11 DE SETEMBRE DE 2010

Amics:

Si tot va bé, el proper 11 de setembre, ens trobareu a les parades del FOSSAR DE LES MORERES i de l’ARC DE TRIOMF (a la Fira d’Entitats) aquesta, compartida amb els amics de Can Bardina, difusors de l’obra d’Agustí Chalaux.

Tindrem llibres i escrits de Lluís M. Xirinacs, samarretes, xapes, fulls de propostes de Germanies i informació sobre els cursos que impartirem a la Fundació, el 2010-2011.

Us hi esperem!!!!

PROPERA TROBADA A LA PLAÇA DE SANT JAUME DE BARCELONA

Diumenge, 5 de setembre de 2010 a les 13 h.: ens trobarem a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per continuar fent difusió de l’Arbre de les Assemblees iniciat per Lluís M. Xirinacs.

En aquesta ocasió, qui vulgui pot portar un escrit seu i llegir-lo als assistents.

Després, qui vulgui també, pot emportar-se el dinar. Compartirem el que hàgim portat al local de l’ECOCONCERN.

• Si voleu més informació, podeu descarregar el document en format PDF de COMUNITAT HUMANA: Comunitat Humana, Manifest de Germanies, crida 2000.

FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS:

TRASLLAT

Agost 2010: Aquest estiu estem de trasllat. Per aquest motiu, no ens hem pogut comunicar amb vosaltres amb la freqüència habitual. Així que puguem, us enviarem missatges per correu electrònic des de la Secretaria de la Fundació i des de Germanies.

La nova adreça:

En el local del FOMENT CATALÀ D’AJUT I SERVEIS.

Sants-Montjuïc.

Rambla de Badal, 121, primer.

08028 Barcelona.

Metro: Badal, Línia 5 – Plaça de Sants, Línia 1 – Mercat Nou, Línia 1.

El telèfon continuarà essent el mateix. Esperem que aviat estigui en funcionament: 934194747.

Gràcies per tot.

A llibertat.cat: 3r. aniversari de la mort de Lluís M. Xirinacs.

Consulteu llibertat.cat. Els amics d’aquest blog, recorden en Lluís M. Xirinacs.

3r aniversari de la mort de Lluís Maria Xirinacs

Fa tres anys, en un dia com avui, va deixar-nos Lluís Maria Xirinacs (http://ca.wikipedia.org/wiki/Lluís_Maria_Xirinacs_i_Damians). El seu cos sense vida va ser trobat al paratge de la Tuta del Pla de Can Pegot a Ogassa (Ripollès). Cinc dies abans havia deixat escrit un text on l’ex-senador mostrava la seva disposició a passar els darrers dies ‘en la soledat i el silenci’ i on, en un poema (Acte de sobirania, http://www.llibertat.cat/content/view/1194/32/) signat el dia 6 d’agost, recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles. Des de Llibertat.cat retem el nostre petit homenatge al militant de la justícia i al captaire de la pau, al tenaç lluitador per les llibertats nacionals dels catalans i catalanes.

Nosaltres també, junt a l’exemple de Xirinacs, en refermem com fa tres anys en el convenciment que, facin el que facin els sectors que han caigut finalment del cavall, d’altres, seguint l’exemple de Lluís M. Xirinacs, hem de continuar d’una manera constant i insubornable la lluita per la Llibertat, entesa no pas d’una manera fictíciament individual sinó col·lectiva. I com que la Llibertat és indivisible, tant ahir com avui, cal que l’Esquerra Independentista continuï fressant el camí que ens porti a l’alliberament nacional, de classe i de gènere.

Trobareu la resta d’informació sobre Lluís M. Xirinacs, dins de llibertat.cat:

3r aniversari de la mort de Lluís Maria Xirinacs Política | 11/08/2010. Juntament amb més notícies de gran interès.

Des de Vilobí d’Onyar, l’amiga Rosa Bosch ens ha fet arribar aquest enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=Ddyfx9OObFU

�

Salut i Visca Catalunya!

�

Rosa.

�

accounting system software OEM Software Windows 7 Windowsxp
oem iso software Buy OEM Software Autocad Sales In
Buy cheap software Adobe Acrobat Pro 8 oem Download OEM Software Windows Internet 7

La il·lusió omple les ments del catalans.

Els darrers dies he estat observant un cert increment d’il·lusió i optimisme. Segurament, mai com avui, des de la democràcia d’aparador, havia estat tant qüestionada la via autonomista i federalista. Avui és més gent la que no té pèls a la llengua a l’hora de declara el seu desig d’independència per la nació catalana. Per primer cop, començo a percebre una voluntat de voler plantar cara, d’entonar un «fins aquí podíem arribar» acompanyat d’un cop de puny a la taula.

Cert que amb això no anem enlloc, però el cert és que planteja un panorama molt més òptim i cal que els sectors transformadors estiguem a l’alçada per exercir de catalitzadors i evitar que PSOEs, CIUs, ICVs, ERCs i altres, dilueixin i relativitzin el clam i la voluntat de la societat catalana. Si les coses es fan bé, es podria fer un salt qualitatiu i quantitatiu en el procés d’alliberament nacional i social.

És cert que tard o d’hora el nostre poble gaudirà de la llibertat que li llevaren per les armes, però sempre que puguem escurçar el temps per assolir l’objectiu ho hem d’aprofitar. És per això que som catalitzadors no pas creadors, sabem que ho aconseguirem, simplement treballem perquè aquest procés sigui més ràpid i amb certes garanties. Perquè aquest procés respecti la totalitat del nostre territori, els Països Catalans, i perquè comporti la fi de les desigualtats, la justícia social.

Vagi com vagi dissabte, facin el que facin els polítics professionals, com a mínim, com diu en Titot, de tot plegat en traurem uns quants independentistes més que, d’altra manera, haguéssim trigat un xic més a aconseguir-los.

La consciència creix i el rebuig cap a Espanya i França també. Ells cada cop estan més neguitosos i agressius. Imprudents, fent ús de la seva prepotència i xuleria que els caracteritza, passegen pels nostres carrers la seva bandera tot celebrant els triomfs de la «roja». Malgrat ho neguin, saben que estan en territori enemic, i el que és millor, que estan en minoria, per molts que siguin, seran molts menys.

Potser celebraran la victòria del mundial, amb els «catalans» que tenen a les seves files qualsevol guanya, però hem d’entendre que són les úniques victòries que podran celebrar, perquè mica en mica hauran d’anar lamentant les derrotes davant la voluntat del nostre poble i la dels altres que també pateixen l’ocupació espanyola. Estan aprofitant al màxim el xollo que saben del cert que se’ls acaba.

Molta feina tenim per endavant, molt esforç encara. La independència d’una part de la nació, que assolirem quan acabem de lligar les quatre coses que ens falten, ens permetrà disposar de més temps i eines per afrontar la lluita per la reunificació nacional i per l’alliberament social, tasca no gens fàcil i que ara veiem a llarg termini però que, com la independència del Principat, el treball dels sectors transformadors accelerarà el procés per fer-ho possible més aviat del que ens pensem.

Només un poble il·lusionat i optimista serà prou valent per afrontar llur llibertat social i nacional.

* Cercant una imatge per expressar un català il·lusionat he topat amb la imatge d’en Xirinacs i m’ha semblat molt oportú recordar una figura que ho va donar tot per la llibertat d’aquesta terra i de la que hem après molt.

Sayes | 08 Juliol, 2010 17:59 http://llibertat.cat

�

accounting system software Buy cheap OEM software Windows 7 Windowsxp
oem iso software Buy cheap OEM software Autocad Sales In
Buy cheap software Adobe Acrobat Pro 8 oem Cheap Software Windows Internet 7

Estàs convidat a veure l’àlbum de fotografies de amics Xirinacs: 10 de Juliol de 2010 10 de Juliol de 2010Passeig de Gràcia, 24, Barcelona - 10/07/2010 per amics Xirinacs Manifestació del Poble de Catalunya per la Independència. Xirinacs ja ho va dir: la independència no es demana, es pren!!! Reportatge d’aquesta manifestació Històrica. Fotografies de l’Antoni Aceves de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, i unes poques rebudes d’un company de llibertat.cat Consulta l’Àlbum Executa la presentació de diapositives Afegeix fotos a aquest àlbum Si tens problemes per veure aquest missatge, copia i enganxa l’adreça següent al teu navegador: http://picasaweb.google.es/lh/sredir?uname=103596404564679991441&target=ALBUM&id=5492984903724855457&authkey=Gv1sRgCMvSx4K86-vAUQ&feat=email Per compartir les teves fotografies o rebre notificacions de quan comparteixen fotografies els teus amics, obtingues el teu compte d’Àlbums web de Picasa.

�

accounting system software Buy Cheap Software Windows 7 Windowsxp
oem iso software Cheap OEM Software Autocad Sales In
Buy cheap software Adobe Acrobat Pro 8 oem OEM Software Windows Internet 7

MANIFESTACIÓ DEL 10 DE JULIOL DE 2010.

�

El febrer de 2006 hi hagueren dues manifestacions a Barcelona:

�

La primera, la del dia 11, fou convocada per l’Esquerra Independentista en defensa del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.

�

En Lluís M. Xirinacs hi assistí i fou convocat a parlar-hi.

�

La segona, la del dia 18, fou organitzada per la PLATAFORMA PEL DRET DE DECIDIR amb el lema «Som una nació i tenim el dret de decidir». En Lluís M. Xirinacs hi assistí, no fou convocat a parlar-hi però envià a la PDD la carta que reproduïm més avall.

�

Des de llavors han passat moltes coses…

�

En Lluís M. Xirinacs ens deixà el seu ACTE DE SOBIRANIA i com a poble, els Països Catalans ens trobem en un moment delicat i alhora interessant per les perspectives de futur que se’ns presenten i de les quals en traurem fruits si sabem organitzar-nos per assolir la llibertat com a poble.

�

Actualment, la Fundació Randa, és representada a la PDD, té vincles profunds amb l’Esquerra Independentista sobretot des de la branca de l’Assemblea de la Fundació, Germanies, i treballa de vegades amb dificultats i de manera lenta però segura, per dur endavant els projectes inspirats per Lluís M. Xirinacs, convençuts de la seva importància: aportació enfortidora del poble que vol una Vera Llibertat.

�

El proper dissabte, 10 de juliol, assistirem a la Manifestació convocada per Òmnium Cultural a la qual ens adherim, però no durem cap pancarta.

�

Hi anirem amb aquest lema gravat al cor:

�

LA INDEPENDÈNCIA DE CADA NACIÓ ÉS EL BÉ MÉS PREUAT PER ESTABLIR LA PAU A LA TERRA.

�

Carta oberta als organitzadors de la Manifestació «Som una nació» de Barcelona, 18 de febrer de 2006.

�

Estimats amics:

�

Tinc una edat i ja no sóc tan participant actiu en els esdeveniments del dia a dia de la nostra nació catalana com ho podia haver estat abans. Però avui no em puc estar de fer-vos arribar algunes reflexions, al meu judici, importants.

�

1. La meva més sentida felicitació per aquesta manifestació d’avui, tan reeixida. Ha estat multitudinària i hi havia gent de tots els Països Catalans i de l’Aran. Vista l’eficàcia demostrada per vosaltres, espero i desitjo que els organitzadors sabreu gestionar-ne l’èxit. És una bella i difícil responsabilitat; a aquestes altures no anirem a fallar al poble una vegada més!

�

2. No em preocupen massa les omissions i versions que provenen de l’àmbit oficial de les comunicacions supercontrolat pel poder: TV, ràdio, premsa. Pensem que ha esclatat sobtadament, en els nostres temps, l’ancestral mitjà de comunicació pública, de boca a orella, perduda al llarg dels segles de domini dels imperialismes i les opressions sistemàtiques. Una vegada més, contra tot pronòstic, la tecnologia ens ha alliberat. La comunicació directa lliure, d’anada i tornada entre aquells que la vulguin, mercès a la viva veu, al de mà a mà, a Internet i a la telefonia mòbil, ha superat la unidireccionalitat (de dalt a baix, de poble a poble).

�

Ho vam viure brillantment en la caiguda del poder del Partit Popular a l’Estat Espanyol, el 2004. Molts ho vam viure en petit, emocionadament, en el moviment espontani esclatant que em va treure de la presó en un (!) dia, pel mes d’octubre passat (2005). I ho hem tornat a viure a l’engròs a la nostra terra en aquesta meravellosa darrera manifestació «Som una nació» (2006). Hi ha poble! El poble viu! Una electricitat imparable circula pels SMS dels mòbils més enllà de tota planificació.

�

No ens han de preocupar massa les conspiracions de l’àmbit virtual oficial. La vera força rau en la nostra convicció i en la nostra decisió. Sabeu que distingeixo entre àmbit privat, àmbit oficial o polític i àmbit popular o públic. Aquesta carta no es cursa a través dels mitjans de comunicació propis de l’àmbit oficial; es cursa de mi a vosaltres, directament. Aquesta és la via pública: l’assemblea directa, el telèfon, Internet, SMS, la conversa a la cantonada o al replà de l’escala. Convé que aquest àmbit creixi i que l’oficial o minvi o obeeixi més al públic. Soc veí vostre, fins i tot físicament. Vosaltres us heu reunit, per preparar la manifestació, sota el sempre generós i políticament desinteressat aixopluc del CIEMEN. Jo treballo tots els dies en aquest edifici. Us he vist deliberar i preparar la manifestació conscienciosament des de fa força dies. Més de cinc-centes entitats! Gràcies pel vostre consens, per l’esforç de fer feina unitària, d’assumir, valents, les responsabilitats del moment, com cal a aquella gent de la societat que se senten responsables, que són poble. No sé qui ha treballat més. No sé si hi ha dirigents i dirigits. Ni ho vull saber. Ni menys qui són els uns i qui, els altres. A tots l’enhorabona.

�

3. Vull dir als senyors polítics oficials: No es pot anar tan per lliure pel món amb la representació formal del poble. No podeu fer el que heu fet impunement. Heu acaparat vergonyosament i abusivament la representativitat que us ha concedit el poble a les urnes i l’heu convertida en un monopoli emmurallat, enrocat. Tot el poder per a vosaltres. Al poble, en el millor dels casos, se l’ha consultat i prou. La negociació, tota vostra, exclusivament. Sapigueu que la responsabilitat del fracàs també és tota vostra, exclusivament vostra. Vosaltres ho heu volgut. Cal que us mengeu el vostre error. Estàveu acostumats a fer i desfer allò que volíeu. Sóc testimoni de la vostra criminal manipulació de l’Assemblea de Catalunya, els anys 70. La féreu i l’assassinàreu. Mal suportàreu, rosegats per la gelosia, campanyes populars com la Marxa de la Llibertat, la de la consecució de l’Amnistia, la de la Crida a la Solidaritat dels anys 80, la de l’Assemblea d’Unitat Popular dels anys 90, la de la meva proposta –any 2000– de refer l’Assemblea dels Països Catalans, etc. Quan jo explicava al poble com vau trair l’Assemblea de Catalunya, la gent jove, la de les noves generacions enganyades, em preguntaven: «¿Com el poble es deixà «matar» sense oferir resistència pels polítics?». Poc poble hi havia aleshores. Els quaranta anys de franquisme havia massificat (esmicolat) el poble. I vosaltres, la majoria dels líders aleshores antifranquistes, en ensumar-vos sous, càrrecs, escons, abandonàreu una massa popular encara immadura a la seva sort, amb enganys i deslleialtats.

�

Encara ara, per desgràcia, estem submergits en una intencionadament promoguda «cultura» de masses. Encara ens calen manifestacions massives per expressar, ni que sigui matusserament, la voluntat popular. La d’avui és una d’aquestes manifestacions. De valor dubtós, com totes les accions de masses. Pensem que s’han fet mastodòntiques manifestacions reaccionàries, propiciades des del poder i amb els governants en primera fila. ¿Davant quina autoritat es manifestaven aquelles autoritats protestatàries? Però aquesta ha estat, en un aspecte, diferent, significativament diferent. Potser el fet ha passat desapercebut per la majoria. Cal, doncs, explicitar-ho. Per primera vegada s’ha fet una manifestació massiva als Països Catalans no organitzada pels polítics; organitzada per allò de més viu de les masses, que en diem poble, amb molt de sacrifici, sense cap mica de pressupost institucional, fins i tot contra l’acció dissuasòria dels controladors dels pressuposts institucionals. Ja hi ha un nucli de poble madur i responsable que sap assumir les seves responsabilitats en moments transcendentals per a la nostra nació, des de la major precarietat, per pura acció de voluntariat. Certament, el partit polític Esquerra Republicana de Catalunya s’ha afegit a l’acte en pes, hi ha col·laborat i hi ha abocat tota la seva capacitat de convocatòria. Però ningú no em podrà negar que la iniciativa i l’organització ha estat al càrrec de gent de la terra que no ambicionava ni vots ni escons ni sous ni poder, ni tan solament disposava de finançament previ. Ha arribat l’hora en què podem anunciar que en el camp demòtic, públic o popular existeix gent de vàlua que no s’aprofita de la nació ans que la serveix sense esperar-ne cap retribució per les valuoses hores esmerçades. ¿No hi crèieu, polítics? La humanitat és una merda? Tothom actua només per a fins interessats? El Consell de Forces Polítiques de Catalunya manipulà i destruí en el seu moment l’Assemblea de Catalunya. També, el BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional) i la Crida foren destruïdes des de la política. I, des de la política, han passat dies i dies, i oportunitats importants de manifestació del poble per fer pressió a Madrid en la negociació de l’Estatut, sense que es volgués cap mena d’intervenció popular. Fins que les comportes del cel han esclatat i heus ací una autèntica manifestació «popular».

�

4. Analitzem breument el nou procés estatutari. No tothom s’adona que el plantejament d’un nou estatut és un efecte dominó del «Pla Ibarretxe». Iniciativa de la fortalesa política basca, aprofitada a continuació per la feblesa política catalana. Els nostres polítics s’han preguntat: Si els bascs sí que poden, ¿per què els catalans no? No oblidem que quan això passava encara manava Pujol a la Generalitat. La primera proposta d’un nou Estatut és de CIU, no del Tripartit. Immediatament s’hi apuntà tothom, socialistes, comunistes i verds. A ERC no li calia apuntar-s’hi. Demanava la independència i dialogava amb ETA. Fins Zapatero, encara en l’oposició, feu promeses políticament boges, des de la seguretat que, amb les previsions de romandre en l’oposició en la següent legislatura, no les hauria de complir mai. Després, inesperadament, van guanyar les eleccions els socialistes a la Generalitat i a l’Estat. A continuació el Pla Ibarretxe fou descaradament negat per tot Madrid, fins i tot a la bestreta, i a continuació amb una sessió a les Corts espanyoles indigne d’aquestes Corts i greument humiliant per al poble basc, pel que es veu, una colònia espanyola, la d’Euskalherria. L’espectacle a les Corts espanyoles feia plorar de vergonya. D’altra banda el viacrucis de la gestació del nou Estatut a Catalunya és de tots conegut. No ens hi entretindrem.

�

I arriba el 30 de setembre de 2005, i s’aprova el nou Estatut (que no declara pas la independència), amb un 89% dels vots dels parlamentaris catalans. ¿Quants vots més calien? ¿Potser un 100% com en el temps de Franco? ¿Com podien votar a favor de l’Estatut els parlamentaris del partit dels ocupants, dels invasors instal·lats a Catalunya?

�

Heus ací la voluntat d’un poble expressada inequívocament per la més ortodoxa via democràtica occidental. En conseqüència: A) Dono un 10 de nota per als nostres parlamentaris. B) M’excuso d’haver pensat, pronosticat malament (com em toca de fer sovint) i errat en les meves prediccions. Mai no pensava que els nostres polítics, tan poqueta cosa, tan semipolítics, tan minus habentes, arribessin a parir un Estatut d’aquesta alçada. Potser acabaria tenint raó Carod-Rovira: «el tripartit és l’única manera d’arrossegar els socialistes catalans cap a Catalunya». M’encanta equivocar-me en aquest sentit. Aquell dia, jo donava bots d’alegria. Em semblava un somni, després de les claudicacions davant la Constitució espanyola, davant el primer Estatut, amb la LOAPA i en tantes rebaixes posteriors, durant trenta anys. Recordo que als anys noranta el Parlament català votà de carambola el nostre dret a l’autodeterminació. Allò no tragué cap a res. ¿Passaria la mateixa cosa, ara? Mas havia mantingut el llistó molt alt, fins al darrer moment, en la negociació a Catalunya. Sembla que Zapatero li donà suport. En un article afortunat a l’AVUI, Mas titlla l’acte d’«acte de sobirania» (no plena, caldria ser prèviament independents, hi diu) i l’és. Passarà el que passarà, però a la història constarà que el 30 de setembre de 2006, el Parlament de Catalunya ha declarat que som una nació i que per tant tenim el dret d’autodeterminar-nos, institucionalment, culturalment, políticament, econòmicament, esportivament, internacionalment, etc. Per acabar-ho de reblar, un mes després els polítics catalans a Madrid, abrigallats exemplarment pels presidents anterior (Pujol) i actual (Maragall) representants dels quatre partits compromesos, donaren una lliçó de catalanitat des d’una varietat de punts de vista intel·ligent, però en la unitarietat de fons imprescindible… i irrenunciable?

�

5. I aquí acaba la història alegre. Matiner, el dia 1 d’octubre, Maragall comença a fer marxa enrere: «potser ens hem equivocat». Cadascú acaba donant el galdós exemple d’anar pel seu costat i s’allargassa un altre viacrucis a Madrid de negociacions de sords. Encara hi som. Tanmateix ja hi ha hagut un pacte Mas-Zapatero de significat oposat a

l’anterior. Allò que era inqüestionable ha estat no solament qüestionat, ans també abatut i renunciat. La voluntat catalana per terra. És la major burla que es pugui infringir a la democràcia i a la nació. És un pacte tan vil que no pot envejar res a les traïcions dels nostres polítics en el temps de la Transició. Conservar la quota de poder que es té, a qualsevol preu. Anteposar la governabilitat d’Espanya a la consecució d’una minsa sobirania catalana. S’ha acabat la democràcia. La situació és d’emergència. Resten un parell de serrells: l’Estatut de Madrid encara no està tancat i ERC encara diu que no al pacte degradant. I hi ha un principi de teoria política que diu que quan els polítics falten a llur deure, l’exercici directe de la sobirania retorna al poble que n’és el dipositari essencial, com afirmen totes les constitucions en llur primera línia. El poble, no massificat, no pot condemnar l’actuació dels partits i creuar-se de braços. Així també ell esdevindria còmplice. Els polítics es pensen que poden manar el que vulguin, un cop votats. La votació és una promoció de la persona subjectiva al càrrec, però el contingut de la política objectiva ve condicionat sempre per la voluntat unitària del poble. Cal que els polítics sàpiguen que han d’obeir i no manar sobre la voluntat consensuada del poble; o manar segons les pautes bàsiques que els mani el poble. Un representant no fa allò que vol, fa allò que vol el representat, altrament és un suplantador, no un representant. D’una banda, amb el costum de negar l’assemblea popular i la possibilitat permanent de formar i expressar la voluntat del poble a través del seu programa unitari i, d’altra banda, de promoure només els programes electorals partidistes, els polítics s’han convertit en uns suplantadors de la voluntat popular.

�

La manifestació d’avui és fruit del mal fer de la majoria de grups polítics i del ben fer d’un partit que, en cas de dubte, s’ha sumat avui a la voluntat popular o demòtica, arrel de tota sobirania en democràcia.

�

6. ¿Qui recollirà la voluntat pública manifestada avui? La gent de la terra («´am ha-aretz» (עם הארץ), com diuen els israelians), el poble petit, es pregunta, ¿què en sortirà de tot això? Ja es convoca una assemblea permanent d’entitats! Jo voldria que plegats anéssim tendint cap a una assemblea d’assemblees que responguessin a comunitats territorials (gent de la terra) cada cop més amples, però és cosa laboriosa i lenta. Mentre, la xarxa d’entitats supliu aquesta precarietat amb elegància. No us dissolgueu mentre no sigueu capaces de generar l’arbre de les comunitats de la terra. I si en sou, també us prego que no us dissolgueu, sou el cos especialitzat, tècnic, qualificat, professional, essencial per a que el poble no resulti desinformat i, per consegüent, inepte en les seves decisions. Jo voldria, també, que vigiléssiu de no repetir l’Estat: cal actuar sempre per consens sense ambició de poder en actitud de servei, i només en les coses bàsiques. Cediu als Executius catalans el dia a dia, i als Parlaments catalans les polítiques de curt termini.

�

Actuar per consens vol dir també actuar no violentament fins i tot per fer-se obeir pels polítics, altrament repetiu la coacció inherent a l’Estat; estaríeu construint un Estat paral·lel. No gireu l’esquena, ajudeu i feu servir el projecte popular del «Camí dels Països Catalans» que s’està bastint per eixartellar la Terra, i que vol ajudar a promoure les comunitats municipals, comarcals, de vegueria i de país.

�

Per acabar aquesta carta, que només pretén ser un pur consell d’algú que, després del que ha vist avui, us estima molt, no sé si fóra bona idea la de constituir una nova «Comissió de la Dignitat». ¿Oi que d’això les bases del poble hi entenem molt, Strubell? Deixo a l’eficaç i provada imaginació vostra el programa de «festes» d’aquesta comissió. Només n’assenyalo la finalitat: «Retornar al nostre país els papers íntegres de l’Estatut 30.9.2005, segrestats i trepitjats a Madrid». La nostra dignitat no ens permet acceptar el que està passant. Cal fer recuperar el sentit de la dignitat als nostres polítics i als altres.

�

Lluís Maria Xirinacs.

Països Catalans, 18.2.2006.

Fotografia de la manifestació de l’11 de febrer de 2006, en defensa del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.

�

�

CURSOS 2010-2011

GLOBÀLIUM. El model filosòfic d’en Lluís Maria Xirinacs.

CURS D’INTRODUCCIÓ AL GLOBÀLIUM:

Barcelona, octubre de 2010.

Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Professors: Manuel García i Joan Parés.

Exposició de les vint-i-sis àrees bàsiques d’un model global de la realitat:

Model Menor.

Adreçat a tota persona individual i a tot col·lectiu interessats en un ample i actualitzat coneixement bàsic d’un mateix i de la realitat que ens envolta i ens fonamenta: el camp de la consciència vigilant (CIÈNCIA), el camp de les creences de convicció (METAFÍSICA), el camp dels somnis creatius (ART), el camp de la follia delirant (METAPSÍQUICA), des de la senzilla i rica intuïció dels infants i dels pobles primitius (PRÀCTICA), fins a les elaborades construccions abstractes i complexes, fruit de la maduresa individual i del desenvolupament cultural de les grans civilitzacions actuals (TEORIA).

Distrets i entretinguts en un petit racó del univers, passem la vida sencera identificats amb aquesta menuda parcel·la de la realitat, gairebé sempre condicionats per les necessitats de subsistència, però també sovint enganyats per falses necessitats nostres induïdes – autèntiques conveniències dels inductors – per poderosa gent interessada. Dins de nosaltres gemega marginada, menyspreada, envilida, una irresistible vocació cap a l’universal, que no necessàriament exclou l’atenció a les nostres responsabilitats concretes indefugibles i que pot esdevenir i potser, cal que esdevingui, el complement equilibrador de la nostra vida.

De fons (NOÜMEN) som molt més del que som en la vida quotidiana (FENOMEN).

Ens convé recuperar aquesta riquesa radical i ens convé aprendre a relacionar-la operativament amb la nostra vida de cada dia. Així cada acte, a més a més de la seva significació pròpia, gaudirà de la influència d’altres mil referències, que el trauran de l’estretor d’una pura anècdota i l’elevaran al nivell d’una categoria rellevant.

Les estructures, que ens vertebren, ens enquadren i, freqüentment, ens tenallen i engavanyen (OBJECTE) i que defineixen tot allò que som, tot allò que produïm i tot allò que podem fer individualment i col·lectivament, ofeguem les nostres vivències, allò que fruïm, allò que patim i allò que creem en la nostra intimitat, l’àrea – existent?, conquerida?, emancipada?, autodeterminada?, plenament responsable?- de la pura llibertat interior (SUBJECTE).

Som molt més del que som. Les zones fosques del nostre ésser amaguen la nostra potencial grandesa. Si la coneguéssim i la utilitzéssim, el més petit acte nostre esdevindria un acte diví. Tots portem un geni adormit o empresonat en el nostre interior que ens lliga eficaçment amb la totalitat del univers. Tots tenim latent la força necessària per fer les coses grans. La nostra desídia o l’opressió dels poderosos impedeix l’esclat del nostre alt destí, que es pot aconseguir sense esclafar els altres, ans en comunió amb ells. Comprovat!

Calendari del curs:

Dilluns, 20 de setembre i 4 d’octubre de 2010, 19 hores: presentació del curs. Dates del curs: A partir del dilluns 18 d’octubre, quinzenal, un dilluns cada dues setmanes, amb les dates següents:

Mes i Dies:

Octubre: 18.

Novembre: 8 i 22.

Desembre: 13.

Gener: 10 i 24.

Febrer: 7 i 21.

Març: 7 i 21.

Abril: 4 i 18.

Maig: 2, 16 i 30.

Juny: 13.

Total 16 dies, amb horari de 19 a 20:30.

CURS D’APROFUNDIMENT EN EL GLOBÀLIUM:

Barcelona, octubre de 2010.

Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs

Professors: Manuel García i Joan Parés.

Exposició de les vuitanta àrees d’un model global de la realitat:

Model Major.

Adreçat a tota persona individual i a tot col·lectiu que hagin fet el curs d’introducció i vulguin continuar l’estudi del model sencer, amb un repàs de les àrees bàsiques i amb l’estudi de la resta de categories del model, fins a les 80.

Calendari del curs:

Dilluns, 20 de setembre i 4 d’octubre de 2010, 19 hores: presentació del curs. Dates del curs: A partir del quart dilluns d’octubre, quinzenal, un dilluns cada dues setmanes, amb les dates següents:

Mes i Dies:

Octubre: 25.

Novembre: 15 i 29.

Desembre: 20.

Gener: 17 i 31.

Febrer: 14 i 28.

Març: 14 i 28.

Abril: 11 i 25.

Maig: 9 i 23.

Juny: 6.

Total 15 dies, amb horari de 19 a 20:30.

TALLER D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM:

Investigació del Model. Desplegament de les pròpies aptituds i noves aportacions. Treball en equip.

Adreçat a les persones que hagin fet el curs d’aprofundiment en el Globàlium.

Horari: Un dimecres al mes de 19,15 a 20,45.

La resta de dates es concreten entre els assistents.

Data de la primera trobada: Dimecres, 22 de setembre.

Coordinadora: Núria Roig.

UNA LECTURA D’EL FEDÓ:

«Per a l’home lliure, la seva saviesa no és meditació de la mort, sinó meditació de la vida» Spinoza (Ètica, IV, T. 67).

El Fedó és una inspirada obra de Plató centrada en la reflexió sobre la mort, en particular, de la mort de Sòcrates mentre esperava, a la presó, l’execució de la sentència. És una obra molt celebrada de l’autor i, també, una de les més influents en la nostra cultura occidental.

Aquestes sessions que us proposem tenen com a finalitat realitzar una aproximació temàtica i interpretativa a una de les obres de Plató més estimades per en Lluís Maria Xirinacs.

És convenient (no necessari) que les persones interessades disposin del text per a la lectura.

Sessions quinzenals els dimarts (febrer-març) de 19:30h. a 21h.

1a. Sessió: 3-02-2011.

2a. Sessió: 17-02-2011.

3a. Sessió: 3-03-2011.

4a. Sessió: 16-03-2011.

A càrrec d’Àngels Baldó.

DVDs Lluís M. Xirinacs:

Veure, escoltar: Passi de DVDs. Es tracta de gravacions fetes a Lluís M. Xirinacs mentre feia cursos, conferències i xerrades sobre els més diversos temes.

Un dissabte al mes, d’octubre a juny a les 11 h.:

9 d’octubre – 13 de novembre – 11 de desembre – 15 de gener – 12 de febrer – 12 de març – 9 d’abril – 14 de maig – 11 de juny.

Entrada gratuïta.

BRANCA d’AUDIOVISUALS: Ramon Soler, Ariadna Pujol i David Roig.

MUSICOTERÀPIA:

«La música és el massatge de l’ànima» (Lluís M. Xirinacs, 2004).

La Musicoteràpia es val del poder de la música i d’aquest massatge de l’anima per ajudar terapèuticament a persones amb diferents patologies a tenir una millor qualitat de vida; o sense patologies, per potenciar l’equilibri, l’harmonia, la comunicació, la creativitat, el creixement personal, etc. La música mou d’una forma global totes les dimensions de la persona: física, emocional, cognitiva i espiritual.

Els últims anys hem fet diverses i puntuals sessions de Musicoteràpia a la Fundació abordant diferents eixos principals per a cada sessió: Imaginació Guiada i Música (GIM) amb fragments musicals significatius per en Lluís M.; Comunicació Lliure Sonora; endinsament amb ajuda de la música cap al «Kataplasma»; etc. També l’any 2004 a la Fundació (Sala Abat Escarré) es va fer una presentació teòrica i pràctica (amb la col·laboració a la guitarra de l’Albert) sobre «La Musicoteràpia» on en Lluís M. ens va dir que: «La música és el massatge de l’ànima».

Enguany proposem des de la Fundació convidar-vos a una sessió de musicoteràpia trimestral (tardor – hivern – primavera). Aquestes sessions seran pràctiques i amb la música mourem, expressarem, comunicarem, projectarem, ens adonarem, harmonitzarem, la nostra pròpia «globalitat», la nostra «multidimensionalitat».

Esperem que aquesta proposta sigui captivant per a molts de vosaltres.

* Dates: les concretarem cada trimestre.

A càrrec d’Antoni Aceves.

FULL DE PROPOSTES:

SENTIR, CONÈIXER, ACTUAR, PARTICIPAR.

Full de propostes en document PDF: Germanies propostes

Si desitgeu que us enviem fulls de propostes impresos, adreceu-vos a germanies@germanies.org. També podeu telefonar-nos.

FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS

info@fundacioranda.org i germanies@germanies.org

Telèfon: 934194747.

Consulteu: xirinacs.cat - xirinacs.wordpress.com - www.germanies.org.

LLIURAMENT I DENÚNCIA.

Aplec de Sant Joan, Pla de Cal Pegot (Ogassa), 24 de Juny de 2010.

En comunió en aquest meravellós entorn amb en Lluís M. Xirinacs, que va escollir per lliurar-se i fondre’s amb el Cosmos, ja fa gairebé 3 anys, tot denunciant l’Esclavitud dels nostres Països Catalans.

Antoni Aceves.

Estàs convidat a veure l’àlbum de fotografies de Antoni: Aplec de Sant Joan 2010 (Cal Pegot) Aplec de Sant Joan 2010 (Cal Pegot) Ogassa, Pla de Cal Pegot (Pla d’en Xirinacs) - 24/06/2010 per Antoni Aplec de Sant Joan, Pla de Cal Pegot (Ogassa) , 24 de Juny de 2010. En comunió en aquest meravellós entorn amb en Lluís M. Xirinacs, que va escollir per lliurar-se i fondre’s amb el Cosmos, ja fa gairebé 3 anys, tot denunciant l’Esclavitud dels nostres Països Catalans. Consulta l’Àlbum Executa la presentació de diapositives Si tens problemes per veure aquest missatge, copia i enganxa l’adreça següent al teu navegador: http://picasaweb.google.es/lh/sredir?uname=antoni.aceves&target=ALBUM&id=5489645339735168145&authkey=Gv1sRgCJKco6XG6uzYywE&invite=COzKr4cL&feat=email Per compartir les teves fotografies o rebre notificacions de quan comparteixen fotografies els teus amics, obtingues el teu compte d’Àlbums web de Picasa.

]]> http://xirinacs.cat/2010/07/07/lliurament-i-denuncia/feed/