Lluís Maria Xirinacs

PARAULES AMB SENTIT

PER A L´11 DE SETEMBRE

 

He viscut esclau setanta cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’Univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

ACTE DE SOBIRANIA de Lluís Maria Xirinacs i Damians.

És el moment. Pot ser el moment, si ho volem.

 

Tenim la porta oberta per aconseguir la nostra independència d’una vegada per totes.

Tenim el llegat d’un català universal a les nostres mans, a les mans del poble i carai, l’hauríem de fer servir, no?

Tenim la responsabilitat còsmica de transcendir les nostres vides, les nostres pors i lliurar-nos al desconegut, a allò que no cal ni parlar-ne, oi?

 

Creure, estimar i organitzar-nos mitjançant assemblees des de la llar fins a les Nacions Unides… Ho ha deixat tot escrit. En teniu alguns exemples aquí a la paradeta del Fossar.

Però o tots o cap! D’això va… O tots o cap! Aquesta és la gran contesa. Catalans nascuts aquí i catalans vinguts de fora.

 

En Lluís Maria ens diu que només amb la Força del poble organitzat demòticament ho aconseguirem i només amb l´Esperit, sense violència, sense manipulacions egoiques. Però amb Força, amb la força que ens caracteritza com a poble, com a nació. Lliure.

Hem de ser capaços de dur a la pràctica les nostres idees i de deixar-nos de romanços que només fan que vagi passant el temps, que els polítics vagin fent i que cada vegada ens sentim més traïts, més allunyats de tot plegat. Són ells qui ens han d’escoltar a nosaltres.

No hem de romandre covards, no hem d’esperar que siguin els nostres petits que ho aconsegueixin, podem ser nosaltres, aquí i ara, sense pressa i amb consciència. Individus que formin col·lectius responsables, compromesos, desperts i actius per a la Independència: Nosaltres.

Ara és el moment de deixar pas a la nostra vera humanitat, en el seu sentit més pur: diàleg, consens, respecte, afecte, comprensió, alegria, Comunitat, connexió, organització col·lectiva és igual a… Independència.

En Xirinacs ens ha deixat els plànols del coet per arribar a la lluna.

I aparentment febles i ignorants… Som una nació lliure, som individus lliures i som Llum, ho podem fer. Visca la terra, Visca Lluís Maria Xirinacs, Visca el Poble lliure i Visca els Països Catalans lliures!

Amunt el cor catalans!

 

Mireya-Beryl.

Fossar de les Moreres-Passeig del Born, Barcelona, Països Catalans, 11 de setembre de 2009.

 

El discurs es pot veure i escoltar en el video de You Tube disponible a l’adreça:

http://www.youtube.com/watch?v=uztBuXvTgpI

Comments Off

Setembre de 2009

 

5 de setembre a les 18 hores dins de l’acte organitzat per la CUP al Poblenou de Barcelona: homenatge a Lluís Maria Xirinacs.

* Paraules d’una representant de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.
* Al banderer de la PAU. (Veieu al YouTube «Al banderer de la pau», adreça: http://www.youtube.com/watch?v=Vp9T7x-wDXI).
* Lectura de l’Acte de Sobirania.

Lloc:

Centre Cívic Can Felipa.

Pallars, 277

08005 Barcelona.

Web: www.bcn.cat/canfelipa

Metro Poblenou, línia 4 (Groga).

Bus: 36, 42, 71, 92, 141.

 

11 de setembre:

* Parada al Fossar de les Moreres.
* Parada a la Fira d’entitats de l’Arc de Triomf.

Us necessitem per fer torns d’unes tres hores a les parades.

Si disposeu de temps, podeu adreçar-vos a telèfons:

933220338 i 934194747

(podeu deixar el vostre missatge al contestador) i a la següent adreça de correu electrònica:

info@fundacioranda.org

Des d’avui fins a l’11, rebreu més notícies.

Consulteu xirinacs.cat

 

Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs i

 

Al Banderer de la Pau (Els Esquirols)

A Lluís Maria Xirinacs

No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d’espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.

Tant de temps han amagat
l’autèntic pas de qui ens ha precedit,
massa temps han retingut
l’autèntic cant d’aquest país.

Lluitàrem de ferm, anant colze amb colze,
tu has encès un foc que atiar-lo cal
mentre mantens ben alta
la bandera de la pau.

La primavera ens portarà flors,
serà el poble senyor de tot,
no hi haurà explotats ni explotadors,
ni cap vençut ni vencedor
si abrandem amb l’esforç
la raó dels teus mots:
“Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles
i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”

La teva paraula cada cop més
va passant les reixes per volar després

No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d’espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.

 

Comments Off

Comments Off

(poema de Joan Sala i Vila dedicat a Lluís M. Xirinacs)

Les carreres per les que l’amich encercha son Amat
Són longues, perilloses, poblades de consideracions,
De suspirs e de plors, he enluminades d’amors.
Ramon Llull (Llibre d’amic i Amat)

 

Les campanes del Pla de Can Pegot
toquen a noces d’amic i Amat.
El vent s’emporta l’alè de l’amic
i la terra rep l’alè de l’Amat.
La llum obre les portes de l’estança,
l’Amat esguarda l’amic en llit etern.
Celebració de maridatge diví.

 

Ajaçat sobre catifa verda
el cos de l’amic
no sent els pessics de les cuques,
ni els llavis del prat que xuclen fredors,
ni les mans del sol que roben clarors.
L’aire mima amb carícies,
la llum el cus a petons.

 

Al bell cim de la muntanya, la mare terra
rep el missatge:
Sóc, Lluís, amic de l’amor absolut.
Carrers, places i presons,
petjades de l’amic,
acusen polítics, jutges, policies i clergues,
no comprenen la lliçó de la vida.
La pau només la crea l’amor.
Canons, fusells i pistoles
menteixen, enganyen,
no estimen,
maten
i tanquen les portes del Tot on Jo sóc.

 

Les campanes del Pla de Can Pegot
toquen a noces d’amic i Amat.
L’amic ha guanyat la guerra,
no lliurarà més batalles;
les llavors que ha sembrat faran créixer l’arbre
de llibertat en pau.

 

Herbes, pols, rocs i animalons
del Pla de Can Pegot
ballen sardana sagrada
als sons de la cobla Ramon Llull,
“Llibre d’amic i Amat”.
Paraules líriques, músiques místiques,
ofrena sublim,
“Dietari Final”,
abraçada joiosa de la mort.

 

Les campanes del Pla de Can Pegot
toquen a noces d’amic i Amat.
Un munt de pedres amigues
consola el prat que plora:
li han robat el cos de l’amic.
L’amic volia que el seu cos fos pols i terra,
veu de les campanes del bressol de Catalunya.

(poema finalista Sant Jordi 2008 a Molins de Rei)

Comments Off

XIRINACS

Gandhi li fou puntal i guia,
lluità tothora en so de pau,
i, creador en filosofia,
d’un món global, trobà la clau.

Fou un guerrer sense cap guerra,
fidel a un místic ideal;
tenia el cor de nostra terra
i el pensament universal.

 

Josep Colet i Giralt

Sense Comentaris

Text llegit al funeral d’en Lluís M. Xirinacs a Santa Maria del Mar de Barcelona, el 16 d’agost de 2007 (juntament amb 5 intervencions més)

Com concloïa el Sermó de la Muntanya que ens acaben de llegir, feliç tu, Lluís Maria, perquè has estat calumniat, perseguit i empresonat pel teu coratge, pel fet de ser just.

Moltes gràcies, Lluís Maria, pel teu amor,
per fecundar l’ànima de tants de nosaltres;
confiem que sabrem donar bons i abundants fruits.

Moltes gràcies, Xiri, per les teves converses d’amic,
pels dinars amb tu, sempre sagrats,
pels teus somriures,
pel teu humor, acudits i “tintoreries” que sovint t’agradava dir,
per ser un geni, amb alguna espurna de geniüt,
per lloar sempre el bo i millor que veies en cadascú.

Moltes gràcies, mestre i amic, gran filòsof universal català,
per donar-nos, com una deu que sempre raja,
l’ample doll de la teva saviesa,
la teva clarividència i la teva vida, fins al darrer instant,
tot carregant la fredor de la creu catalana.

Moltes gràcies, Testimoni del nostre poble,
per assenyalar-nos un camí
cap a la llibertat i plenitud individual, col·lectiva, nacional, i universal,
fraternament amb la resta de pobles de la Terra;
tan de bo cada dia més colla ens comprometem a construir-lo
per a nosaltres i per a les futures generacions d’aquest país.
Sabem que aquest és l’únic tribut i homenatge que voldries.

Dolç repòs; que tinguis Llum i Pau Eternes.
T’estimem i ets viu en nosaltres.
VISCA!

Lluís Planes i Herrero

Comments Off

Poema dedicat a en Lluís M. Xirinacs pel poeta

Pep Aparicio Guadas

i publicat al llibre Figures de l’aigua

(de l’Editorial Denes).

El podeu descarregar aquí.

Comments Off

El jo comunitari

(o el terror, la pau i el sagrat)

A Lluís M. Xirinacs

Pechai todas as portas
e que xa ninguén saia.
(Tanqueu totes les portes
i que ja no surti ningú).

Celso Emilio Ferreiro

 

Batzutan esan zaharrak erratzen dira.
(De vegades les velles dites s’equivoquen.)

Gabriel Aresti

 

Mantén l’alta cremor
del foc de llibertat.

Salvador Espriu

 

Perfer-me tot, i fer de la nit llum,
i esperit el cos tan ruïnós,
i portar la família al meu redós,
i arrossegar els germans enllà del fum!

Salvar el meu poble llosc de la ferum,
fer-m’hi comunitat, cos ufanós,
major d’edat, independent, zelós,
solidari, amorós, flairant perfum!

Un poble agermanat ben reeixit,
fet sardana i castell amb anxaneta
-a dalt sempre el més feble i més petit-,

tothom fent pinya sempre amb molta punya,
per ser d’Europa exemple i espoleta
i aconseguir el zenit de Catalunya!

 

“Els ulls en la font” de

Lluís Busquets i Grabulosa

Comments Off

Amics: Bon dia!
Tal vegada ja ho sabeu: EN LLUÍS M. XIRINACS I DAMIANS ÉS VIU … EN NOSALTRES. Cridem-ho als quatre vents.

Com diuen uns versos del poema HO SAP TOTHOM I ÉS PROFECIA de J.V. Foix:

Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
DES D’ALACANT A LA PROVENÇA
QUI MOR NO MOR SI EL SON ÉS CLAR
Quan neix la Llum en el quintar.

Comments Off

Carmel de Valls – 15 d’agost del 2007

En Lluís Maria, el nostre germà, ha mort.
Era la seva hora, provocada o assumida de feia ja molt de temps.
És parla de suïcidi (?), no ens es lícit de judicar.
La seva vida, lliurada poc a poc, i viscuda amb tota intensitat durant 75 anys, el portà a no poder sobreviure si no era amb el fàrmac diari que el preservava d’un fulminant atur cardíac.

Sempre la moral ens ha instruït sobre la salut, i tots sabem que no és obligatori emprar mitjans extraordinaris per a conservar la vida: La UCI, la dependència contínua d’un medicament, etc, quan hom ha arribat a un extrem de gravetat.

S’ha de respectar la voluntat de la persona quan es troba en aquesta situació, i està encara en el seu ple coneixement.

Suïcidi – Eutanàsia passiva – entrega total i conscient al Creador, quan ja s’ha fet una tasca tant intensa per un ideal i havent-lo pogut transmetre ja a uns amics de l’ànima: (RANDA), capaços d’assumir la seva continuïtat amb apreci i competència, potser ens donaria la clau d’aquest fet que estem contemplant i que resta en un misteri que no arribem a comprendre. Algú ha parlat de profeta dels nostres temps. Molts ho hauríem de ser en aquest món, com deia el mateix Lluís Maria, però la fi de tots els que coneixem, sovint ha estat tràgic. En Lluís Maria ha volgut lliurar-se conscientment al seu Senyor, sense testimonis, silenciosament, al bell mig de la natura d’on va sortir. Ara rebem i respectem les seves despulles els que varem acompanyar-lo durant els 75
anys de resposta constant, generosa i fidel els requeriments del Transcendent, raó i terme de tota la seva existència.

En Lluís Maria no ens deixa, ens diu des de l’eternitat: Estimeu-vos, respecteu-vos, escolteu-vos i ajudeu-vos en la tasca de construir un món millor, un món pacífic i acollidor per a tothom. Intercedeix per que ho faci realitat Aquell que és l’únic Totpoderós.

LLUIS MARIA ET TINDREM SEMPRE AMB NOSALTRES, NO ET
DIEM ADÉU. GRÀCIES DE LA TEVA PRESÈNCIA!

Gna. Maria Montserrat Xirinacs Damians.

CONTEMPLANT EL TEU ROSTRE
6 d’agost del 2007

Els teus ulls closos,
       mirada endins,
darrer somriure a la natura…,
en el SILENCI
       emprens el vol
             sens testimonis,
si no és el vent, els pins,
                               l’ocell, la pols,
com qui s’adorm
                                 TOT SOL….!
Com n’és de bell el teu entorn,
                     prô, el TRASCENDENT…?
Ho és molt més: del PARE bo
                            L’esguard atent
                            sense retrets,
t’empeny LLIURAR-TE sense mesura!
                  PAU a dins del cor,
                  PAU on reposes ací a la terra.
Tot ha finit en aquest món,
                                   sense retorn!
JOIA A DESDIR, EN ELL, per sempre.
LA TEVA TASCA, EN ELS AMICS,
                                ARA COMENÇA…
Del més enllà
         estimat Lluís
                    SIGUES AQUÍ!
T’ho prega la teva germana Maria Montserrat, O.Carm

Sense Comentaris