Funeral i comiat del Poble al Fossar de les Moreres
. Resultat de l’autòpsia de Lluís M. Xirinacs. El resultat de l’autòpsia ha determinat que va morir de mort natural.
Sense dubte, aquest resultat obre una interessant i profunda reflexió a la nostra societat sobre la cultura de la mort: com pot hom decidir el dia de la seva mort i morir de mort natural?
· La missa-funeral d’en Lluís Maria Xirinacs va tenir lloc el dijous 16 d’agost a les 10 del matí a Santa Maria del Mar i tot seguit hi ha hagut un acte de comiat del poble al Fossar de les Moreres.
Esquela:
+
LLUÍS M. XIRINACS I DAMIANS
(Barcelona, 6 agost 1932 – Bressol de Catalunya, 6 agost 2007),
Doctor en Filosofia, activista infatigable per la pau
i pels nostres drets nacionals,
fundador, ànima i impulsor de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs,
ex-senador, escriptor i pensador,
va fer el seu darrer acte de sobirania davant del Taga
vivint la pròpia transfiguració al Tabor d’una zona boscosa
de les terres que foren el bressol de Catalunya.
Alliberat de la submissió dels estats que esclavitzen la nostra nació,
contraposà el seu coratge a “la covardia dels nostres líders, massificadors
del poble”
i es lliurà a mans de l’Eternitat.
Els seus companys de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, professors, alumnes i amics tots us preguen que el recordeu.
Vegeu aquest article de Vilaweb sobre els actes, amb algunes fotografies i poemes (recull d’articles de Vilaweb), aquest a Nació Digital.cat i aquest altre, la notícia a TV3, a l’Avui, al Racó Català, que inclou força vincles relacionats, i el recull d’entrades a Internet (on s’hi poden trobar articles de múltiples mitjans).
Videos i textos del funeral a Santa Maria del Mar i de l’acte de comiat del poble al Fossar de les Moreres, penjats al You Tube per alguns dels assistents:
· Fragment del funeral (video)
· Text de les intervencions dels amics al final del funeral a Santa Maria del Mar de Barcelona
· Sortida del fèretre i cant dels Segadors (video)
i breu mostra dels 20 minuts d’aplaudiments (video): la veu unànime del poble.
· (Video) Cançó “L’home dret” (de Lluís Montseny) interpretada peu autor en el seu comiat al Fossar (li va ser regalada pel seu aniversari el 6 d’agost de 2004). [Lletra i acords]
· (Video) Cançó “Al banderer de la pau“, original dels Esquirols (versió original) i interpretada al Fossar per en Titot i tres músics més (malgrat el so és de baixa qualitat, val la pena: la seva interpretació ha estat genial).
· Text llegit per en Víctor Alexandre.
Però recordem-ho: el millor tribut i homenatge a en Xirinacs no són les paraules ni els homenatges simbòlics, sinó l’unir-nos com a poble per tirar endavant plegats el camí cap a la llibertat i la plenitud que, lúcidament, sempre ens ha indicat. Apunta’t-hi!
Pots deixar el teu testimoni al llibre de signatures.
Em desaprofitat un lider, un home, q ens deia el q calia fer. No em sabut estar al seu nivell. Avant!!
Per sort el temps ho possa tot al seu lloc, i sense ganes de fer cap judici, això a nosaltres no ens correspon, sempre tenim de valorar tot el recorregut positiu de la persona, els profetes de l’antiguitat es deixaven morir al desert perseguits per les autoritats, i no escoltats pel poble, - ara bé, per la incomprensió, malaltia o altres motius també es poden produir depressións il.luminatives amb final tràgic, el que vull dir, i el que crec que no està bé és fer elogi del suïcidi si és que ha estat així, ja que per desgràcia a tot Europa el jovent entre els 18 i 45 anys, és la causa de més mortaldat, més que d’accident, sida o de qualsevol malaltia.
Descansa en pau Lluís.
Gràcies pel teu testimoni i valor patriòtic.
Un gran lluitador i valent. Aquest final no el mereixia.
Luis Maria Xirinachs, ha deixat de viure per propia volun-
tad, es va llevar la vida.
Certament un gran patriota, esclau d una Espanya imperial
que no el deixava viure, com Fransa, pero potser no cal
arribar a aquest extrem.
Som molts els independentistes, que lluitem per la inde-
pendencia dels Paisos Catalans, pero la vida, es el primer
baluard de la natura.
Corpres per la seva mort, l entenc, pero no comparteixo
la metodologia que ha emprat per dir “soc lliure”.
Xirinacs, t honorarem sempre, pero la teva decisio, esta
va equivocada, no pas la teva ideologia. El suicidi, mai
no es cosa humana ni bona, ni tant sols sent esclau d al-
tri.
Descansa alla on siguis, t has equivocat amb bona fe,
per uns bells, nobles i anhelats desitjos que molts
compartim.
Adeu i independencia.
Enyor
No t’he vist mai esclau!
Has estat sempre l’adalil de la llibertat, rebel i fort davant la injustícia.
No t’han pogut treure mai el dret a les teves arrels, estaves ben plantat a la molsa de la teva terra i ella t’ha cridat, res més, mira si és senzill.
Suïcidi… trista paraula, emprada pels ignorants que no coneixen la magnitud de la teva gran proesa.
No va ser una fugida sinó el retrobament desitjat de tota una vida. Tu estàs ple i tens un gran poder que ells no coneixen, potser algun dia hi arribaran. De moment no entenen res!
Tu has estat, ets i seràs sempre pels que t’hem tingut, el bastió de la fortalesa i la saviesa.
No necessitàvem paraules per a entendre’ns, el diàleg era silenciós però clar i contundent. Tenies la facultat de poder baixar al meu nivell, amb tanta senzillesa i elegància com només un savi ho podria fer. Em feies sentir important i plena, sensació mai viscuda abans. Parlàvem d’igual a igual, i a sobre t’ho passaves bé! potser de veure i sentir la meva satisfacció no expressada, potser veies a través de la llum que de tu emanava.
No creia gaire en mi, fins que sentia la teva rialla desprès d’explicar-te la meva darrera pensada. Gaudies del menjar com una criatura il•lusionada, com si fos el dia dels Reis, i així et vam coronar una tarda, reunits al voltant de la taula, com a rei de la nostra Catalunya dissortada, i tot això voltat de rialles.
No gosava molestar-te gaire doncs era molt conscient dels teus múltiples compromisos però el meu pensament era sempre amb tu, sobretot per tenir una tan esperada xerrada, eren tan reconfortants!
Ara potser ja saps tot allò que tractava de cercar en les teves paraules, el gran misteri que ens envolta en aquesta vida, l’entrada i sortida de la nostra estada. Estàs de viatge… com m’agradaria ara tenir amb tu una altra xerrada!
Sota el cel de l’albada, sobre la humida molsa que t’acaronava, vas dir adéu a tot allò que et fallava i et vas lliurar als braços de la teva Pàtria.
Una vida digna, una mort… tranquil•la?
Quantes decepcions després de dedicar tota una existència a la lleialtat a un poble.
Envoltat de corrupció i covardia, has resistit fins als 75 anys, malalt, coherent i fidel a tu mateix i als Països Catalans.
Quina lliçó ! Quin exemple !
Aquest exemple ens enalteix a molts i avergonyeix a d’altres.
És el moment de la reflexió, de dir prou i de descobrir als traïdors, de l’afirmació en el valors que tu representaves i també és el moment de l’agraïment.
Gràcies Lluís Maria, per haver existit, per deixar-nos la teva bonhomia i la teva rectitud. Sens dubte, has estat el més valent, el més bo, el més autèntic, l’únic.
Ens queden, la teva última i gran obra escrita “La Filosofia Globalística i el goig d’haver-te conegut.
Sempre has estat present en la meva vida, a partir de demà seguiré recordant-te, i gràcies a Déu, com tu deies, faré una mica més d’esforç per no afluixar en la defensa de la justícia i en defensa del nostre poble.
Adéu amic.
Manel Bertolín i Lluch
Que la teva saviesa ens segueixi il·luminant i ens ajudi construir el camí que ens meni cap a allò que tant somniaves. Gràcies per tot el que vaig aprendre al teu costat que va ser molt en quantitat i en qualitat, seguiré aprenent de tot allò que ens has deixat. Espero que aquest darrer regal que ens has fet ens ajudi a adonar-nos de que si ens ajuntem i lluitem plegats, des de la coherència, des de la no violència, des de l’amor, podem aconseguir tot allò que ens proposem. Bon viatge.
Quan mor un patriota, quan se’n va un amic… (Teo Vidal i Sol)
Escrit i publicat al Vilaweb Catalunya-nord, com a crònica del diumenge 12/8
DIUMENGE, 12/08/2007 - 12:48h
Quan mor un patriota, quan se’n va un amic… (Teo Vidal i Sol)
A circumstància d’excepció…
Sovint els cronistes no tenen possibilitat de tractar l’actualitat immediata, al Vilaweb Catalunya-nord és una possibilitat. De fet és un privilegi que aprofito avui, aquest l’endemà d’11 d’agost 2007.
No m’és fàcil escriure, encara menys per dirigir un escrit a molta gent, per això admiro els que ho fan aquí cada dia, no puc; i també per això no sóc cronista.
Avui és especial i em plora l’ànima; i espero que em perdonareu aquestes ratlles…
Sóc d’aquest que s’acorden amb la idea que un amic és un amb qui comparteixes moltes coses i voldries ajudar al màxim, i amb el qual no obligatòriament estàs d’acord al 100% però al qual ho pots dir, segur que estàs que ho acceptarà com a mostra d’amistat i no com a oposició. Amb l’ex senador Xirinacs érem, crec, més que amics, encara que des d’uns anys ben pocs ens hem vist (aquest mateix any sí, a Montserrat, i l’encontre va ser ocasió d’una entrevista pel NetTVCat C-n), Tanmateix era més que un senzill amic,
Una cosa segura: era més que amic meu.
És més: era també un patriota amb el qual compartia el camí.
I quan havia declarat “Em considero amic d’ETA” també l’havia aclarit (amb sinceritat i per no malservir la seua militància i els qui la compartien) en el mateix sentit que acabo d’escriure,
Però pocs els importa entendre en que es pot fàcilment entendre, als qui només volen llegir i entendre les coses en el sentit que ells pensen,
Uns sempre han preferit i sempre preferiran “servir” els seus objectius partidistes; on que es troben als Països catalans (en conec personalment a Catalunya-nord, tan en aquest assumpte - quan va ser empresonat en Lluís maria i han refusat donar li suport, com en altres)
Quan mor un amic de debò, estàs de dol, no tens ganes de fer gran coses, penses molt amb ell, al que ha fet i al que has compartit i fet amb ell,,, i penses, encara més, no no has fet prou, ni de lluny. Que has estat massa gandul, o massa tímid, o massa distès; segurament les tres coses alhora,
Quan mor un patriota militant penses,,, quasi igual, o igual, Potser la gent que no ho són, o menys, i estan al costat teu no ho poden entendre del tot i és normal. Per això dones una mica la cara; no pots riure ni gairebé somriure, no pots reaccionar amb el mateix ànim de sempre o que voldries,,, Però si són amics o familiars, com és generalment (i ho és avui) el cas ,ja prou ho entenen i ni tan sols t’ho volen ressaltar,
Avui ha mort un patriota militant d’actiu, i avui ha marxat un amic, encara que sempre el tindré present a dintre meu…
Espero que disculpareu, si us plau, un pobre “catalanista militant” d’haver aprofitat l’oportunitat que tenia per proposar-vos ratlles no gaires festives i haver-se confiat segurament més per necessitat i interès personal que per donar-vos a llegir una cosa de qualitat, una informació de gran interès o una opinió engrescadora,
Teo Vidal i Sol (dm, 12-8-2007)
La recordes, Xiri? Els Esquirols te la van dedicar. Aquests dies me n’he fet un fart, d’escoltar-la. Ara ja l’he apresa. M’agradaria que l’aprengués molta gent. Que fos com un nou himne, com ho han anat essent ‘L’estaca’ o tantes altres. Perquè les cançons també són la banda sonora dels nostres ideals, dels quals vas ser referent, banderer.
Te la dediquem, Xiri.
‘Al banderer de la pau’
ESQUIROLS
http://www.goear.com/listen.php?v=123e527
(Pitgeu Pausa perquè es carregui. També hi trobareu el codi per a reproduir-la al vostre web.)
Ha estimat el nostre país i a lluitat per la seva
llibertat, que els polítics en prenguin nota.
Xirinacs sempre en la memoria!!
Amb una gran pena per la seva mort, volem fer present el nostre reconeixement per l’exemple que en Xirinacs ens deixa. La seva vida, que ès tot un model de lucidesa, valentia i coratge, posa en evidencia les conductes claudicants de la multitud de botiflers, caragirats i grimpadors que, enlloc de treballar per Catalunya, tal com haurien de fer, s’esforcen per convertir als catalans en un ramat de mesells que els hi assegurin la seva menjadora. Malgrat l’amnesia que els poderosos ens volen encomanar, nosaltres no t’oblidarem.
Esther i Jaume, des de Buenos Aires
Sempre estaràs en el nostre Cor.
Penso que era un home que ha estat d’exemple pel molts de nosatres, de fidelitat i honestitat a la seva terra i als oprimits
Sento i ploro la mort, o millor dit , la desaparició d’en Xirinacs. Per a mí ha estat un cop, com a persona que també estimo i lluito, a la meva manera, per la llibertat del meu País. En Xirinacs, m’ha fet pensar, i molt, qué hem de fer els catalans com jo per alliberar Catalunya, d’aquestes cadenes que es diuen Espanya. En primer lloc crec que hauríem de tenir més estimació de tot lo nostre, i defensar-ho. Més capacitat de reacció, davant les injustícies que Espanya ens està inflingint, i menys “tant em fa”.
Dels polítics catalans, que em podem dir? Que són el reflex exacte de la nostra societat. Si els catalans canviem, els polítics també ho hauràn de fer. Alguns polítics han volgut fer un pas endavant, i s’han quedat sols.
Jo només voldria fer unes preguntes,i deixar-les al aire. Catalans, estem vius?
No volem lo millor per a nosaltres i per als nostres fills?
Les injustícies amb inversions i infraestructures, que estem patint, entre d’altres, no ens diuen res ni ens provoquen.?
Catalans, tenim sang a les nostres venes?
On es nota, doncs. Sino som capaços de dir prou, i defensar lo que és nostre, que poca cosa som, i quina pena fem.
En Lluís Maria a mí m’ha fet pensar, m’ha fet posicionar, i m’ha fet dir prou. Mobilitzem-nos el més aviat possible o no hi serem a temps. Els polítics espanyols, s’ens estàn torejant i el Pizarro i el Atienza, s’en van enfotre a la cara.
Gràcies Lluis Maria.
A vegades, cal un bon cop o sotràc a la vida per a adonar-te’n que no estàs fent prou bé les coses.
La mort d’en Xirinacs pot ser aquest cop que tan li calía al poble català per a reaccionar, unir forçes i començar a refer el nostre país.
Xirinacs ha estat un exemple de lluitador i aquest llegat ha de seguir…