots cantons. No oblidem; compte que ens falla la memòria. Anem al gra. Alliberem-nos, ja!
Ahir tot el meu cor plorava. Estava a l’estranger i donava una classe d’Egspanyol, de conversa. Quan s’acabà, li vaig dir a l’estudiant que no volia els diners, que no els podia acceptar. Era una senyora gran, li vaig dir que no s’ofengués, i també que era la darrera classe que donava. Li vaig parlar del suïcidi del nostre amic Xirinacs i vaig restar sense poder parlar. Des d’ahir s’han acabat les classes d’espanyol a l’estranger. Vindran més iniciatives fins a alliberar-me. SENCERA I PLENA.
Que bé que has sabut, Xirinacs, que la dignitat és l’aliment més car i saludable per a l’esperit. Estimada Catalunya, no tornis a amagar el problema, mira’l sense avergonyir-te i dóna-li el seu remei. Cadascú sap on és el veritable camí. El sofà i la tocada panxacontenta de collons o la difícil lluita que va alliberant el cos d’un pes extra de bacteris, barroers i mentiders? Potser la teva mort despertarà a uns quants mortals que viuen morint-se d’indignitat o afeblits per bacteris.
A través de la tècnica actual, ens resulta possible mantenir viu Lluís Maria i conversar-hi: el tenim al davant, ens parla, l’escoltem.
Amb Lluís Maria i nosaltres passa com amb Jesús i els deixebles: el seguien però no l’acabaven d’entendre, i no s’estaven de dir-ho. Es coneixien de poc i no podien assimilar el que ell vivia des de sempre. Les seves vides eren molt diferents.
No obstant, i sense gran instrucció, aquells pocs seguidors van fer possible tota una altra forma de vida que es va estendre pel món.
Ara, escoltant Lluís Maria, ens adonem que estem com al temps de Jesús: la seva doctrina ha estat pervertida pels que se n’han apoderat i que s’autoanomenen “Jerarquia” o cúpula eclesial. Ells són capaços d’influir els poders polítics en nom de Déu, i no hi ha cap intenció que aquest estat de coses canviï.
Però, com bé deia Ventura Gassol, “(…) sota de les cendres hi ha el caliu/que ha d’abrandar la Pàtria banda a banda(…)”. Tampoc els nostres polítics van escoltar el poeta. Poetes i profetes som incòmodes, i si ens morim, millor.
El caliu existeix, és tossut: entre tots els resistents l’hem de mantenir.
Gràcies a la Fundació Randa-Germanies.
Olga Xirinacs.
Tarragona, 3.1.08
ja ets part del patrimoni espiritual del mon.
El teu cos ja no hi és, però el teu esperit continuarà sempre amb nosaltres. Seguirem els teus passos. Els Països Catalans t’estimen tant com tu a ells. No t’oblidarem.
Et recordo i el teu exemple és un model.
Montse
Treballarem per ser dignes hereus del teu llegat. Fins sempre!
Quim Gibert (Fraga, Baix Cinca)
En Lluís Maria va fer una xerrada a Constantí el dia 7 de desembre de 2003 a la Biblioteca de Constantí per presentar els arguments del seu llibre “El terror, la pau i el sagrat”
A Constantí hi haurà un recordatori per sempre més de la figura de Lluís Maria Xirinacs…
així ho va acceptar el Ple de l’ajuntament fa quinze dies…
A la meva vida he tingut la sort de coneixe´t de jove al participar com un més a la Marxa de la Llibertat. A partir d´aquell moment sempre has estat present a la meva vida,esperonant una actitud de compromis tant interna com externa.
Malgrat les meves febleses el teu testimoni sempre m´ajuda. Gràcies amic.
Amb el poc que t’he conegut i llegit n’he tingut suficient per amarar-me de la teva talla humana, intelectual, espiritual i filosòfica. Un univers de sabiduria servida senzillament al poble per catapultar-lo a la plenitud i l’alliberament.
Amnistia 77 i les sessions de Globailum m’han situat en les coordenades Xirinacs de la teva trajectòria més influent, la teva ideologia tant incòmoda als poders establerts, les teves gestes no violentes i enigmàtiques, el teu immens amor a la humanitat i a la nació catalana.
Gràcies per mostrar-nos, dempeus, el Camí. Trobarem a faltar el teu somriure i el teu saber.
Tant de bo tots nosaltres ens estiméssim el nostre
país tal i com ho has fet tu, Xirinacs. Gràcies!!
Un estel s’ha fos però el firmament és infinit per mantenir la flama viva en el cor dels catalans. Xiri, gràcies pel teu testimoni. A reveure.
Malgrat la teva lluita,els polítics actuals encara et tapen la boca.
Però ara, sense la teva presència, parles i dius mes que mai!
Fins i tot, la teva vida ens has entregat,i els politics actuals,encara no han entès el teu missatge!!
Els espanyols no ens volen!
Ara més que mai! PAU I LLIBERTAT!
Arbeca (Les Garrigues)
Després de la mort de Lluís Maria Xirinacs
No creiem que Xirinacs se suïcides, més aviat es va deixar morir al no poder pair, reiteradament, una vegada i una altra, el fracàs del seu esforç de tants anys. Respectem Xirinacs, totes i cadascuna de les decisions que ha pres, fins i tot la darrera. Per pur respecte a ell mateix i a Catalunya el pujaríem als altars, si podéssim i si això volés dir alguna cosa. Aquest seu darrer pas podria ser qüestió d’una imprecisió, si no fos ell qui és. Xirinacs és aquell que es fa responsable d’una comunitat humana fins a la mort. Ha donat la vida!. Però malgrat tot s’ha d’acceptar com una acció irrepetible. No pels sentiments, que podem tenir tants d’altres catalans, perqué amb la seva mort es podria fer palès un sentiment de fracàs col•lectiu dels catalans, cap a la identificació dels sentiments nacionals, que ens unien amb Ll.M.Xirinacs. No és un profeta. Els profetes tenen deixebles, i els catalans no som d’aquesta mena, gràcies a Déu!. Els deixebles repeteixen el profeta i no tenen continuïtat d’un futur diferent. La imprecisió seria creure que no tenim futur, els catalans, per defensar els Drets Humans que ens són propis. El Català és un poble amb identitat pròpia i ens permetrem assenyalar amb el dit informàtic, els infractors de la Injustícia d’Estat que rep Catalunya. Tenim futur si confiem amb nosaltres mateixos. El dolor per la pèrdua de Xirinacs, en deixar-se morir, és la seva darrera lliçó, una empenta, que ens diu clarament: Cal girar full, companys, en el procediment polític! Gràcies Lluís Maria Xirinacs pel teu missatge d’amor de darrera hora. Amb goig parlarem de tu!.
Un adèu a Lluís Maria Xirinacs, en la seva mort.
Antònia Escalés Vic 15 agost 2007
No sé que passaria pels seus pensaments catalans o catalanistes,però humans,que s’atreveix a treure’s la vida al bell mig de la soledat i el silenci-.Com a sacerdot in aeternum pel Sagrament que imprimeix caràcter com el Baptisme,més de mil vegades,seguríssim aconsellaria els altres que com a capellà l’hi apropaven,que “el propietari de la Vida és Déu i no pas un mateix,ni Catalunya ni els Països Catalans”-.
El mossèn Lluís Xirinachs era i és “Sacerdos in aeternum i com a tal,la seva vida no era la seva propietat,sinó del Creador”-.
Ara bé,sóc dels que pensa que “els sentiments i els pensaments massa vegades ens traeixen” i si no n’hi ha altres persones o institucions que estiguin al nostre costat (sic),és tràgic-.Mossèn Lluís Xirinacs,potser se sentia “tráït tant del seu entorn com de la seva interioritat,passant dies i nits “cremat,escaldat perquè s’hi veia amb una soledat terrible”-.
Confio en la Divina Providència (en la vida tot és providencial,on Déu escriu amb línies torçades)que faci servir la seva Misericòrdia i Compasió,perquè potser “no sabia el que feia,ja cansat de viure en català i pels catalans”,és a dir,que Déu Nostre Senyor l’hagi perdonat-.Confio en la Misericòrdia de Dèu que és infinita-.Descanseu en Pau,mossèn Xirinacs-.
Sento enveja perquè tu ja has trobat la llibertat. Peró allà a on estiguis et demano que vetllis per la nostra dissortada Pàtria; perquè ?, no sabem, no hem après, ensopeguem cada cop amb la mateixa pedra, no hi ha unitat (no importa quins patits)t’haguessin d’haver deixat encapçala aquesta marxa per la llibertat de Catalunya. Només desitjo que tots els ciutadans d’aquest nostre País hagi’m aprés dels teus ensenyaments i siguem prou valents per no defallir davant de l’Estat que ens ofega.
Visca la Terra Lliure !!!
necessitem homes com en xirinacs que en agermani com a catalans enfront del centralisme i ens considerem un gran poble del mon
si n’hi hagusessin molts com ell un altre gall molt diferent ens hagues cantat en aquest pais. el problema no es dels espanyolistes del Estat espanyol, el problema es que en elnostre pais hi ha molts espanyolistes.
“Les darreres paraules de Lluís Maria Xirinacs són la resposta a tots aquells que, des del poder o des de les tribunes d’opinió, han fet de la claudicació de Catalunya una norma d’obligat compliment. Tan cec és el seu egoisme, tan cínica és la seva deserció, que són incapaços de percebre el galdós paper que els reserva la història.” Víctor Alexandre
al mestre xirinacs potser li agradaria no saber de la discriminacio a que estem sotmesos els artistes que pensem, cantem i lluitem pel nostre tan abatussat pais catala. arreu del mon l actual govern envia artites que en el nom de catalunya s expresen en la llengua de l invasor.- som molts els qui patim tal incorrecte politica .
Hola Xiri: et recordo quan era petita, aquell estiu a Sant Jaume de Frontanyà i després quan ens anat retrobant en un mateix desig de país i de pau a la Marxa de la Llibertat i al Casal de la Pau de Barcelona i de Badalona, en una mateixa lluita per la independència i per la no-violència. Gràcies Xiri. M’agradaria fer realitat aquelles paraules de la cançó dels Esquirols: “No és en va el teu gest company quan es perd cobert d’espessa boira, ni el teu gest que es transforma en clam perquè en tu som tots com un sol home. Hem de lluitar contra el fort per a deixar de ser febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”
Fins sempre!
me puse un dia a pensar y se me borro el pensamiento,me puse un dia a esperar y encontre el duende que brillaba de xirinacs,solamente los humildes nos hacen llamaradas como flores de loto,hasta siempre,luchador.-
Ja està bé de somniar.
Fill de la Catalunya total
cal que despertis del somni
que tant convé als qui et volen ignorant.
Un ignorant de tes arrels familiars.
Un ignorant de ta llengua ancestral.
Un ignorant de la història de nostra terra immortal.
Ja està de posar-se quadrat i saludar banderes i himnes
que no són res teu o ben poca cosa.
Himnes i banderes que t’imposen els colonitzadors,i després quedar-te assegut
amb les mans plegades al passar davant teu la nostra Senyera
o al sentir les notes ardents dels Segadors.
Dempeus català!
Primer morir que esser esclau.
Saluda sempre amb respecte i veneració
l’estandart sagrat dels quatre pals de sang,
i posa’t dret cada cop sentis l’himne de la nació.
Aquesta cançó :
El cant gloriós
dels garrids segadors.
Catalunya triomfant tornarà ser lliure i plena,
endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba.
Visca la terra i la gent nostra!
Amunt catalans de raça i de cor!
LLUIS MARIA XIRINACS SEMPRE PRESENT !
No Mosen jo no combregava ni combrego amb les vostres critiques al Vaticà i el suicidi per part d’un sacerdot ( encara hagi penjat la sotana “tu es sacerdotes in eternum) no me sembla exemple a seguir.
Però diguéreu més de quatre veritats com catedrals i temple de qualsevol religió.
Sobretot destacaria aquesta ben presenta a l’hora d’eixir cap a l’Eternitat:
” UNA NACIÓ MAI SERÂ LLIURE SI ELS SEUS FILLS NO VOLEN ARRISCAR LLUR VIDA EN EL SEU ALLIBERAMENT I DEFENSA”
Déu vos haurà perdonat el pecat d’atemptar a la vostra pròpia vida.
“Al banderer de la Pau”
No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d’espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.
Tant de temps han amagat
l’autèntic pas de qui ens ha precedit,
massa temps han retingut
l’autèntic cant d’aquest país.
Lluitarem de ferm, anant colze amb colze,
tu has encès un foc que atiar-lo cal
mentre mantens ben alta
la bandera de la pau.
La primavera ens portarà flors,
serà el poble senyor de tot,
no hi haurà explotats ni explotadors,
ni cap vençut ni vencedor
si abrandem amb l’esforç
la raó dels teus mots:
“Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles
i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”
La teva paraula cada cop més
va passant les reixes per volar després
No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d’espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.
Ai, si t’oblides de nosaltres! Una abraçada, amic. Al costat de Llull, Verdaguer i Cardó has engrandit l’esperit de Catalunya des de la creença en el Transcendent trasbalsant la nostra comunitat! Gràcies de tot.
Recordo la primera plantada davant la Model per
a demanar Amnistia. Més endavant et vaig conèixer en la vesant filosòfica seguint cursos de Globalística. Sempre les ensenyances per la Pau i la fraternitat entre els homes i per el creixement personal.Gandi l’anomenaves com a
mestre, però tu n’eres un i tinc l’esperança que ho continuaràs siguent, sobretot si la gent
coneix l’abast del teu pensament i obra.
S’ha d’apendre el que és important en aquesta vida, i el que ens distreu o es entretè tan
sols. Un dia et vaig escoltar, quan deies que
tu sempre havies fet més del que se’t demanava.
Segur que sí.
Gràcies per haver-te conegut
(Fragment del text que trobareu sencer a l’apartat “Entrades”)
Xiri…dóna’m la mà! Ja no hauràs d’arronsar l’espatlla pel pes de l’esclavitud que a tants encara ens fa arrossegar-nos com a cargols. No cal que pateixis més: alguns hauran entès la teva magnífica intel•ligència i uns altres durem sempre el teu amor passejant-se per la nineta dels nostres ulls.
Com el gra de mostassa que mort i dona molt de fruit el teu sacrifici ens ensenyarà a seguir la lluita pacífica com tu vas voler en vida;Gracies Lluís Maria que Deu et tingui al cel
PARAULES PER EL MESTRE
L´altra banda de la serra té un encís que no he dit mai
per la joia que m´espera, cada pi em dóna la mà.
Joan Salvat-Papasseit
” …és sols lo començament lo que prenies per terme…”
J. Verdaguer
Entre el Puig de l´Àliga i el de la Caritat, protegit pel Taga i vetllat per Sant Amand, l´ Amic ha cercat la seva estrella.
Quan érem flors, els indis ancians ja anàven triant la bona diada per morir.
El bell camí es va perdre a la Terra Sagrada.
El mestre l´ha retrobat a un recó del Pirineu. L´ha dut un bressol petit, abellutat i moixí, al dring més alt del triangle, de la perfecta coral de Ripoll i Sant Joan .
Geometria i presència. La seva áurea imatge congriant la resistència entre els taurons àvids de carn i soroll. A baix la ciutat, prostituida i bruta, corrent darrera un vedell de quincalla.
Magistrals lliçons i el sotrac d´una magnífica concepció del món, desplegament d´erudició vessant- se, generosament i per natura, fent la necessària i titànica signatura de cor i ment. Agermanant.
A empentes i rodolons, l´honor de veure un savi redescobrint medecina.
Llull, Xirinacs, un fil. El camí del llamp.
Es veurà de lluny. Encara enlluerna.
Crida l´àliga superba entre els núvols que remou:
Jo vull morir sens renou com el grillet sobre l´herba.
J. Verdaguer
Avui em trobo a Ripoll pels afers familiars que m´hi porten cada any en aquestes dates. Dos dies després de que trobéssin la corfolla de la crisàlida, he anat a recordar-lo al monestir, plé de turistes i sec d´aigua beneïda, com les fonts de la plana.
Tothom parlava.
He pensat en el misteriós lirisme de Verdaguer mentre observaba la cara petria d´un bisbe que aquí mateix el coronà com a poeta nacional de Catalunya i després el perseguí fins a l´esgotament.
Tot d´una el monestir s´ha transformat en un mausoleu silent.
He vist com al final de la mundialment reconeguda tasca de vida del doctor Oró, hi passava de puntetes i tota escopetejada, l´ombra d´un president que no era poeta, per posar-li una medalla. Al llit, una setmana abans del traspàs, que no fos cas.
Les pedres del mausoleu s´han tornat de cartrò.
I al mestre, pell i os, al llit fosc de la presò, i molt ben assegut al capçal, un futur president de la Generalitat que era metge, remenant-li caramelets de paper de vidre prop de l´ orella dreta, mentre a la taquilla de fora uns senyors molt fins anàven cobrant les entrades.
Ha trontollat la portalada.
I al final, fent el distret, devant una caixa de fusta plena de fulles d´herba i mil repics de manetes, un president en funcions, amb vernús i xancletes.
Han vingut fins els de Matamala.
Llavors, sense fer gens de soroll, han caigut la volta i el campanar, però la portalada s´ha quedat tota dreta per deixar pas solemne a l´abat Oliva i una colla de trobadors que marxaven plegats cap al parlament del Taga.
El sis d´agost de matinada.
La campana Salva-vents, esquerdada en un recó del jardinet del claustre, traspuava molt fluixet una extranya melodia. Quasi al mig dia.
Algú l´ha vist caminant sobre la mar.
Els Àngels i els Arcàngels i els Deus de totes les religions l´han rebut amb cants de joia a l´hora en punt.
Tots éren Un.
I el celeste parlament, sobirà sota un pinet, al prat moixí del collet, entre el Puig de l´ Àliga i el Puig de la Caritat, l´ ha investit, amb cert retard, Molt Honorable President de la Universal Generalitat.
.
El ver amor, com que no lliga ni és lligat, no tem la mort
Lluís Maria Xirinacs
Gràcies Mahatma
Lloret de Mar 18 d´agost 2007 Flordeneu de la Selva
Neus Dalmau Coromines. Lloret de Mar, 19 d´agost 2007
Ll.M. Xirinacs, tot un heroi! Carrer i Creu de Sant Jordi:
Escric aquestes notes sota la tristesa que m’ha produït la mort d’en Lluís M. Xirinacs.
Vaig tenir la sort de conviure amb ell moltes hores cada dia durant dos anys, al carrer d’Entença (jo era aleshores titular de la farmàcia que hi ha a la cantonada amb Rosselló).
Fa sis mesos en Lluís Maria em regalà i dedicà el llibre AMNISTIA 77, Franco ha mort? La dedicatòria deia “gran sanador de les múltiples contusions d’aquells dies de davant de la presó Model. A un gran amic”, Jo li vaig escriure la següent carta que us mostro íntegrament i que deu romandre en algun racó del seu despatx.
Barcelona, 28 de gener de 2007
A Lluís M. Xirinacs i Damians
Estimat i admirat Lluís M.:
He llegit “AMNISTIA 77. Franco ha mort?”
Poc a poc, a petites dosis, per anar-ho paint lentament:
Apassionant, admirable, sensacional! Una obra mestra!
Las teva plantada de dos anys al carrer d’Entença demanant l’amnistia per als presos polítics queda palesa amb cura i exactitud tal i com va succeir. Des de la meva humil posició d’espectador de primera fila, dono fe que tot el descrit està sublimment documentat; les tortures, insults i abusos descontrolats dels fatxes, la teva posició de la “no violència” amb els teus “captaires de la pau”, la carta a un policia armat, la “Marxa de la Llibertat”, la candidatura al Nobel de la Pau, el teu pas pel Senat amb més de mig milió de vots, les manifestacions i els cops de porra, els teus anys de presó, les teves cartes a Franco, al Rei… la composició de l’Assemblea de Catalunya i la seva trista fi, les múltiples vagues de fam, les prohibicions, els noms i cognoms de personatges i personalitats de tota mena (amb cartes d’adhesió), les fotos, la cronologia tan acurada, en fi… una veritable Tesi Doctoral.
Es pot llegir, sentir i reviure la història de Catalunya de fa trenta anys.
En el subtítol dius: “Franco, ha mort?” L’ombra del feixisme es projecta amb intensitat davant nostre, i amb la mirada optimista i plena d’il·lusió per un poble que estimo.
Espero que aquest llibre serveixi per a joves com a llibre de text, i per a tothom que desitgi l’autodeterminació per arribar a la independència com qualsevol estat europeu. Caldria tornar a l’Assemblea de Catalunya?
Agraït pel llibre i la dedicatòria, t’encoratjo perquè mai no deixis de lluitar per les teves conviccions que també són les meves i les d’un poble que tot i els cops, s’alça sempre tenaç i valent.
Una fortíssima abraçada,
Xirinacs havia escrit sobre la traïció dels líders en la seva nota de comiat i la política va anar sent empassada pels professionals de la política. Però avui qui defensa la Nació?
La prudència ens ha fet traïdors?
La mort d’en Lluís Maria hauria de ser l’estímul per veure que no som una colònia ni una regió d’Espanya, ell ens ho deia.
Si el Parlament (que és el representant de la Sobirania del poble) aprova amb el 90% un estatut, es retalla, modifica, i ja veurem com acaba. Si tenim problemes als aeroports, línies elèctriques, autopistes, carreteres, la llengua… Això passa mani qui mani a Madrid. I els polítics d’aquí? Qui ha donat la cara? Qui dimiteix?
Xirinacs va morir deixant-nos el seu escrit testamentari: “Contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble”.
A la meva carta al Lluís M., ingènuament li dic: “Caldria tornar a l’Assemblea de Catalunya?”. Això és una utopia. Polítics (al menys el 90%) per què no ho intenteu?
Sigueu valents! Carod Rovira parla d’una consulta al 2014 per l’autodeterminació.
C.D.C. crea una plataforma per la sobirania al 2008. I.C.V. i P.S.C., també s’hi apuntarien. Com diu la Isabel-Clara Simó: “La mort d’en Xirinacs ha estat sobtada i terrible. Va ser el polític més famós i més estimat que mai han tingut els Països Catalans moderns… va portar fins a les darreres conseqüències la lluita per l’alliberament nacional sense usar la violència… els seus llibres testimonien una viva intel·ligència, una sòlida cultura i una categoria política molt per sobre del que és freqüent”.
La Fundació Randa, l’Entesa pel Progrés Municipal i moltíssimes entitats cíviques i pacifistes, proposen l’11 de setembre retre un homenatge polític a Xirinacs al Fossar, on hi havia una pancarta anònima profètica i alhora erudita de Lluís M. (Avui 17.VIII.07) “Catalonia cavat lapidem non vi sed Saepe codendo” (Catalunya forada la pedra, no pas per la força, sinó per la constància).
La propera Diada pot ser l’ocasió perquè el govern de la Generalitat a títol pòstum li doni la Creu de Sant Jordi i l’Ajuntament prometi el nom d’un carrer amb el seu nom; recordeu que va lluitar pacíficament per una Nació ocupada, saquejada i humiliada.
Et recordarem sempre. Des d’allà on siguis, crida amb milions de catalans:
Visca Catalunya lliure!
Lluís Farré i Pou
Barcelona
Bon dia: Alegria i dol.
He trobat aquesta cita d’en Lluís Maria Xirinacs per si voleu publicar-la…
“Una de les maneres que fa servir el sistema per defensar-se és ignorar-te, fer veure que no et veu, no permetre de sortir a cap diari, ni de sortir enlloc i, és clar, et mors. És la forma moderna de crucificar-te.”
Lluís M. Xirinacs i Damians. FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO VIOLÈNCIA.”
Recordeu que sovint se l’havia condemnat al silenci. Havia enviat un
munt d’articles als mitjans de comunicació i aquests, tenien prohibit
publicar-los. Estic parlant dels mitjans de “casa nostra”. D’altres
vegades es tergiversaven les seves paraules. Si voleu publicar aquesta
cita, us demano ho feu de manera íntegra. Gràcies.
Núria Roig i Esteve
Puigpunyent, dilluns, 13 / agost / 2007
Certament Lluïs has lluitat fins el final i convertit aquest darrer moment trist de la mort en el teu moment més gloriós, fort i reeixit de la teva vida, d’una vida que de per si ja era una lliçó d’honestedat, de cor net, transparència i compromís amb el que tu creies: El teu poble i la teva fe.
Lluïs, semblantment als profetes que tant bé coneixies i que tant disfrutàrem de les teves ensenyances allà a Santa Maria del Camí fa 40 anys, sé que et feies incòmode als que et rodejaven, tenint que pagar un alt preu per la teva radicalitat en el veure les coses, en forma d’aïllament, quan no d’incomprensió, de superiors o de companys polítics de viatge. Però a canvi esdevingueres sempre un home lliure com el vent, com tu ho volies, impossible de fermar i abatre
Avui només em surt donar-te les gràcies, Lluís Maria, per haver exercit aquest darrer acte lliure de sobirania teu per recordar-nos que som hereus d’una nació i una cultura que és la nostra, i només nosaltres la podem defensar, mostrant-nos el camí a seguir de conquerir el poder pel sistema que tant hi creies: El mètode no violent. Sé que les teves ensenyances i el teu testimoni han arrelat en el cor de molts, tant d’un costat com de l’altre. Gràcies de nou.
Que la teva ànima descansi en pau i frueixi de la plenitud de Deu, talment com tu ja ho preveies. Segur que sí!.
Josep Muncunill i Ribas.
Metge.
Mallorca
MIREU-VOS BÉ AQUEST HOME
Amics: Mireu-vos bé aquest home. La seva jovialitat vencedora ens
anima.
Ell, el veritable servidor del nostre poble. Us és desconeguda aquesta
vitalitat del poble? Tal vegada dubtàveu d’allò que encara podem donar?
El seu somriure és promesa. El seu riure és present.
El mestre, l’amic, el germà. Mireu-vos-el bé.
Aviat ens trobarem reunits a l’església o a l’àgora… Quin dels dos
llocs preferiu? Tal vegada ambdós.
Sí, ambdós ens acolliran. La seva gran alegria presidirà els nostres
actes.
Tal vegada plorarem. Sí, avui plora el meu cor. Que les meves llàgrimes
siguin dolces com la mel per a qui em necessiti. Perquè encara hem de
cercar el gran riure d’en Xirinacs. Encara és esclau el nostre poble.
Ell, ja no. Encara hem de plorar les incomprensions. Encara hem de
plorar pels desheretats de la terra.
La flor d’or de l’amor ens mantindrà. Avui li oferim aquesta flor i
diem
SÍ! al seu gran riure.
“Cridà l’Amic en veu alta a les gents, i digué que l’Amor els manava
que
amessin caminant i seient, vetllant i dormint, parlant i callant,
comprant i venent, plorant i rient, en plaer i en llanguiment, guanyant
i perdent; i que amessin en qualsevol cosa que fessin, car de l’Amor en
tenien manament.” Ramon Llull, LLIBRE D’AMIC I AMAT (78).
Rosa de Foc
Barcelona, 13 d’agost de 2007
seguia les teves accions desde la prensa, pero no esperava aquesta última decisió per part teva
.
Nosaltres escoltàrem les teves grans i poderoses paraules, avui el vent les transporta a un lloc on no existeixen els sons.
Alguns pensen que la lletra mor, mentre el soroll s’esvaeix i s’escampa en el silenci, pensen que perdrà tota la seva intensitat quedant el res en el res absorbit per l’infinit.Jo no estic disposada en el record et duré i serà una manera de mantenir-te viu. Gràcies Xirinacs!!!!!!
No estic d’acord de ser amic de la ETA. Ni tampoc de suicidarse. Encara que hagis tan de bo per Catalunya, i pels catalans.
Però les ideas s’han de respectar.
El teu pensament,de tramuntana a ponent
s’escamparà en mig de les muntanyes
i amb el mig jorn, llevant i tot el vent
arrelarà ,en totes les nostres contrades.
Vaig llegir els teus dos llibres (trets de sota el taulell a la Documenta)T’he seguit (de lluny)Eres massa pur per a mi, la por que es va instal·lar al meu cor i que podia més que l’amor a la meva única pàtria. Catalunya. L’onze de setembre del 77 tocàvem el cel amb les mans i els “nostres” partits ens van vendre. Xirinacs, llàstima d’home per un poble que tornat tan mesell. Ara has retornat a l’origen: matèria inanimada i nosaltres seguim essent poble desanimat.
La propera vegada que torni a ser, vull ser pedra erràtil en planeta fosc, fred i estèril.
Benvolgut tan poc temps del teu traspás, i ja anyorat , soc un ciutadà anónim que quan tu feias la vaga de fam, reclamant l’amnistia, jo treballava a Salvat (quan estava al carrer Mallorca, entre Rocafort i Calabria) i cada migdia anaven a veure “el Xiri” i estic segur que em perdonarás la confiança. Vaig anar seguint de lluny la teva vida, fà uns mesos vam coincidir amb un acte que es feia al CIEMEN, em vas presentar a la teva parella i em va quedar un sentiment de culpa per no haver-li fet el cas que es merexia.
Si em llegeix, li demano disculpes.
No tenia idea de la magnitud de la teva obra, amb la que estic segur que ella et devia fer costat.
Descansa amb pau i pensa que sempre existirás al nostre cor.
La teva mort, d’amor rebel
http://www.bardina.org/mortxiri.htm#catorce
Descansi en pau, cada cop som menys pero més conscients de la nostra vida sota les seves cadenes, podran tallar-nos les branques pero sempre conservarem les arrels!! Seguirem posant la llavor de la llibertat ens els nostres fills, generació rere generació buscarem l’independència. La teva valentia no ha estat en va i ens ha donat una lliçó a tots/es nosaltres.
De petit ma mare hem portava a veure’t quan feies la vaga de fam a la pressó model, un cop em vares fer un petó, ets i seras el nostre referent! Segueies viu en els nostres cors i seguirem construïnt un somni compartit de llibertat del nostre poble.
Benvolgudes i benvolguts:
Una bona amiga m’acaba de telefonar per dir-me que al carrer Felip II (aproximadament a l’alçada amb la Meridiana) han tapat la placa de carrer amb una altra que diu: carrer LLUÍS MARIA XIRINACS 6 d’agost 1.932 - 6 d’agost 2007.
Això si que és el poble en marxa, o potser ha estat algún trapella de Randa?
He pensat que us faria il·lusió saber-ho, per això us escric el correu.
Bon cap de setmana a tothom
Salut i independència
Gràcies.
Continuarem la teva lluita fins a la llibertat plena de la nostra patria.
Permete’m de recordar les paraules d’Esquirols:
“No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d’espesa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
quan, en tu, som tots com un sol home…”
“… Lluitarem de ferm anant colze amb colze,
tu has encès un foc, atiar-lo cal,
mentre mantens ben alta la bandera de la pau”
Aquest ha de ser ara el nostre compromís, el nostre homenatge: la lluita pacífica fins a la victòria.
Que t’acompanyin els ocells
que t’acaronin els estels
En Xirinacs s’ha deixat morir en un acte de llibertat. Morint, no ha fet volar ningú pels aires: només s’ha deixat endur per flaires d’una fronda pirenaica. Segurament hauria volgut fondre’s entre els braços d’una terra estimada, però les normes són les normes i se l’han endut per mirar-li les entranyes.
Ara, els que l’havien en vida decebut, s’afanyaran a prendre’l com si hagués estat el seu exemple. Haurà de lamentar-se el mestre del poc que aquests alumnes van aprendre. La llicó, cal dir-ho, no és fàcil en el nostre món d’acomodats. Esforç, proïsme, sacrifici; per la Pàtria, per la Fe i per l’Amor, mots que segons com s’usin, com s’interpretin, poden acabar amb tot.
Amb aquesta darrera lliçó, a mi em queda el pòsit que és malgastar molta energia -elèctrica i sanguínia- tenir com a únic objectiu a la vida, estar ben assegut a una cadira, tot allargassant una existència que anem omplint d’instants buits, opacs i sense glòria.
Que la teva mort doni fuït, que el teu darrer clam de Pau,Indepèndincia per la nostre estimada Patria Catalunya
sigi llavor de despertar del nostre estimat poble.
Com quam restaven devant de la Modelo com captaires reclamant l’Amnistia (corria l’any 1976), crident en el teu nom “POBLE CATALÀ POSA’T A CAMINAR”.
Amb estamaciò sempre’t recordare Lluis M.
Signat: Marià Jiménez I Moreno
Lluís Maria, a reveure i moltes, moltes gràcies per tot. Amb la plena confiança que la teva absència ens sigui un motiu i una espurna per assolir el nostre objectiu: la independència de Catalunya per la via de la pau.
Després de tornar a rellegir tota la seva vida, continuo pensant que va ser, un home molt valent i crec que hem de prendre exemple per continuar endavant sense por - rosa pòrtulas
Xirinacs, escolta el que t’ha escrit avui Mn. Ballarin.
Que siguis feliç allà on vagis…
Tan sols el poble, només el poble pot fer el camí cap a l’alliberament nacional: la pròpia gent dels Països Catalans fa anys que ha refusat el camí, de dialectes n’hem fet idiomes, ja fa anys que ens hem venut els símbols identitaris a qualsevol lloc que es presti al consumisme turista -barrets de mexicà oferts al ‘respectable’ que es vol sentir a l’Espanya Brava, etc. etc…-
Hi va haver els anys 30 la lluita tot just començava: ara podem dir que tot s’ha acabat, ha arribat a la seva fi; Xirinacs l’últim lluitador s’ha tret la vida de la mateixa manera que els mateixos catalans i catalanes, metafòricament parlant, fem dia rere dia, suïcidant la llengua, evitant el conflicte i donant la rao en qualsevol àpat familiar a l’incipient hoste castellanoparlant.
No ens mereixem la independència, amb tu estimat Xirinacs, hem perdut tot allò que es va encetar als anys trenta: tot s’ha acabat ja, és la fi d’un poble que no es mereix res, que no lluita contra tota forma de dominació cultural, que tan sols renega quan veu una tovallola amb un orgullós brau sota una bandera espanyola a qualsevol terrassa de Lloret i no és prou valent de passar a l’acció. Estimat Lluís Maria, Catalunya mai t’ha merescut. Jo per la meva banda també ho deixo tot: polítics i poble ja és la mateixa cosa.
Tot citant Fermin Muguruza com a membre de Negu Gorriak: Agur etsi dut (trad. Adéu cedeixo i abandono.)
P.D. Els amics dels teus amics són els meus amics!
Gràcies per la teva lluita
Moltes gràcies per haver defensat durant tota la vida Catalunya, les llibertats i els Drets Humans
Ens ha deixat un exemple de dignitat i coherència, ja seria bo que el poble català en prengués nota i seguís els seus passos…
Endavant! La teua memòria i el teu exemple ens farà més forts i dignes!
Em perdut un dels últims catalans disposats a entregar-ho tot pel nostre país. I encara desprès de la teva heroica mort els nostres enemics segueixen violant els teus mots i la teva persona.
DEP que als catalans/catalanes que seguim vius no ens ho permeten.
Et vaig coneixer durant unes hores i vas deixar una emprenta inolvidable a la meva ánima:
Em vas entregar el mirall de la preséncia del llop solitari, de la llibertat invividual, d’una comprensió i compassió que és vidència i claredat…quan no tenim por ni de pensar més enllà delslímits de la nostra própia por, ni d’escoltar el que sent el nostro cor i trobar la forma d’expresar-ho
Serás sempre un fanal a la meva conciència.
Prego perque cada acte de la nostra vida sigui un acte de soberanía de la nostra ànima!
Gràcies amic i mestre Lluís Maria Xirinacs
Vui donar-li les gràcies per la seva lluita. Ens va ensenyar a estimar i a entendre que és la llibertat. gràcies.
No solsament hem perdut, un lluitador, per la llibertat dels Països Catalans,sino que hem perdut, per els mes senzills, una guia, una referència i un nord, en front de tans politics fals i traidors, i tans intelectuals que es diuen d’esquerres i que l’unic que fan es confondrens, i alinearse amb els espanyols.
Mai l’olblidarè.
¿Com és que quan el poble s’expressa ho fa d’una manera directa, clara i óbvia que no s’acostuma a veure en els polítics?
Només cal fer l’experiència tot llegint uns quants comentaris d’aquesta pàgina del Xirinacs.
Què passa després, alhora de depositart el vot a l’urna?
La política, destrueix el poble?
Algú sap què hem de fer a Catalunya?
Si el Xiri no hagués marxat, i ens hagués seguit adoctrinant, creieu que TOTS nosaltres faríem diferent del que fem?
Ens importa Catalunya?
Josep M.
Només en Lluís Maria sap lo valent que va ser , l’únic independentista de veritat.
PAÏSOS CATALANS LLIURES!
gràcies per tot lluís maria.
per sobre de totes les coses, el teu exemple és la força que ens cal com a poble, la serenor necessària per un nou demà, la vitalitat que ens fa anar endavant i ens fa avançar cap a un futur que ningú ens podrà negar, que sabem que serà.
fins sempre, o millor dit, fins ara, fins aviat… ja que les teves lliçons són en totes les coses, en el nostre dia a dia.
A tots aquells qui tenen l’ofici de manar jo els demano: No us adoneu que TOTS hem perdut l’home més lúcid que ha tingut Catalunya en molts i molts anys? Per què us l’heu deixat escapar? Perquè us feia nosa? Perquè us eclipsava? Perquè posava el dit a la nafra de sempre? O potser, cosa molt problable, perquè no heu entès res de res d’on vàreu néixer, d’on viviu i de tot allò pel qual heu estat escollits en els vostres càrrecs? Penseu-hi, i penseu-hi bé. Encara hi som a temps. Ell ha marxat, però la feina encara hi és, i ell ens ha deixat molts camins oberts. No siguem mesells tota la vida.
me n´assabento de l´adéu d´en Xirinacs a la tornada d´un viatge als Estats Units… perplexitat absoluta.
Amb en Xiri perdem un puntal de la nostra essència i de la nostra més íntima catalanitat.
Adéu company, amic i mestre. La teva vida no ha estat debades
Deixem que els morts s’enduguin els morts. Ara ens toca als vius experimentar amb valor allò que ens diu el nostre cor.
Això és el que m’has ensenyat Lluís Maria, i aquest és el record que em guardo de tu.
Xirinacs, amic. La mort trenca una vida però no un record, una actitud, una amistat.
Xirinacs home extraordinari, lliure i original, fidel a Catalunya com cap ho és avui en dia ha viscut i ha mort en llibertat. Lamento la seva partida, tanmateix, admiro aquell qui asempre fa disciplinadament allò que cal i que tria com i quan cal anar-se’n. Com un estoic, com un home lliure.
¿Encara que hagués fet trenta articles més, haver estat empresonat una altra vegada o haver fet més vagues de fam, els catalans, tan covards com sóm, hauriem fet com ell, defensar el pais, arriscar-se?
Aprenguem la seva lliçó, visquem com a persones lliures i dignes i que l’entorn i l’opressor sigui el qui canvii.
Gràcies,
Publicat un article al diari “Última Hora” de Palma, el dia 22 d’agost
Visca els Països Catalans llires!
(poema llegit al funeral)
XIRINACS
Gandhi li fou puntal i guia,
lluità tothora en so de pau,
i, creador en filosofia,
d’un món global, trobà la clau.
Fou un guerrer sense cap guerra,
fidel a un místic ideal;
tenia el cor de nostra terra
i el pensament universal.
Josep Colet i Giralt
els teus versos en llavis amics seran vaixells per l’ample mar…tant pitjor és la certessa infinita de no poder pendre’t més la mà…Company Xirinacs,descansa en pau!
(text llegit al funeral)
Moltes gràcies, Lluís Maria, pel teu amor,
per fecundar l’ànima de tants de nosaltres;
confiem que sabrem donar bons i abundants fruits.
Moltes gràcies, Xiri, per les teves converses d’amic,
pels dinars amb tu, sempre sagrats,
pels teus somriures,
pel teu humor, acudits i “tintoreries” que sovint t’agradava dir,
per ser un geni, amb alguna espurna de geniüt,
per lloar sempre el bo i millor que veies en cadascú.
Moltes gràcies, mestre i amic, gran filòsof universal català,
per donar-nos, com una deu que sempre raja,
l’ample doll de la teva saviesa,
la teva clarividència i la teva vida, fins al darrer instant,
tot carregant la fredor de la creu catalana.
Moltes gràcies, Testimoni del nostre poble,
per assenyalar-nos un camí
cap a la llibertat i plenitud individual, col•lectiva i nacional,
i també universal, fraternament amb la resta de pobles de la Terra;
tan de bo cada dia més colla ens comprometem a construir-lo
per a nosaltres i per a les futures generacions d’aquest país.
Sabem que aquest és l’únic tribut i homenatge que voldries.
Dolç repòs; que tinguis Llum i Pau Eternes.
T’estimem i ets viu en nosaltres.
VISCA!
gracies per tot. fins sempre.
Fins sempre Mestre
La teva vida, Lluís Maria, és un exemple que perdurarà per sempre
entre els bons fills de la nostra Terra, que d’una manera o d’una
altra lluiten per a recuperar la llibertad de la pàtria. La teva
obra serveix i servirà per a donar-nos la llum als ulls i la força
al braç que tant necesitem. Lliure tu, esclaus nosaltres, cridem
junts: INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!
Adeu.
Ara és l’hora de que la llum de l’eternitat faci realitat els teus somnis més preuats.
Adéu
estic fora del pais, al estranger, entre Zamora i Bragança, m´en assabento per un article insidiós de “El Mundo”, i m´entristeix molt
Has estat un pou de sabiesa, i alguns hem tingut la sort de veure d’aquesta aigua. Gràcies Mestre…he après de tu, potser poques coses,no ting la teva capacitat…. pero si has estat una guia a la meva vida, dança et vaig coneixe.. d’aixo fa un quans anys…Me fet gran amb les teves ideas…. Fins i tot ara has tornar a donar-me una lliçó, espero no defraudar-te.Tot i l’emoció del teu acomiadament, notaba la teva força, dien-nos “apa nois a trevallar”. Ningú marxa… mentres algú el recordi….Tots els sabis han vulgut ser ignorats…. per els de sempre esclá, pèro…. “ells passan” i els sabis no….T’estimo.
Hi ha qui parla un ara, per callar per sempre.
En Lluís Maria ha callat ara;
per parlar-nos per sempre.
Enyorat avui molt més del que volia.
Escoltat adés molt menys del que dolia.
Voler i Doler.
Volar i Dolor i Valor…
I volar.
.
Fins sempre?
FINS ARA!
*
*
Nomes desitjo que la seva sacsejada a les conciencies, dongui fruits
Xirinacs, ets un referent per tots els independentistes. És un honor ser compatriota d’una persona com tu. Amb la força del teu missatge, aconseguirem la independència per la qual tan has lluitat.
Amb tú vaig entrar al Gran Buit.
Narcís Fontanils
Soc català també, no en lloc de. Visc a Sant Just Desvern,Barcelona,ESPANYA.
El meu comentari el faré en espanyol: m´agrada fer-ho així.
Sus dos hermanas, monjas carmelitas, su hermano y familiares pasan por el trance doloroso de la pérdida de un ser querido. Para ellos mi respeto.
Por lo demás, nada del trasnochado nacionalismo que defendía el finado me merece la menor consideración. Abomino del nazional-socialismo en todas sus vertientes, incluida la del nacionalismo identitario.
Y puestos a lanzar algún viva, el mío será:
VISCA CATALUNYA, LLIURE de fanàtics i il-luminats, dins del reialme espanyol!
Per mi no vas deixar de ser “mosèn”, consiliari de les comunitats cristianes universitàries, tal com et vaig conèixer ja fa…quaranta anys!. Vas “casar” amics, companys meus de la “colla”, guardo records de Sta. Maria del Camí, de les visites als escolapis d’Olot on vas estar en “presó atenuada”?, converses de geología i especialment de paleontología…potser encerta en Luís Busquets quàn escriu que potser es va incomplir la teva voluntat de “fondre’t” en la natura, -jo afegeixo- com un fòssil…com les falgueres dels carbons paleozoics d’Ogassa?. Em costa entendre el teu gest, ans el respecto profundament: gràcies pel testimoniatge!. Ha sigut un gran honor haver-te conegut.
Xavier Gassiot i Matas. Geòleg
Descansa en Pau, tu representes a tots els nostres morts perquè vas morir pensant en els altres, com ho va fer Jesús, per això tu també estaràs viu en tots nosaltes. Fins sempre!!
Com amic en el seu dia em vares fallar, t’ho havia d’haver dit com ara et dic adeu amic.
Gràcies Xiri per tantes coses
Diuen que no mor aquell qui resta en el record.
Gràcies Xiri!
Perque has estat tenaç i valent,
plantant llavors arreu,
perque totes i tots puguem esdevenir
una mica mes lliures.
Gràcies per acompanyar-nos, per compartir, per “desvetllar-nos”…
Gràcies per estimar-nos.
Viu en pau.
Vas ser un referent, Xiri!
Desitjo que hagis trobat la Pau
Soc un tardà conegut d’en Xirinacs, arrel de la seva impressionant plantada a Sant Jaume i aquest mateix any amb l’arribada de la flama a Montserrat i salutació al CIEMEN on vaig anar per un acte de la Plataforma pel Dret a l’Autodeterminació.
No recordo si vaig arribar a dir-li però ho dic ara quan ja no tinc l’oportunitat de fer-ho. No sé si aconseguirem l’alliberament ple i íntegre de la nació, cosa que em neguita, però faré TOT el possible i necessari per que així sigui.
S’ha mort el mes valent dels catalans, algú ha de substituir aquest buit deixat. Cap poble obté la independència sense la valentia dels seus membres i cap poble manté el desig d’obtenir-la sense la valentia, com a mínim, d’un sol home.
DIA TRISTE PER ELS INDEPENDENTISTES, MALGRAT NO COMPARTIR LA SEVA RELIGIO, SI LES SEVES IDEES POLITIQUES.
HA MORT COM HA VISCUT, COMPROMES AMB EL PAIS, I AIXO ENS UNEIX, ELS QUE RESTEM ACI, SEGUIREM AMB L’IDEAL ACTIVISTA FINS ACONSEGUIR
QUE LA NOSTRA NACIO SIGUI INDEPENDENT.
Un nou punt de partida, a veure si som capaços de fer un cop de cap i tots a una arribem a la llibertat d’aquest Pais estimat.
Segur q llavors ens retrobarem, de moment et trobarem a faltar, però no ens deixerem vèncer.
bon viatge companyó
que els deus t’acaronin i t’il-luminin els estels allà on ets, a la teva pau inmensa
adeu Xiri
L’espai i lloc que va ocupar en Josep Maria mai podra ser ocupat, ni per persones, ni per idees, ni mil raons, perquè el seu testimoni les durra per arreu sempre, recordant que ha partit un soldat inremplaçable dins dels nostres cors. Aixeco el meu puny cal cel per saludarte ara i sempre company, la lluita continua.
Sempre et racurdarem com un independentiste de cor, i emb molte anyorarse com tú heres, un mestre de lestimació a “CATALUNYA”. com ningu adamustret, sobretot els pulitics actuals que esbenan per un plat de llanties, !vui dir poltrona!
LLIBARTAT LLIBARTAT LLIBARTAT
INDEPÈNDENCIA INDEPÈNDECIA “YA” “YA”
El llegat dels patriotes es la grandessa de nostra nació.
Gràcies mossèn Xirinacs, per la vostra lluita de compromís clarivident i conseqüent amb els drets de tots els PPCC,encara esquarterats i a vegades enfrontats per culpa dels governs del PV i de les Ilees, tan socialistes com populars, només preocupats per marginar el Català i els nacionalistes exigint-los un mínim del 5% per entrar al Parlament. Vàreu sorprendre a bastants desinformats, dient en el Senat que Catalunya no és una Nació, sinó només una regió, una part de la nostra autèntica Nació, els PPCC, que es salven junts o moriran per parts. Gràcies, amic. A reveure!
Catalunya ha quedat orfe sense tu, però la teva empremta i la teva guia és amb nosaltres. En la nostra necessitat hem de trobar valor per defensar i guanyar la llibertat personal i de tots plegats. Sempre seràs en el nostre cor més enllà d’opinions, formes i colors.
Company, el teu llegat ens fà més forts que mai!
Visca Catalunya!
Jo sempre et recordaré i confio que Catalunya també. Lluís des d’on siguis en aquests moments ajuda’ns a aconseguir la independència pel nostre malmès país.
En Lluís m’ha donat la esperança de un dia viure a una terra lliure.
Grácies.
Simplement acceptar en silenci la seva mort.
Tan de bo que tinguem mes profetes com ell,
ACTE DE SOBIRANIA
A Lluís M. Xirinacs i Damians
En el darrer viatge per l’estimada terra
la llei que ens fa serfs tot sol desafies
amb la força d’un gran poble i et malfies
de la nostra terra germana i opressora
Amb comprensió, però no sense pena
valent has volgut triar el teu final
nosaltres arraulits ho tenim que acceptar
ja que aquest era el teu dret a escollir
Un camí de pau ens vas mostrar
i resistència, encara que portem
tres-cents anys de rendició i a voltes
ens pugui i els pugui una derrota semblar
t’imagino per l’Ogassa amb pas noble caminant
poder cansat, però tal força ens deixes
si lluitem, en comptes de les queixes
no hauràs perdut la guerra si volem seguir lluitant!
pfolch@uoc.edu
Altafulla, 15 d’agost de 2007
Has estat la nostra consciència. Has fet el que molts hauriem volgut fer i voldriem fer. Per a tu l’eternitat en la ment de les properes generacions!
nomes dir, que la seva lluita perdurarà sempre entre nosaltres. mai t’oblidarem
Colpidor el seu tarannà, colpidora la seva manera de viure, la seva resposta a les provocacions fent de la desobediència civil l’actuació més digne davant les indignitats dels grans i petits dictadors que ens maneguen la vida. Estimat Xiri, siguis on siguis, aquí tens una persona que t’estimava des de la llunyania, que també diu sovint “Jo em planto” Ara em planto en el teu record. Bon viatge, que trobis el que et va mancar aquí
La Comunitat Catalan de Toronto, reconeix la feina que vostè ha fet durant tota la seva vida a favor de la independència dels Països Catalans i més concretament la de Catalunya. Vostè, amb la seva mort, ha deixat de ésser esclau i ha guanyat la llibertat. Gracies a vostè i al seu sacrifici, Catalunya tornarà a guanya la llibertat i la independència.
Josep Lluís Pérez
President
Catalan House of Toronto
Que el teu exemple ens serveixi per arribar a la tan enyorada alliberació del nostre poble. Sóc pessimista, com devies ser-ho tu entrellucant la mediocritat dels nostres polítics.Visca els Països Catalans.
Recordo aquell temps que estava assegut davant la Model, jo tenia al voltant de 15-16 anys. Aquell esperit el tobo molt a faltar, sincerament. És molt important que podem transmetre el nostre testimoni a les nostres generacions futures
Xirinacs, no fa pas gaire que et varem veure i tot passan em vas saludar, en aquell moment no sabia que era la teva última salutació, sempre t´ he recordat amb molta admiració per la teva fe amb els teus ideals.
Fins sempre estima metre. un peto alla on siguis
Lluïsa
Fins sempre,el meu estimat mestre. Un peto alla on siguis
Lluïsa
El seu últim silenci -el més llarg- em sembla un símbol del “silenci” del nostre poble…
Qui “prendrà la paraula”?
Qui trencarà el silenci del nostre poble?
Tan sols tinc 15 anys, i sempre escolto les històries de mon pare, que més d’un cop havia anat amb vostè a la Model per demanar l’amnistia.
Descansi en pau, sr. Xirinacs. Catalunya l’estima, i la seva mort no serà en va. Li prometo.
Amunt Catalunya! Independència!
El teu testimoni ha estat, és i serà un model per a molts de nosaltres.
Gràcies per tot i sobretot per la teva existència.
Desde de sempre i per sempre pels Països Catalans.
El teu record no s’esborrarà mai, gràcies.
I N D E P E N D È N C I A
Esquerra Republicana de Cubelles - Garraf.
La meva admiració ve de lluny, des de que el veia assegut davant de la Model fent un acte de conseqüencia per la llibertat dels presos polítics. Com molts d’altres el vaig votar sempre que es va presentar a les urnes i he sentit i sento per ell el respecte per un lluitador conseqüent, dels que n’hi ha pocs.
Fa pocs dies un carallot en una tertúlia de Catalunya ràdio (matí de CR) el va comparar amb un “telepredicador” o és un ignorant o un dels molts reaccionaris dependentistes españols que viuen i s’aprofiten del nostre país.
No he pogut estar en el seu comiat pero en el pensament també l’he retut un adeu agraït i emocionat.
Alguns acaben l’escrit dient Visca Catalunya lliure, jo dic Visca Catalunya independent.
Josep M.
Algun dia Catalunya serà lliure com tu ho ets ara.
gracies per tota una vida dedicade a
Catalunya i que els politics en prenguin
nota.gracies per la teva força ,sempre
et recordarem com al nostre guia
Xirinacs, la teva vida ha estat un exemple de dignitat, valentia i patriotisme. Ara entre tots hem de fer que la teva mort no hagi estat en va. Independència !!
“Die großen Ideen kommen auf Taubenfüssen in die Welt”. F. Nietzsche.
“Les grans ideas arriben al món amb potes de colomes”. No sé, si la meva traducció és correcta però soc convencut que Xirinacs sempre he estat una coloma de pau.
Harald, un amic alemany.
Em sap molt greu la seva mort Sr. Xirinacs. Gràcies per tot. Amb gran admiració i respecte. Roser
Del comiat a Santa Mª del Mar m’ha quedat la teva valentia de viure a l’intempèrie, sense sostre, sense defenses; donant la cara, lluitant davant la presó Model, a la plaça Sant Jaume. També la teva mort ha estat a la intempèrie.
Em van emocionar els vint minuts d’aplaudiments en els quals el poble va parlar. Et va mostrar el seu agraiment i reconeixent.
A molts ens has deixat la teva emprenta. Deixem-nos incomodar per la intempèrie!!
Gràcies Xiri.
Malauradament hem tornat a perdre una gran persona, un català únic i un gran patriota. Com abans, com sempre, un altre cop els bons marxen.
Que sigues lliure, que sigues feliç. Adéu, ésser immortal!
Lluis Mª. Xirinacs, durant 75 anys, i fins l’últim alè caminant amb valentia i conseqüent amb els seus principis.
Des de terres Belgues, un record per tu i per tots els Paisos catalans.
Despertem-nos!!!!
Amb respecte i admiració per la feina que has fet durant tots aquests anys per tots naltros. Necessitem més gent com tu. Gràcies.
L’estel lluu al final del camí… Dempeus fins a la victòria final!
Continuarem dempeus fins al final!
Mai t’oblidarem!!!!
Fa vint-i tans anys tots cantavem ” No es aixo,companys, no es aixo….
Tu mai no vas oblidar que no es aixo.
Amb respecte.
SMR
Que el seu missatge de pau independencia, amor i fidelitat a la nostra terra , arribi a concienciar a tots els catalans indiferents a la lluita de tants anys que portem a terme als que estimem de debó i volem tots els nostres drets
Xirinacs, la teva feina/és ben digna de lloar.
Dia i nit de cara l’eina/amb el bon seny català.
Coherent més que cap altre./Fidel al teu pensament.
Crític contra tota falta/del govern, principalment.
Per la teva valentia/fins et van empresonar.
I els grisos (la policia)/també et varen maltractar.
Mes tu no t’acovardires/i vares seguir lluitant
per la teva Catalunya/que estimaves tant i tant.
Vas triar els boscos d’Ogassa/per arribar abans al cel.
Has canviat per pau la guerra/d’aquest món amb tot anhel
Profundament emocionada , vaig coneixer a Lluis Mª Xirinacs a la preso Model, quan el nostre fill va ser empresonat, degut a la dita”Marxa de la Llibertat” en la qual hi figuraba entre els components un infiltrat franquista el qual amb dos bombes de ma que guardabem com a record de la guerra al camp, ens denunciá com a propetaris d’un arsenal d’armas .
Mes tard ja Senador ens va venir a fer una coferencia a La Granadella l’any 1977, on els veins del poble ompliren de gom a gom la sala del Casino.
Fins a sempre amic.
Xirinacs, crec que has sigut l’últim “segador” pero un segador de la pau.
Tan de bo, que la Teva mort ens serveixi per despertar d’aquest ensupiment o comoditat en la que ens hem instal.lat.
GRÀCIES PEL TEU ESFORÇ!
Gràcies per recordar-nos qui som!
Moltes gràcies, Xirinacs, per la teva última lliçó. Intentarem ser dignes de la teva memòria i el teu exemple per conduir aquesta nació cap a la independència.
Xirinacs, no m’ho puc creure/que t’hagis deixat morir.
És que no vas sospesar-ho/que ens faries falta aquí?
Qui seguirà incomodant-los/a aquests nostres governantss
Tu ho feies amb valentia/per amor als catalans.
Si ja no ets entre nosaltres/és tan gran el teu llegat
que seguirem els teus passos/camí de la llibertat.
Que eternament en gaudeixis/ben a prop del Salvador
de tot allò que anhelaves/i ara tens amb abundor.
No dubto gens que Déu Pare/et dirà: Segueis lluitant.
Doncs ja ho veus,tot Catalunya/et segueix necessitant.
Gràcies pel teu exemple Lluís M. Xirinacs.
Sempre estaràs en el nostre record.
Visca Catalunya Lliure.
Avui estem tots de dol. Et recordarem sempre, Lluís Maria. Recordarem la teva generositat, el teu amor i la teva lluita pel nostre poble.
I tossudament anirem endavant, seguint el camí que ens ha de portar a ser un poble lliure.
“I en acabat que cadascú es vesteixi com bonament li plagui i via fora! que tot està per fer i tot és possible!”.
Has viscut i lluitat entre nosaltres (adéu). Ara vius en la nostra lluita (hola).
Gràcies pel teu exemple de lluitador incansable fins a l’ultim moment.
aconseguirem deixar de ser esclaus
Per cert els que no volem l’imposi cio d’un Estat Català tenim la sort de gaudir d’un altre bloc http://regnedemallorca.balearweb.net/post/37808 Denuncio sense por! Sort i ventura
Gràcies pel teu exemple, honestetat en defensa del nostre poble. Jo estic segur que el teu darrer gest no quedarà en l’oblit i alguna cosa hauràs remogut en els nostres politics i podrem avançar com a país. Gràcies.
Un ram de roses per tota la teva paciència i lluita per Catalunya.
Comparteixo amb tu els teus ideals tot i que jo sóc molt jove i no t’he conegut però els meus pares m’han parlat de tu.Intentaré defensar-los de manera pacifíca tot i que no se massa com fer-ho.
L’any 1976, a peu dret davant la presó model, Lluís M. Xirinacs va escriure aquestes ratlles dedicades a les colles sardanistes de l’Orfeó de Sants.
Ja aleshores em van impressionar. És un pessic del seu pensament sobre la conviure. Cal donar-lo a conèixer perquè sigui valorat com cal.
LA SARDANA
Rodona, sense presidències
sense darrers llocs,
Tancada, comunitària
íntima,
Oberta, a tots els qui hi vulguin entrar
sempre creixent,
Rigorosa, amb una llei íntima
tot comptat i amidat,
Assenyada, al principi
amb serenor i mesura,
Arrauxada, al final
folla i disbauxada,
Inspirada, per un mestre que no es veu
que no balla, que no vol lluir-se,
Animada, per una cobla enlairada
que no està de festa sinó de servei,
Festiva, per a tot el poble
que dansa joiós,
Delicada, els peus de puntetes
els dits enllaçats,
Dona i home, dona i home
ambdós iguals sense privilegis,
Al cor dels pobles i ciutats,
al bell mig de la plaça major,
Així vull que sigui la meva pàtria.
Així somnio la companyonia universal de tots els homes.
Lluís M. Xirinacs i Damians
Carrer Entença, 155
Sis de gener de 1976
Ara, penso, m’adono que Lluís M. Xirinacs representa mès que mai la realitat del nostre país, lluita sol, sense violencia, amb bones arts però no obté cap victòria per el pais, demana morir en pau i sense soroll, però ningú no ho respecta, demana deixar de ser per poguer ser lliure, i nomès amb la mort ho aconsegueix.
Quina llastima el nostre país petit, es gran per dins però se sent sol, no l’escolten els seus politics, fa vergonya tot plegat, ara ells volen ser mès seguidors que mai de Xirinacs, però no son valents i es venen al invasor per una cadira de poder. Amb el Xirinacs ens deixem morir molts, també nosaltres volem que ens deixin sols i amb silenci.
Visca la nostra terra, lliure en pensament, esclava per culpa de l’ambició dels mals politics. Honro la memoria d’un home honest i sabi.
A l’home que en solitari, tenaç i incansable, ha dedicat la vida a fer lliure la seva pàtria, que també és la meva, l’hi expresso el meu agraïment, i en la vergonya d’haver callat, el mantindré sempre en el meu record.
Amic Lluís Maria, el teu comiat d´entre nosaltres, segueix creant incomoditat i neguit. Ens has deixat un llegat feixuc que pesa sobre les nostres consciències. Afortunadament, en el fons ens desvetlles i ens dones força. Per a mi va ser molt decisiva la teva influència sobre la meva fe-allà els anys 1960-1970- i després haig de confessar que se´m va fer difícil seguir-te d´aprop com a lluitador per Catalunya. La teva vida ha estat una lliçó que haurem de saber aprofitar. Que el teu silenci profund sigui fecond.
En el jovent revolucionari sempre quedara un lloc per xirinacs…la teva lluita per l’alliberament nacional i social del nostre poble sempre sera una inspiracio per tot el jovent que dia a dia lluitem per una terra lliure!
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME
Sempre et recordarem
Vaig tenir la sort de coneixe’t en una trobada a les Borges Blanques el 2004 i de seguida em vas donar aquella sensació de PAU amb majúscules que transmeties a totes les persones.
Els Catalans estem MOLT ORGULLOSOS d’haver-te tingut entre nosaltres i que hagis estat una part molt important de la història d’aquest país tant enmalaltit. Descansa en Pau Lluís Mª i VISCA CATALUNYA LLIURE!
Gràcvies per ser com eres, que la teva força ens acompanyi per seguir amb la lluita, t’estimem!
collons (i perdoneu) quants patriotes han de morir, fins a on ens han de expoliar, insultar, invadir, arruinar, extorsionar, menysprear …. per que tornem a fer la feina ben feta, per recuperar l’orgull nacional, on son els patriotes ben preparats que ens han de dirigir, ensenyar, administrar …? que Deu et beneixi lluis maria i aviam si tornem a recuperar lo que jo deia al principi … descansa en pau i gracies
La Plataforma per una Vegueria Pròpia (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf)reconeix i recull de Lluís M. Xirinacs el seu testimoni i pensament sobre la vertebració democràtica de Catalunya en agrupacions naturals i en territoris que expressin lliurement la voluntat i l’energia creadora dels ciutadans. Alhora li agraeix la disponibilitat de col•laboració i de diàleg, així com el suport exprés en una intensa jornada de reflexió (Territori i Subsidiarietat) que vam poder compartir amb ell. I desitja que la seva visió tan arreladament humana i social de la persona i dels pobles, sigui un punt de referència en el debat per la construcció del país.
A tots plegats, ara ens deixa un llegat i molta feina per fer.
Adéu Lluís Maria, en ple ús de les teves facultats marxes, descansa en pau i gràcies per ésser més valent que la resta, moltes gràcies per la teva coherència.
“Cal que el gra de blat caigui a terra i mori perquè esdevingui fecund”. Són paraules de Jesús.
Ells ha perdut un esclau, per nosaltres seràs un referent de l’amor a la terra i a la llibertat.
Gràcies, et desitjo la Pau i que al Cel siguis.
Visca la Terra Lliure!
Ni els acadèmics de Madrid, ni de New York han dit res al respecte.Els historiadors subvencionats per la generalitat no tenen cap credibilitat.Mira, pensa i opina: http://regnedemallorca.blogspot.com/ les mentides del catalanisme! quant fanatisme!
continuarem la teva lluita. VISCA CATALUNYA LLIURE
Intentarem fern-nos dignes del teu llegat.
El país necessita homes, cristians i patriotes com tu, la teva integritat constància i coherència al llarg de la teva vida es un exemple que perdurarà per sempre en aquest pais de liders tan mediocres. Gràcies Xiri
Visac Catalunya LLIURE!
He penjat una senyera i en comptes d’un estel he posat una coloma de la pau.
“Ens mantindrem fidels, per sempre més, al servei d’aquest poble”
Ara ens deixes i t’en vas lluny d’aqui
nomès et demanem que desde allà on vulgui
que estiguis ens segueixis enviant les teves
forses per aconseguir de catalunya una terra
lliure.
Sempre et portarem al cor de tots els catalans
Fins sempre Xirinacs
Visca Catalunya lliure!
Descansi en pau, envia’ns des de dalt força i llum per a seguir lluïtant.VISCA CATALUNYA LLIURE.
Et trobarem a mancar, el país et necessitava. Descansi en pau, i Déu s´apiadi de la seva ànima.
T´estimem.
Va lluitar per l’alliberament de la nostra pàtria. Però no sols això: qüestionava el sistema global de funcionament de la societat (capitalista liberal, col·lectivista) i, el més important, cercava alternatives per oferir, en lloc de limitar-se al simple rebuig.
Per això esgarrifa veure amb quina frivolitat i superficialitat alguns el despatxen amb quatre tòpics, des de la ignorància, o la condescendència, o la impostura…
M’amoïna molt la idea que al nostre país no hi hagi lloc per a algú com ell.
El millor homenatge: veure què deia, quins camins estudiava, discutir-los, continuar cercant i qüestionant.
In memoriam
anim!!!!!! a vore si els politics es posen les piles!
En record d’un home “íntegre”
Gràcies per haver estat l’etern lluitador per la llibertat i la pau.
En Xirinacs és un dels pocs polítics que admiro i la seva mort m’ha afectat com no m’ho esperava.
Era coherent, constant en la seva lluita incansable i pacífica (potser això és el que més desconcertava) a favor d’uns Països Catalans lliures. Així de ras i curt, volia l’autodeterminació pel nostre poble, la territorialitat i l’assoliment dels drets democràtics.
Tinc moltes imatges gravades a la retina d’en Xirinacs, poques viscudes, moltes vistes en reportages de televisió i fotografies. En temps del franquisme, les seves sentades i vagues de fam davant de la Model exigint l’alliberament dels presos polítics. També recordo una fotografia presa a una manifestació per l’amnistia, on es veu ell al terra (crec recordar que era a prop de l’Arc de Triomf, al passeig de Sant Joan) amb les màns al cap i, dret, un gris amb el fusell aixecat a punt de donar-li garrotada al cap amb la culata. Aquesta foto va donar la volta al món i és la portada d’un llibre de Jordi Coca el nom del qual no m’enrecordo però és d’aquesta portada de la que em ve el record de la foto.
La primera vegada que vaig tenir consciència de la grandesa d’en Xirinachs va ser una vegada que es feia no sé quin aniversari de la Diada de Sant Boi del 1976 on en un reportatge de televisió sortien tot de polítics cofois amb els avenços assolits. Només hi van haver dues veus crítiques, la del Jordi Carbonell i la de Xirinachs que llegint els 10 punts de l’Assemblea de Catalunya es preguntava com podia algú sentir-se satisfet si no s’havien aconseguit tots els punts d’una plataforma tan unitària que totes les forces polítiques representades havien hagut de cedir algunes de les seves pretensions. Es referia, bàsicament, al punt que reclamava l’autodeterminació.
Darrerament, la plantada que va fer a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, pretenia estar-s’hi fins que els Països Catalans no fossin independents. La malaltia va fer que desistís. Vaig apropar-me a veure’l. La seva expressió era seriosa, plena de dignitat.
Per casualitat, també el vaig veure en la seva intervenció al fossar de les Moreres una diada on les seves paraules, tretes de context, li van costar el seu darrer judici. Dic per casualitat perquè vam arribar un amic i jo al fossar just quan va pronunciar el seu discurs on es va declarar “amic d’ETA”. Acusat d’apologia del terrorisme un home que te com un dels seus trets característics més notables el pacifisme, la resistència pacífica, així va la cosa per aquests verals, una persona que va ser més d’una vegada candidat al peremi Novel de la Pau. Llegint avui el que vaig sentir aleshores em quedo amb una altra frase que va pronunciar:
“Saludo a la joventut de l’esquerra independentista, que actualment està en alça, moltes vegades sense tenir ni pares ni avis de tradició catalana, sinó que ells han començat un altra vegada de zero i els demano que aquest braó que han tingut per començar de zero i d’entendre la justícia des de la seva arrel, encara que no hi haguessin gaire bons exemples, els recomano que estudiïn, molt, la història de Catalunya per no repetir els errors dels seus avantpassats i que tirin endavant el país.”
Tenim encara molt a aprendre d’ell i tenir en el record de les seves idees i de la seva vida un exemple per tirar endavant.Que ell sigui sempre en nosaltres.
Salut i llibertat!!
En nom de l’Associació Catalana d’Esperanto rebeu el nostre més sincer condol. Si bé en moments de pena i tristesa com aquest, ens solem acompanyar en el silenci, creiem que en el cas d’en Lluís Maria Xirinacs convé trencar-lo i expressar el nostre suport als seus valors, a la seva lluita i agrair tota la seva tasca. Els esperantistes, en promoure una interllengua neutral que dóna la mateixa dignitat a totes les llengües i pobles del món, ens sentim units amb en Lluís Maria en la seva lluita per per la justícia i la llibertat. Mentre continuem lluitant per aquests valors, en Lluís Maria serà amb nosaltres.
Associació Catalana d’Esperanto
Per que tu, ets una de les persones que amb la teva forma d’actuar has marcat una part de la meva forma d’actuar i, sàpiga com estar treballant pel país sempre o gairebé sempre des de l’ombra o l’anonimat.
La teva feina altruista en favor de la gent repressaliada per lluitar per la nostra dignitat com a poble, ha donat forces a moltes iniciatives que sense precedents com has marcat tu amb la teva forma de lluitar, no haurien sigut possibles.
Des de la Vila de Gràcia, un comiat sincer i amb tot el cor, per una persona que m’ha influït en una part important de la meva actitud com a persona.
Països Catalans Socialistes i Independents
T’hem llegit, hem admirat la teva dignitat i lluita, t’hem fet costat quan et plantaves pels nostres drets, seguirem avançant junts, perquè ets amb nosaltres com tots els patriotes que han caigut pel camí, cap a la llibertat del nostre poble, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. I guanyarem.
Visca el poble, Visca la terra!
Per una Catalunya lliure en el que molts creiem
Adéu Lluís Maria, adéu i gracies per tot el que ens has ensenyat. Has marxat de la mateixa manera que vas viure, húmilment però ple de raó i tendresa , has marxat com tu has volgut i en el moment que tu has volgut en una mostra del que per sempre vas lluitar, la llibertat de decidir.
Has marxat com els antics, com els càtars , en la soledat del bosc i elegint el moment per poder morir en ple ús de les teves capacitats mentals , aquelles que els medicaments t’haguessin anat treien i t’haguessin anat convertint en un mort amb vida.
Les reaccions al teu adéu suposo que ja te les devies imaginar. Els ocupants continuen fent la seva feina titllan-te de boig, de covart… de terrorista, de fet des d’allà on siguis suposo que no et deu estrenyar, de fet és el que t’han fet els últims 40 anys incapassos de reconèixer una fermesa i una valentia que ells són incapaços de compendre perquè no l’han tingut mai.Els nostres polítics, aquells a qui tu sempre vas acusar de traïdors, segueixen donan-te la raó i ara hipòcritament s’omplen la boca de lloances cap a tu, potser com a causa de la seva pròpia mala conciéncia que de ben segur només els durarà unes poques hores.Uns altres, amic Lluís, encara gosen criticar la teva última decisió, són aquells que no han entès res, que segurament no entendràn mai res , que s’atreveixen a fer un judici moral d’un acte en què tu i només tu era qui tenia el poder de decidir, però també saps que molts d’altres t’enyorarem, que respectem la teva desició i que estem segurs que un dia o altre podrem brindrar amb tu per la llibertat per la qual vas lluitar.
Que tinguis un bon viatge Xirinachs
El nostre pais necessita persones com tu. La teva acció no l´oblidaré mai.
Tant de bo siguis un referent per tots nosaltres catalans.
Fins sempre.
Si bé hagués preferit per ell un altre final, puix no és per mi el millor dels finals car evoca una certa rendició, crec que si ell ho va escollir així és el seu millor final.
Manca gent com ell. Gent que ha servit els seus dies a la nostre maltractada, petita i empetitida terra. Manca gent com ell que vulgui donar els seus dies a la nostra llengua i tradicions. Manca gent com ell que vulgui que això que es nostre i de tots plegats perduri i es perllongui.
A tu mestre Xirinacs, tot i no ser del meu gust el teu final, et felicito i et dono les gràcies per haver lluitat per mi i per la meva terra.
Que els nostres fills en siguin conscients i com tu donin part del seu temps a la causa puix és ben clar que s’ho mereix. Lluitar o desaparèixer, i en mans de qui? dels espanyols. Ni una passa enrera! Mil endavant!
Des de la pau i la paraula i seguint l’exemple d’en Xirinacs unim-nos tots els que estimem Catalunya i alliberem aquesta terra d’una santa volta!
INDEPENDÈNCIA.
Gent de CIU, ERC, CUP, UNC, MAULETS, ICV (una part petita), etc… treballem junts per crear un país nou i lliure d’un collons de vegada!
Totalment astorats hem rebut el vostre sobtat decès durant la nostra estada a l’Argentina.
La vostre trajectòria, la vostra coherència, la vostra insubornabilitat i l’estimació al país i als vostres germans catalans, signa una de les pàgines més brillants del nostre país i ens encoratja alhora per lluitar amb més força encara en l’assoliment de la plena independència nacional després de 300 anys d’obscuretat i vergonya.
Davant aquest malaurat fet, confiem que els nostres líders polítics no caiguin de nou en la traició i entenguin d’una vegada per totes, que dir-se catalans és incompatible amb ésser espanyols… Mai ens rendirem, sempre lliutarem fins perdent les nostres banderes.
Pel que us han denostat i perseguit, Déu s’apiadi d’ells. Nosaltres catalans però preguem per la pau de la vostra ànima i pel futur del nostre país lliure i sobirà.
Visca la llibertat.
Visca la República Catalana.
Des de Rosario
Rep. Argentina
Des de terrs llunyanes, una abraçada ben fortaa i un senzill somriure.
…la solidaritat és la tendresa dels pobles…
D’aquesta fusta ja no en queden gaires
Des de València estant et recordaré passetjant per la vorera de la Model de Barcelona en aquells llunyans anys setanta, quant semblava que tot era posible fins i tot aconseguir la independència per als Països Catalans, ara en canvi res d’allò sembla posible.
No m’estranya gens el final que has escollit en un lluitador ferm com tu Lluis Maria, onsevulla que hi estigues…. sàpigues que has deixat molta llavor.
Xirinacs, un exemple per a tota la nació catalana, una persona excepcional, i un gran patriota.
Els que hem tingut la sort de haver-te conegut,hem patit una gran perdua. Sempre restaràs entre nosaltres. Però la teva llavor ens farà seguir lluitant per l’objectiu pel qual tu has lluitat sempre, fins al final, la independència del nostre estimat poble.
Gràcies per la teva dignitat com a persona.
EN VIDA SEMPRE VAS INDICA EL CAMI IMPECABLE DE LES COSES I ARA FARAS EL MATEIX I CONTRASTAN ENCARA MES LA IMPECABILITAT AMBS LA MEDIOCRITAT
GRACIES PER TOT
Mercès, Xirinacs, has viscut i mort per tots nosaltres, la vida ens ha portat per camins pedregosos i plens de viaranys. Que Déu ens il.lumini en aquest camí d’ alliberament col.lectiu i personal.
Malgrat tot, continuarem amb la teva presència.
Estimat pare xirinacs,has sigut un exemple per tots nosaltres,pels catalans,i tambe pels no catalans,lluitador,integre,pacifista,coherent,un esser humá excepcional,sempre t´he admirat,formaras sempre mes part de l´historia de catalunya,ets el nostre heroi,estem orgullosos de tu,a ningú se l´havia ocurregut dir-t´ho abans d´aquest tragic final?sento molt que t´haguis anat tan decebut de tot,pero has de saver que la teva lluita,la teva vida i la teva mort,han servit de molt,no t´oblidarem mai,estaras sempre viu en els nostres cors,t´estimem,gracies per haver sigut sempre tu,fins al final
La primera vegada que en vaig sentir el teu nom va ser la notícia emesa per la premsa de la teva sentada davant del Palau de la Generalitat; li vaig preguntar als meus pares “qui és aquest home que planta davant de la Generalitat?” Em va explicar, cosa no recordo, quan era petit vaig portava un ram de flors a l’entrada de la presó Model quan estaves apresonat per encallar les teves teories.
Ets el meu referent igual que en Pau Casals. Visca Catalunya!!!!
Podeu veure un vídeo del funeral a
http://www.naciodigital.cat
Lluís Maria , has començat i acabat amb la vida com poques persones poden arribar a portar, fins l’últim segon , la coherència per bandera, de la lluita dels més febles en vas fer una manera de viure, ara els fills d’aquesta societat n’hem de prendre exemple,malauradament la nostra classe política ens ha demostrat un cop més que mai ha estat a l’alçada,per coherència amb aquesta societat ens has deixat i t’entenc ,la desil.lusió t’havia fet pres, d’una classe política que mai ha estat a l’alçada i de nosaltres la societat catalana que tampoc ,espero amb aquestes quatre ratlles dir-te que ens perdonis, et trobarem molt a faltar,ara et farem els homenatges, però malauradament ja serà massa tard,jo només et vull dir que per mi,
Per mi no has mort,
no et vindré a plorar,
mai estaràs sota a terra,
seràs vent de llibertat…
Visca els pobles Lliures i la Terra Lliure!
Seguirem lluitant per la llibertat de la nostra terra, tard o d’hora veurem la unificació i la independència del nostre país.
Seguirem lluitant per la democràcia, lluny d’aquesta farsa que ens han muntat. Continuarem lluitant per la llibertat i la identitat dels pobles, més enllà de la globalització que ens volen imposar. Continuarem treballant per la igualtat de tots els hòmens i dones, encara que això siga un escàndol per alguns dels nostres conciutadans-es.
Visca l’esperit de Xirinacs, Visca el País Valencià lluire!
seguirem la teva lluita, encara que tornem a rebre. Mai t’oblidarem
el teu record ens empente cap la lluita per alló que tant tu com nosaltres sabem que tenim que guanyarmos.
des de la ciutat de castelló de la plana (plana alta)
la “alegria” de saber que per sempre mes ets amb nosaltres! visca la terra!
No et decebrem: ENTRELLUM
Per vergonya del nostres dirigents-polítics. Ja estic fart d’ells i de la nostre situación dins del Estat. Un record per tu que ho veies més clar que tots nosoltres. Et recordarem.Gracies.
Fidels al teu record, atents a la teua paraula, animats pel teu exemple. Gràcies Lluís Maria! Per la independència!!!
“Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat, l’amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences.”
Senyor Xirinacs!!! Serem lliures!! Segur!! Lluitarem!! Li prometo!!
Visca la llibertat!!!
Som una nació! Pocs, i tu com ningú, sempre ho han sabut.
Les 7 germanes ho deuen celebrar,nosaltres et trobarem a faltar.
Visqué i morí com un profeta bíblic. Un profeta com sols els pobles que mereixen un lloc a la Història saben, de tant en tant, infantar.
Descansa en pau Xiri; esperem que el teu sacrifici sigui un punt de partida i no un final.
Intentarem recollir el teu testimoni i perseverar fins aconseguir la llibertat del nostre país. Visca Catalunya Lliure!!!
Pere
Lluís Maria Xirinacs, un patriota. Descansi en pau.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/60189
Diu Noam Chomsky que un poble sense víctimes és un poble que ni preocupa ni lluita. Ja tenim una.
Ara li toca a l’esquerra independentista culminar el seu procés de maduració i convergir per continuar el camí que encetares. El poble d’aquest país té un deute amb tu. Esperem poder estar a l’alçada.
Gran Lluís Maria, mai cauràs a l’oblid. Visca la llibertat! Amunt uns Països Catalans lliures!
el teu cor ens segueix parlant
ara doncs la teva veu, és la de totes!
que el teu fruit fagi llavor de coherència, als Països Catalans!
Des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, volem fer pública mostra del dolor profund que hem sentit en assabentar-nos de la pèrdua del patriota i lluitador en Lluís Maria Xirinacs.
Malgrat aquesta terrible pèrdua, malgrat les constants traïcions de botiflers, regionalistes, sindicats grocs, dels “líders clarividents”, dels buròcrates i esclaus del poder, i malgrat que en Xirinacs ha estat i estarà una figura insubstituible en la lluita per les nostres llibertats nacionals, per l’amnistia pels presos i les preses polítiques, per la igualtat entre gèneres, i per la dignitat i la llibertat de les classes obreres i populars dels Països Catalans, la seva pèrdua ens ha de servir de lliçò per seguir la lluita, per continuar avançant envers la nostra llibertat total com a persones, com a classe i com a poble.
No podem consentir que la seva pèrdua sigui un fet debades, hem de tornar a agafar la seva flama i continuar avançant!!!!
Lluis Maria, no t’oblidem!
Per tu, per la nostra dignitat, continuarem el combat! Pel treball, la terra i la llibertat!
Països Catalans 13 d’agost de 2007
Benvolgut company, porte dies plorós i trist, de fet cada cop que obria l’internet i veia les notícies, se’m feia un nus a la gola i al cor… que encara em dura… la ràbia i la vergonya per veure als mateixos representants dels partits oficials, a “eixos” líders covards, que mai donaren la cara quan tu i tot el nostre poble ho ha necessitat davant el teu taut, i la ràbia pel meu estat de salut que m’ha impedit ser al teu costat avui, al Fossar amb la resta de les companyes i companys que tant t’hem estimat, que tant t’estimem i que tant t’estimarem.
Tin present que ara més que mai, la teua “desaparició” m’empeny a posar-me bé, per poder continuar endavant amb més força que mai.
Des de l’Horta de València, i des del Comtat hi som moltes i molts els i les que t’estimem i et tindrem present sempre, cada dia de les nostres vides… Ara, i avui, més que mai, la lluita continua, no pot tenir aturador!
Xiri, no hi crec gaire amb cels o inferns, però si tu hi creies, segur que hi seràs allà, i si trobes al meu tiet avi Pepet, el sindicalista, saluda’l de part del net de Pepiqueta la del Carrer de Fora de Cocentaina, que segur que et donarà bona conversa (encara que ell tampoc creia en això dels cels i inferns ;-D).
Una abraçada amorosa i solidària company!
Ja t’has merescut el descans, ara la lluita és cosa nostra, pots estar tranquil, no donarem ni un pas enrrere!
Estem molt conmoguts per la retirada d’en Lluis Ma. Una decissió com tota la seva vida molt coherent. Per la fundació és una pèrdua inconmensurable. Tan de bo, que segui-ho endavant amb tot el coratge que això representa
Gracies a ell per el seu testimoni i la seva maestria i a vosaltres per continuar una labor tan necessaria en el despertar de les nostres conciències tan adormides.
Feliç viatge Lluis Ma Xirinacs. La teva mort també ha estat una lliçó.
Xirinacs: compromís i lluita
Els independentistes catalans detinguts l’any 92 sota l’Operació Garzón volem reconèixer i honorar l’exemple de compromís i de coherència en la lluita per l’alliberament del nostre país d’en Lluís Maria Xirinacs.
Volem destacar el seu paper com a membre de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats que els anys 1993-94 i 95 va treballar a l’ombra per la cerca d’una solució política digna a l’existència de presos i encausats independentistes catalans. Cal apuntar que en aquells moments totes les forces parlamentàries del país maldaven per a què ens acollissim a les vies de reiserció i de penidement. Volien tancar pàgina sense fer soroll, com sempre, i a qualsevol preu, com sempre…
En Lluís Maria Xirinacs va estar sempre al costat de les persones represaliades pel seu compromís amb aquest país, i aquesta coherència el va fer ser víctima també de la repressió que acostuma a exercir l’Estat espanyol contra tota dissidència política.
Volem manifestar que el nostre reconeixement ho és a la seva trajectòria d’incansable lluitador, tot desitjant que el seu exemple faci créixer la llavor per la independència i el socialisme als Països Catalans.
(Col•lectiu de detinguts de l’operació Garzón)
Carles Buenaventura
David Martínez
Esteve Comellas
Guillem de Pallejà
Joan Rocamora
Josep Poveda
Marcel Dalmau
Pep Musté
Ramon López
Ramon Piqué
Vicent Conca
Xavier Alemany
Xavier Puigdemont
Xavier Ros
Mai podrem deixar de tenir en compte el teu misatge i el teu exemple, un país que no pot exercir el dret a l’autodeterminació mai serà un país lliure.
tant de bo molts més puguem seguir el teu exemple i arribar a la victòria final
Pere-Joan Pujol Macau
President de la Federàció d’Ateneus de catalunya
et tindrem present amb respecte i admiració
Mai et podrem agrair prou tot el que has fet per Catalunya.
Pots anar-te’n tranquil. Molts joves estem disposats a defensar els teus ideals i a continuar la teva lluita per la llibertat d’aquest poble.
Gràcies i fins sempre.
Visca la Terra Lliure!
un record íntim
Al teu costat, també ara.
POBRA PÀTRIA!
Nostra pàtria endogalada,
I escarnida, i sabrejada,
Catalans, avui veiem;
I la llengua a de ser muda,
I la mà no pot dar ajuda,
Nostres cors assadollem.
Beguem, beguem,
No ha sonat l’hora encara;
Beguem, beguem,
Que prou la sentirme!
Com un roure que l’esbranquen,
De la pàtria ens en arranquen
Tot lo noble i fort i gran;
ni els tresors d’antiga herència,
ni els esplets de nova ciencia,
ni el treball, ni la conciencia,
res per viure ens deixaran.
Beguem, beguem
No ha sonat l’hora encara;
Beguem, beguem,
Que prou la sentirem!
Nostres naus arraconades,
Empobrides i corcades,
Van podrint-se dintre el port;
Nostra indústria feinadora,
L’han ferida amb mà traidora;
Lo Dret vell espera l’hora
com un condemnat a mort.
Beguem, beguem,
No ha sonat l’hora encara;
Beguem, beguem,
Que prou la sentirem!
Pobra pàtria malherida!
Pobra vidua dolorida!
On hi ha mal com lo teu mal?
En ta sort deseseperada,
Què espera ara ta fillada?
Quina sang li has enconada,
Que no et sap trencá’ el dogal?…
Beguem, beguem,
No ha sonat l’hora encara;
beguem, beguem,
que prou la sentirem
Oh, vindrà, vindrà el dia
Que es desperti qui dormia,
I els mes sords hi sentiran!
Ah, llavors, tothom a l’hora,
quin esclat de via fora!
Fins los morts, en sonar l’hora,
Delles tombes s’alçaran!
Beguem, beguem,
No ha sonat l’hora encara;
Beguem, beguem,
Que prou la sentirem!
Francesc Matheu (Barcelona, 1851 – S. Antoni de Vilamajor, 1938)
Entre tots plegats estem construint un món apàtic i endormiscat, sense projectes col·lectius prou engrescadors. Només ens preocupem de nimietats (consumisme, viatges, plaers). Malauradament, la justícia, el benestar de la resta de conciutadans, el medi ambient,… no semblen ser prioritaris per a la gran majoria. El concepte de país no és res més que això: la gent, el paisatge, la llengua… Tu ens ho vas saber transmetre, Xirinacs, però ara ens hem quedat ben orfes. Tandebó n’hi hagués més com tu!!!
Descansi en pau aquest patriota, que va estar per damunt de partits polítics, tot un lluitador. Gràcies per tot, Lluís!
Guanyarem!
DEP
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!
Avui he vingut a donar-te l’últim adéu i la llarguíssima ovació que tots plegats t’hem donat la recordaré com un dels moments més emotius de la meva vida. I de les paraules que han glossat la teva admirable trajectòria, plena de coherència, m’ha quedat gravada aquesta frase: “Cal que ens sotraguegin els profetes que treuen les nostres vergonyes a la llum”.
Gràcies per tantes coses, Xiri.
Adeu Lluís Maria, descansa en pau.Et trobarem
a faltar i el teu record i la teva tasca
per el nostre País continuarà en nosaltres.
Una postuma abraçada Lluís.
Visca la Terra Lliure !!!
No hi ha prova d’amor més gran que donar la vida. Tan sols tú i Deu sabeu el perqué de la teva mort i jo estic segur que el teu ha estat un gest de valentia, d’aquella valentia que arriva al final, a les més extremes consequències.
La teva llum ens ha de guiar des d’ara en endevant.
Tant de bo esdevinguis un punt de referència per a la construcció d’aquest país de la que sembla que cada vegada ens n’allunyem més. Tant de bó tingui jo tan sols una mica del teu coratge.
Si el gra de blat no mor…
Que donis fruit. Fins sempre.
Et vaig conèixer en aquells anys setanta, quan jo només eras un estudiant. Per a mi has estat tot un exemple.
Descansa en pau sigues on sigues.
Rocafort (L’Horta) 16.8.07
En la mort d’un patriota
les paraules ni tan sols són un bàlsam
En la mort d’un patriota
els silencis volen inundar l`ànima
Però la pàtria ultratjada
no vol descans
La pàtria ultratjada
clama venjança
En Lluís Maria ja és el passat
com tants d’altres
Però el seu exemple colpidor
comptarà molt en el nostre viatge
Un viatge que tard o d’hora
tindrà el seu final
Un final ple de llibertats
Per tot plegat
¡Gràcies Xirinacs!
Visca la Terra!
Un hom no és lliure si el seu poble no ho és.
En recordança.
Visca Catalunya Lliure.
Sembri la mort el naixement més alt.
Els homes com tu no moren; fructifiquen en tots i cadascun dels patriotes, dels amants de la llibertat i de la pau. Assolirem els teus somnis; ens deslliurarem de l’esclavatge; lluitarem nosaltres i els nostres fills per fer-nos dignes d’una albada plena i lliure. Amb ambició, amb valentia… com la que tu ens has mostrat.
Tot i que em sento trist, sàpigues que els meus avis igual que jo t’admiràvem. Sempre tindré a l’abast els teus llibres i el record del teu exemple de fermesa plantat a la plaça de Sant Jaume.
En nom de Freecatalonia.com us fem avinent el nostre més sincer condol a familiars i amics d’un patriota fidel. Visca la terra!
Amb tu mor un dels ultims lluitadors autentics del nostre poble. La resta, som tots canalla, incapac,os de fer gran cosa, sino pitjor. La teva terra et trobara faltar, plorara per tu, i et somiara. La teva gent pero et criticara, parlara de tu amb condescendencia, i t’oblidara. Pero no tot desapareixera, mentre uns quants tinguem memoria del que vas fer per aqui pais.
Si la gent fos la mitat d’honesta amb si matixa de lo que a sigut Voste Sr. xirinacs, un altre pais tindrian. visca Catalunya*
Gràcies per tot Xirinacs, el jovent fem nostre el teu exemple.
La lluita continua.Visca la terra i mori el mal govern!
Tot està per fer i tot és possible, però cal molta més gent, que com tu, es posi a traballar.
Gràcies per la feina feta i un altre ram d’estelades en el teu record.
ADEU I FINS SEMPRE.
Per dignitat i coherència:
INDEPENDÈNCIA.
Cada dia veig mes clar que som una colonia. cada dia es mes clar el que som per españa; com molt be dius som ciutadans inferiors=esclaus sense dret a puilar.
cada dia veig mes clar el referent que ets per tots nosaltres…
Els treballadors i treballadores dels Països Catalans trobarem a faltar un personatge com en Xirinacs, valent, coherent i respectat. Les seves idees es mantenen més vives que mai i, per això, el millor homenatge serà seguir treballant per la llibertat nacional i social del nostre país.
gràcies i fins sempre, Xirinacs!
Xirinacs per sempre!
Visca la terra!
El teu exemple ens guiarà i tal vegada ens farà una mica més valents. La lluita pacífica però tossuda i constant és el camí. Visca la llibertat!
´Gràcies, Xirinacs, per la teva valentia, per obrir camins de llibertat a través de la no-violència i de l’amor.
Avui, des de la solitud i del silenci vull agrair-te profundament la teva vida, que ha estat com una ofrena. Que el teu esperit lliure ens acompanyi com una pluja fèrtil damunt la terra cansada.
T’estimo.
Gràcies per la teva coherència política i nacional. Molts haurien de seguir els teus passos.
Descansi en pau un lluitador ferm i coherent. Que el seu testimoni en vida resti en nosaltres i ens doni la força per superar els instants de desànim.
Gràcies Xirinacs pels teu testimoni en vida com a un gran guerrer de la pau.
Josep Bonnín- Keops - Sóller-Mallorca
Moltes gràcies per continuar essent més valent que la resta, moltes gràcies per la teva coherència, sempre et recordaré
Des de València sempre et recordarem, a tu i a la teua lluita que és la nostra. Salut company Descansa sabent que milers de patriotes arreu dels Països Catalans continuarem la lluita per la independència.
Visca el País Valencià!
Visca els Països Catalans!
Lamento profundament la mort del patriota LL. M. Xirinacs, i lamento també que, fins i tot en aquests moments de dolor, els Traïdors a la Pàtria i els Poca-Vegonyes que s’han venut el país, hagin volgut protagontizar el seu funeral. Visca la Pàtria¡ Mori el Mal Govern¡ Morin els Traïdors¡
Des dels dies llunyans quan els meus pares em duien a
visitar-te assegut al davant de la Model has estat un
exemple.
I al llarg de tots aquests anys has continuat una lluita
sense causar-me mai cap desencís.
No som dignes de la terra que volem defensar, ni de la
llengua que diem estimar. Ens cal la força i la determinació
que no hem sabut aprendre de tu.
Bon viatge, Lluís.
Visca Catalunya Lliure!
Un profund silenci en el teu record.
el teu final es un inici …
gràcies xirinacs
visca catalunya lliure ¡¡¡
Des de el País Valencià sempre et recordarem. Salut i Esperança.
Dende Galiza na lembranza de Lluis María Xirinachs, longa vida aos que loitan.
Sr. Xirinacs, li escric aquestes ratlles com si encara fos entre nosaltres. No puc ni vull imaginar la lluita sense vos. No se despedir-me de vostè, i penso que no ho he de fer, perque els qui creiem amb la seva veu, encara la sentim dins el cor. Per tant, fins demà sr. Xirinacs, ens retrobarem a la sala de reunions, al cafè, a la manifestació independentista. Ens retrobarem allà on es lluiti, perque sé que no s’ho perdrà, sé que sempre estarà entre nosaltres. Fins demà sr. Xirinacs.
Gràcies pel vostre testimoni, per la vostra força i per la vostra saviesa cabdal. Persones com vós són del tot necessàries per al nostre país.
Poques paraules i molts sentiments, ha marxat un home que amb el seu pacifisme i tranquilitat ens anava obrint un camí que cada vegada ens costa més de fer.. que la seva marxa no hagi sigut en va, hem de seguir endavant, el nostre pais ho necessita… gràcies i endavant.
Xirinacs ha estat un home valent en un país ple de polítics covards i mediocres, un roure fort enmig de joncs capcots i submissos.
Ets un referent per nosaltres,i sempre
estaras a l´historia del nostre poble,nomes podem fer que seguir lluitant .
pau per sempre amic
El camí és llarg, penós, dur però entre tots ho farem més agradable. Gràcies i sobretot no deixis d’estimar-nos.
Gràcies pel teu testimoni i exemple, d’amor a la terra i a la llibertat , Sempre et recordare.
Reaument òc qu’ès enter nosati amic, e eth mielhor aumenatge que te podem hèr, qu’ei seguir en tot lutar entara libertat.
Gràcies per haver estat una llum en el camí, una ensenyança de coherència, honestetat, amor a la terra i a la llibertat.
Sempre et recordarem.
Visca els Països Catalans lliures !
Gràcies pel teu testimoni. Gràcies per la teva força.
Gràcies per ser un exemple etern per tots els catalans. El seu traspàs serà un símbol per tots nosaltres. Descansi en pau.
Benvolguts,
Són dies tristos. No puc fer més que agrair de forma solemne i emocionada el compromís, la coherència i la perseverança d’En Xirinacs, l’estimat Xiri, en la lluita per l’alliberament nacional dels Països Catalans, i li prometo que l’homenatjaré no abandonant mai el compromís per la terra i la lluita per la nostra llibertat.
Gràcies, Lluís Maria, et desitjo la Pau.
Al cel siguis.
Marc
Gràcies! Has mort en pacífic combat. Seguirem fins a la sobirania plena. El teu record renovarà les nostres pobres forces. Salut i Pàtria.
Estimat amic, gracies pel teu amor al nostre poble, gracies per les teves reflexions, gracies per la teva sabiesa, per defensar les teves ideas amb arguments, per la teva integritat, per intentar iluminar el nostre cami. Pots estar segur, gracies a tu , de que la nostra patria es ara una mica mes lliure i de que tots intentarem ser mes dignes i exigents amb la nostre comportament per tal de poder considerarnos catalans.
en aquesta societat que despertava vas fermos obrir els ulls en la peticio de participacio i preocupacio de tots els varem veuru com iniciava el principi de la democracia
Vem parlar poc de política i molt de nosaltres com a sers humans. Gràcies per concedir-me el plaer i el gran honor de la teva amistat i de la teva confiança.
Gràcies per l’intimitat compartida i per el teu inmens amor.
T’estimo.
Benvolgut Xirinacs,
Sempre t’he admirat i sempre te tingut com a model. Tu has estat i sempre estaràs per sobre de tots nosaltres. Amb respecte, amb agraiment i amb amor.
Adéu, Xirinacs! Sempre al cor de tot els catalans. Mai oblidarem la teva lluita i la seguirem fins que vencem!
FINS SEMPRE, XIRINACS!!!!
Que el teu gest, estimat “Xiri” ens alliberi a tots de la por i ens infongui coratge per plantar cara al drac tricèfal que ens té captius, amb la força imparable de l’amor, seguint el teu exemple.
Visca Catalunya lliure!
Moltes gràcies per la teva valentia.
Moltes gràcies per la teva lluita constant.
Moltes gràcies per començar el que nosaltres acabarem.
XAVI.
Que la nostra covardia no amagui la teva determinació, que l’enemic no ens confongui del teu record.
Si tant sols pogués ser una mica tu…
Tan de bo! haguem estat tan bon alumnes teus, com tu has estat bon mestre per a tots nosaltres.
Gràcies!
!LLIBERTAT PER A TOTA L’HUMANITAT!
És el que tu hauries volgut.
!PAU I AMOR PER A TOTHOM!
Això, també!
GAUDEIX DE LA LLIBERTAT!!!!!!!
Envia’ns llum!!! per continuar!!!!!!!
En la societat adormida vas assentar la teva
presència, com un xàfec que reviscola la terra erma.
Ara que te n’has anat, estem més assedegats que mai, de llum i d’independència! Tal com va dir el poeta:
“Tenim set d’existir més enllà de les formes”, més enllà del present… (perquè l’única forma, per als catalans, és
LA INDEPENDÈNCIA).
Pels catalans que tenen cor i sentit, ens l’has ofegat de llàgrimes….
Un ram d’estelades en el teu record.
Visca Catalunya Lliure!