Funeral i comiat del Poble al Fossar de les Moreres
. Resultat de l’autòpsia de Lluís M. Xirinacs. El resultat de l’autòpsia ha determinat que va morir de mort natural.
Sense dubte, aquest resultat obre una interessant i profunda reflexió a la nostra societat sobre la cultura de la mort: com pot hom decidir el dia de la seva mort i morir de mort natural?
· La missa-funeral d’en Lluís Maria Xirinacs va tenir lloc el dijous 16 d’agost a les 10 del matí a Santa Maria del Mar i tot seguit hi ha hagut un acte de comiat del poble al Fossar de les Moreres.
Esquela:
+
LLUÍS M. XIRINACS I DAMIANS
(Barcelona, 6 agost 1932 – Bressol de Catalunya, 6 agost 2007),
Doctor en Filosofia, activista infatigable per la pau
i pels nostres drets nacionals,
fundador, ànima i impulsor de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs,
ex-senador, escriptor i pensador,
va fer el seu darrer acte de sobirania davant del Taga
vivint la pròpia transfiguració al Tabor d’una zona boscosa
de les terres que foren el bressol de Catalunya.
Alliberat de la submissió dels estats que esclavitzen la nostra nació,
contraposà el seu coratge a “la covardia dels nostres líders, massificadors
del poble”
i es lliurà a mans de l’Eternitat.
Els seus companys de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, professors, alumnes i amics tots us preguen que el recordeu.
Vegeu aquest article de Vilaweb sobre els actes, amb algunes fotografies i poemes (recull d’articles de Vilaweb), aquest a Nació Digital.cat i aquest altre, la notícia a TV3, a l’Avui, al Racó Català, que inclou força vincles relacionats, i el recull d’entrades a Internet (on s’hi poden trobar articles de múltiples mitjans).
Videos i textos del funeral a Santa Maria del Mar i de l’acte de comiat del poble al Fossar de les Moreres, penjats al You Tube per alguns dels assistents:
· Fragment del funeral (video)
· Text de les intervencions dels amics al final del funeral a Santa Maria del Mar de Barcelona
· Sortida del fèretre i cant dels Segadors (video)
i breu mostra dels 20 minuts d’aplaudiments (video): la veu unànime del poble.
· (Video) Cançó “L’home dret” (de Lluís Montseny) interpretada peu autor en el seu comiat al Fossar (li va ser regalada pel seu aniversari el 6 d’agost de 2004). [Lletra i acords]
· (Video) Cançó “Al banderer de la pau“, original dels Esquirols (versió original) i interpretada al Fossar per en Titot i tres músics més (malgrat el so és de baixa qualitat, val la pena: la seva interpretació ha estat genial).
· Text llegit per en Víctor Alexandre.
Però recordem-ho: el millor tribut i homenatge a en Xirinacs no són les paraules ni els homenatges simbòlics, sinó l’unir-nos com a poble per tirar endavant plegats el camí cap a la llibertat i la plenitud que, lúcidament, sempre ens ha indicat. Apunta’t-hi!
Pots deixar el teu testimoni al llibre de signatures.
Catalans: Avui anorreats, no hi ha pal de paller ni pal major que aguati veles; un dia nostre insigne Dr. preclar profetitzava: “Catalunya serà cristiana o no serà”, t’apeixes en el teu luxe, esclau del progrés hipnotitzat, renunciaràs al sagrat que t’ha configurat, per això et trobes com et trobes, emigrant sense retorn, estranger a casa teva, mentre no retornis al teu fervor passat, a les arrels que tan configurat, als valors que tan consolidat.
.
L’Àngel del meu poble m’ha dit: No foragitis els somnis del teu front ni les il.lusions del teu cor. Mentre un somnia sol, això no és més que un somni, però quan somniem junts aleshores és el començament de la realitat. El Senyor desfà els plans de les nacions. Tira a terra els propòsits dels pobles. Però els plans del Senyor persisteixen. Manté sempre els propòsits del seu cor. Felíç la nació que té el Senyor per Déu. La llum ha vençut en endavant les tenebres, i l’amor ha vençut tot odi per sempre més.
.
Nostramo surt de la seva mansió. La terra està violentada sota els peus dels seus habitants, perquè han transgredit les lleis eternes. La maledicció i violència devora la terra, la injustícia i la fam s’abraona damunt els febles, ciutadans, germans de la terra es consumeixen.
Les finestres del cel s’obren, i des del cim hi ha qui ho veu tot, els fonaments de la terra se somouen, riuades de comes i turons; la terra tremolarà, la mar bramularà, la lluna enrogirà i el sol s’avergonyirà. El foc purificador actuarà.
.
El Pare va somniar, i el seu somni fou: Un món de llibertat i fraternitat. Però li hem sortits caparruts, quasi acabem esguerrant-li el projecte. Despertem-nos, que aquest món, no és ben bé tal com el Creador el va somniar. Massa guerres, massa fam, massa violència, massa immoralitat, massa contaminació. Cada matí és una invitació a l’esperança. Però quan renunciarem a la nostra tossuderia, i tornarem a somniar el somni de Déu. Quan vosaltres tindreu l’amor al cor la pau regnarà en vosaltres.
.
Això diu el Senyor: Observeu el dret, i practiqueu la justícia, que l’alliberament està a punt d’arribar, i la meva justícia de revelar-se. Els temps ja són madurs. Els cels s’obren, i del temps es passarà al no temps. El prototip d’home gloriós s’apropa. Tingueu fe, i en rebreu semblança. Pregueu, pregueu, pregueu. Alerta ! Qui cerca, troba. Qui sintonitza, escolta, qui escolta no queda decebut. Relació i configuració. Aquí rau l’autenticitat perenne, més verídic que tot el què palpem caduc.
Descansa en pau amic.
El meu petit homenatge a aquesta gran persona, a aquest gran pensador, a aquest gran patriota.
http://cucadellum.blogspot.com/
una mort molt sentida. No hauries d’haver marxat, encara…
Matupá. Mato Grosso. Brasil
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
Lluís-Maria Xirinacs ha fet un darrer acte de servei al país,
que és la seva gent,
un acte de servei a la Humanitat sencera que ha d’acordar una forma de relació basada en la llibertat i dignitat humana,
en el respecte a tots els pobles i a les seves expressions d’identitat, la llengua la més evident.
Ho ha fet pel camí de la no-violència activa,
no ha fet violència als qui ens esclavitzen imposant-nos una llengua y una subordinació política,
no ha fet violència als qui separen germans de llengua i cultura per dominar-nos,
no ha fet violència als qui ens violenten amb aquest sistema econòmic especulador, egoïsta,
no ens fa violència a nosaltres que vivim en l’anòmia anestesiada de la societat de consum,
no s’ha fet violència a ell mateix perquè és més violenta l’opressió contínua,
no s’ha fet violència a ell mateix perquè s’ha alliberat de l’esclavitud.
S’ha retirat al silenci, al no-res, d’on venim i on anem tots,
ha acomplert el seu camí de vida de setanta-cinc anys,
un camí complet i sempre fidel a ell mateix, al poble i a l’esperit de l’univers.
Com va patir el cansament i el dejuni a Sta. Maria del Camí per la llengua de Catalunya,
com va dialogar i abogar per una entesa nacional dels catalans a l’Assemblea de Catalunya,
com va patir el cansament i l’espera de l’amnistia de tots a les portes de la presó model de Barcelona,
com va mantenir-se dret i plantat reclamant en silenci l’amnistia al senat d’España,
com es va plantar per la independència i dignitat, flac de salut, al palau del govern de Catalunya.
Com ens va mostrar el camí de ser subjecte amb la meditació delirant prop d’una font de vera pau,
com va mostrar en ell mateix l’ésser des del mineral i vegetal al mamífer, a l’humà econòmic, socialista i religiós,
com va ensenyar-nos la cosmovisió i sentit de la vida amb la síntesi general interdisciplinària,
com va estudiar i destapar les trampes d’aquest sistema econòmic fals que no segueix les seves pròpies regles,
com estava esbossant un sistema social econòmic i cultural just i equitatiu per a tots amb la diversitat com a valor.
Ara, al silenci de la natura, avantsala del silenci de l’univers
fa el darrer acte de servei abans d’anarse’n a casa
quan ja tota la seva part s’ha acomplert.
Ara no podem abandonar si no hem acomplert la nostra part.
No calen plors, no calen culpes, quan els humans fan el darrer servei donat la vida que els queda.
El seu camí ha estat el camí de tots,
Lluís-Maria l’ha fet entre nosaltres, és amic de tots els homes i dones.
Que el seu camí faci florir aquest desert polític que estem vivint.
Depèn de mi, depèn de tu, de cadascú.
No hi pot haver dol sinó acció de gràcies per tantes dones i homes sants i justos.
Renovem l’esperança que en sorgiran més que faran camí entre nosaltres.
Martí Teixidó
12 d’agost de 2007
Confesso que entre les meves opcions per resoldre els problemes no hi ha la mort, però respecto la decisió d’aquesta ànima neta, perquè fa certa la magnífica anàlisi de l’ex-president: “Es podria dir que ens ha fustigat durant molts anys i amb la mort també ens fustiga”. Sóc dels que creuen que el nostre homenatjat s’ho està mirant tot el que fem i em sembla que ara deu pensar: “Quin èxit!”
La confusió mental del comú de la gent fa que els exemples de coherència absoluta, com és el cas d’En Xirinachs, siguin indispensables per a la salut política del poble, del nostre i de tots els pobles. Que descansi en pau.
Escric aquesta lletres encara sota la tristesa que m’ha produït la mort de Lluís M. Xirinacs. He tingut la sort de poder seguir el seu pensament durant molts anys. Crec que la seva tesi filosòfica té un valor importantíssim per al pensament modern i és un dels aspectes menys coneguts i divulgats de la seva personalitat. Sempre he cregut que si no hagués estat català hauria tingut un gran reconeixement en qualsevol altra país menys gasiu amb els seus genis. Coneixent doncs el seu pensament i sabent la coherència de la seva vida em dol que la seva mort se la titlli de “suïcidi”. Entrava dintre del pensament pacifista i ecològic d’en Xirinacs morir dolçament en contacte amb la terra, en silenci total tal com ho feien o fan, no ho sé, en alguns llocs de l’Índia, que quan se senten morir se’n van a algun lloc solitari i acaben els seus dies en pau total. En Lluís M. així ens ho havia manifestat algun cop al grup que vàrem tenir la sort de tenir-lo per mestre més de deu anys. Lluís M. gràcies per tot el que has donat al teu, al nostre, poble!
Cap dels polítics que assistirà al teu funeral no t’arriba a la sola de la sabata. TOTS s’han venut sense excepció. Que la teva mort ens faci reflexionar. Que serveixi perquè alguna resorgeixi de nou… la tant somniada indepèndencia? Xirinacs… on ets? encara no te n’havies d’haver anat! No estem preparats!
només dir que com altres Catalans com Companys, Xirinachs el podem definir sencillament com un patriota. Llàstima que els polítics que tenim a la Generalitat i al Parlament de patriota en aquest moment possiblement no n’hi ha cap.
Esperem que algún dia no gaire llunyà surti un líder polític Català que a més sigui un gran Patriota i potser tot anirà millor.
Gracies per fer-me retornarme el sentit de la vergonya,gracies per haver existit.
Perqué el nostre Gobern ¿no ordena un dia de dol? Malauradament molts sabem perqué
Salut i Republica
Democràcia és autodeterminació, i és solidaritat de persones lliures i de pobles lliures per a un món lliure i just. I això des de la no-violència.
El famós seny català massa sovint és cofoïsme botifler disfrassat de galdós pactisme.
Honor a Lluís M. Xirinachs!
Que sol! que sols i soles ensanem quedant… poques són les paraules que em resten, estic decebuda d’aquest poble, d’aquest pais, hi hem enterrat generacions senceres i encara és l’hora que siguem capaços d’alçar-nos i dir prou.
Senyera a la casa i a la feina i al cotxe però la més gran al cor , quants exilis interiors més s’hauran de sostenir abans que aquells que han arribat a tocar poder s’adonin que ja n’hi ha prou de fer el joc als grans estats: no ens fa vergonya aquesta dependència???? Que no ens en queda de vergonya???
Gràcies Xirinachs per haver estat veu, per haver estat gest i per amb el darrer alè encara insuflar-nos air per la lluita quotidiana.
VISCA CATALUNYA!!! lLIURE LI HEM DE PROCLAMAR QUE LA INDEPENDÈNCIA NO ES DEMANA ES PROCLAMA.
En Xirinacs a Lliutat i Viscut com un home lliure, com a tal ell ja a vist l’Independència del nostre País.
Qui viu d’ampeus esdabé un home lliure.
Seguirem el teu exemple,fins que el nostre poble recuperi la consiència i també ho sigui.
Visca Catalunya Lliure!
Hola LLuis, et recordes del sopar del altre dia?, una colla de vells amics i coneguts deleitant-nos de les delicies de la Perla,xerrant, rient, fent broma, semblaves feliç i satisfet de la companyia nostra,amb aquella serenor i saviesa que et caracterize,sempre amable, pèro contundent i ferm amb els teus idearis, il.lusionat pels teus ùltims llibres,el de filosofìa, i el de l`amnistia 77,,,,sempre que vulguis pots tornar per fer-la petar, estarem encantats de sentir-te aprop nostre,, pd- si ara no pots pel que sigui, no et preocupis,nosaltres sempre et sentirem amb nosaltres, una forta abraçada……..
Gràcies per haver-me obert els ulls a la pàtria. Gràcies per haver beneít el nostre matrimoni. Pels dies de Sta.Maria del Camí. Per el testimoni constant d’estudi i no-violència. Gràcies per que el teu record és estimul per seguir en el camí vers una pàtria lliure.
Reconeixement al Xiri
Reunits alguns dels primers objectors de consciència al servei militar, considerem que la millor manera de retre homenatge a Lluís Ma Xirinacs és reconèixer la qualitat de la seva vida i de la seva mort, i comprometre’ns a seguir obrint camins noviolents actius, agosarats, intel·ligents per transformar els conflictes en tots els àmbits de la vida, en un món dominat per la cultura de la violència i de la guerra.
El “Xiri” va inspirar i enfortir l’inici de la nostra estratègia noviolenta pel reconeixement del dret a l’objecció de consciència contra el servei militar obligatori, que va arribar a mobilitzar quasi un milió de joves en 30 anys.
Ens ha ajudat a comprendre que la defensa de la nació no suposa la confrontació violenta amb altres nacions, que la lluita per la llibertat del pobles i de les nacions no pot portar a la violència contra altres i que la lluita noviolenta – si arrisquem la vida com en la lluita armada - no sols és més eficaç sinó que evita la tràgica espiral de violència, que contradiu els principis de llibertat i dignitat per a tothom.
Ens ha donat un exemple de llibertat de viure i de llibertat de morir, triant el lloc, el dia i l’estil de tornar a la terra, d’on venim i on anem.
Ens ha obert la ment a un nou model global de la realitat que permet integrar el coneixement com a camí de construcció d’una comunitat humana on hi càpiga tothom.
La seva vida i la seva mort ens anima viure a fons, contra la mediocritat, a continuar la lluita noviolenta per la llibertat i per la dignitat del homes i dones, i del pobles oprimits en aquest món interdependent i globalitzat.
Animem tothom a conèixer la seva vida, -el seu pensament i la seva acció-, recollida en una extensa obra, i esperem que s’editi, es tradueixi i es distribueixi arreu com a llegat d’un dels homes que més impacte ha tingut en la nostra historia contemporània, i que mereix ser donat a conèixer com un català universal, més enllà de la marginació i de la deformació que n’han fet alguns mitjans de comunicació i alguns líders socials i polítics.
Mas Blanc, (St. Martí de Centelles), 13 d’agost de 2007
Pepe Beunza, Jordi Agulló, Joan Guzmán, Rafa Rodrigo, Jesús Viñas i Martí Olivella
(Objectors inicials del 1971-1972 i del primer grup 1975)
Adhesions a info@nova.cat