Ressò al Pla de Can Pegot, Països Catalans, 24 de juny del 2010
RESSÒ AL PLA DE CAN PEGOT – PAÏSOS CATALANS. 24 juny 2010.
El dia de Sant Joan, ens trobàrem al Pla de Can Pegot.
Ens reberen amics d’Ogassa, localitat que ha donat, fa poc, el seu sí a la INDEPENDÈNCIA.
Aquesta trobada va tenir un caire gairebé íntim, especial.
En arribar al Pla, ens sobtà un fet: la pomera plantada l’any passat, continua al mateix lloc. Ha suportat vents, pluja, neu i segurament el glaç… i encara no esponerosa però digna, jove, allà era…
Els amics que vam poder assistir a la trobada, aquesta volta ens situàrem en rotllana on l’agost de 2007, s’hi trobà el cos de Lluís M. Xirinacs.
Quantes coses han passat…
I allà aquests amics, com a símbol d’un poble que es vol plenament lliure, amb escrits, poemes i música, donàrem les gràcies al fidel servidor de la LLIBERTAT:
* RESSÒ de Joan Sala i Vila:
RESSÒ D’UN MISSATGE
Els brins d’herba del Pla de Can Pegot,
guardians de l’esperit de la vida,
són fidels a la voluntat de la mort.
La mort ha transformat la dalla
que ara emplena d’encens la contrada.
Les plantes del Pla de Can Pegot
canten pregàries de llibertat,
llibertat dels pobles,
llibertat de les persones,
la nostra llibertat de catalans.
Insectes, ocells, bestioles de tota mena
del Pla de Can Pegot,
escolten les paraules de l’amic,
vetllen la companyia de l’Amat
i segueixen les petjades del company
Lluis Maria Xirinacs.
Des del cim del Taga
el somriure de la Mare
obre les portes de la casa del Pare,
aquelles portes que tornaren a la terra el cos
i feren de la persona el Jo etern.
Jo sóc amb vosaltres amics,
no tingueu por a la mort,
estimeu la vida
i sobretot viviu la llibertat.
* Fragment de FUTUR D’ESGLÉSIA de Lluís M. Xirinacs, llegit per Manuel García:
…Però aquest fet històric és la gran sorpresa de la història, és el colofó, l’acte final de la història. Per això, de religió universal, només n’hi pot haver una: la transcendència de tots els particularismes, provingui d’on provingui. Sense temple, sense culte, sense sacerdoci, sense sacrificis. Un és el temple: l’univers. Un, el culte: l’amor. Un, el sacerdot: la humanitat. Un, el sacrifici: la superació dels particularismes i l’acceptació de la total transcendència de Déu.
* Per Mallorca ens ix el sol. Una de les cançons que cantà Núria Agulló i Blasco:
Per Mallorca ens ix el sol,
per Mallorca ens ix el sol,
bonica morena,
i per Castella s’apaga,
i per Castella s’apaga.
Quan ix el sol els galls canten,
quan ix el sol els galls canten,
bonica morena,
quan es pon, callen i dormen,
quan es pon, callen i dormen.
Qui està despert, viu i parla,
i qui dorm només somnia,
bonica morena;
qui somnia no en treu res
i després es desenganya.
Hi havia una volta un poble
que dormia i que dormia,
bonica morena,
i de tant que va dormir
despert i tot somniava.
Cal que pugem al Montgó,
que ixca el sol abans de l’alba,
bonica morena,
cal que vetllem per la nit.
Llancem l’engany dins de l’aigua!
Per Mallorca ens ix el sol,
per Mallorca ens ix el sol,
bonica morena,
i per Castella s’apaga,
i per Castella s’apaga.
* Després, l’Antoni Aceves, ens portà a l’interior de nosaltres mateixos per mitjà de la música…
* I es cantà El banderer de la pau i més cançons, guiats pel mateix Antoni, per l’Àngels Baldó, pel Jordi Domènec…
I es feren moltes estones de silenci…
Fins que la Rosa Bosch, llegí l’ACTE DE SOBIRANIA:
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007.
* I després compartirem el dinar.
* Escrit de David Roig que ens llegí ell mateix durant el dinar:
LUCIDESA ONÍRICA
Despert, després de dormir, fent Kataplasma, faig una pregunta a l’univers i sento èxtasi quan em ve la resposta.
Sento que quan guerreges amb algú, o quan alguna cosa no t’agrada, vols reaccionar. Des del punt de vista quàntic, actuar, encara que sembli paradoxal, és un acte d’amor perquè valores l’adversari i fas l’acció en el camp únic.
Recórrer a la llibertat d’acció o no acció correspon al subjecte. Et pots mostrar indiferent i no actuar i lliurar la ira personal o les afeccions al transcendent (que ho faci l’univers enlloc de jo). Ara bé, si l’esperit et diu repetidament que actuïs i no ho fas, també ets responsable d’allò que no has fet.
David.
* Kataplasma, el descendiment als cels inferiors: teràpia de Lluís M. Xirinacs.
Fotografies: Teresa Domènec.
Comments Off
1 Comentari
