Funeral i comiat del Poble al Fossar de les Moreres
. Resultat de l’autòpsia de Lluís M. Xirinacs. El resultat de l’autòpsia ha determinat que va morir de mort natural.
Sense dubte, aquest resultat obre una interessant i profunda reflexió a la nostra societat sobre la cultura de la mort: com pot hom decidir el dia de la seva mort i morir de mort natural?
· La missa-funeral d’en Lluís Maria Xirinacs va tenir lloc el dijous 16 d’agost a les 10 del matí a Santa Maria del Mar i tot seguit hi ha hagut un acte de comiat del poble al Fossar de les Moreres.
Esquela:
+
LLUÍS M. XIRINACS I DAMIANS
(Barcelona, 6 agost 1932 – Bressol de Catalunya, 6 agost 2007),
Doctor en Filosofia, activista infatigable per la pau
i pels nostres drets nacionals,
fundador, ànima i impulsor de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs,
ex-senador, escriptor i pensador,
va fer el seu darrer acte de sobirania davant del Taga
vivint la pròpia transfiguració al Tabor d’una zona boscosa
de les terres que foren el bressol de Catalunya.
Alliberat de la submissió dels estats que esclavitzen la nostra nació,
contraposà el seu coratge a “la covardia dels nostres líders, massificadors
del poble”
i es lliurà a mans de l’Eternitat.
Els seus companys de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, professors, alumnes i amics tots us preguen que el recordeu.
Vegeu aquest article de Vilaweb sobre els actes, amb algunes fotografies i poemes (recull d’articles de Vilaweb), aquest a Nació Digital.cat i aquest altre, la notícia a TV3, a l’Avui, al Racó Català, que inclou força vincles relacionats, i el recull d’entrades a Internet (on s’hi poden trobar articles de múltiples mitjans).
Videos i textos del funeral a Santa Maria del Mar i de l’acte de comiat del poble al Fossar de les Moreres, penjats al You Tube per alguns dels assistents:
· Fragment del funeral (video)
· Text de les intervencions dels amics al final del funeral a Santa Maria del Mar de Barcelona
· Sortida del fèretre i cant dels Segadors (video)
i breu mostra dels 20 minuts d’aplaudiments (video): la veu unànime del poble.
· (Video) Cançó “L’home dret” (de Lluís Montseny) interpretada peu autor en el seu comiat al Fossar (li va ser regalada pel seu aniversari el 6 d’agost de 2004). [Lletra i acords]
· (Video) Cançó “Al banderer de la pau“, original dels Esquirols (versió original) i interpretada al Fossar per en Titot i tres músics més (malgrat el so és de baixa qualitat, val la pena: la seva interpretació ha estat genial).
· Text llegit per en Víctor Alexandre.
Però recordem-ho: el millor tribut i homenatge a en Xirinacs no són les paraules ni els homenatges simbòlics, sinó l’unir-nos com a poble per tirar endavant plegats el camí cap a la llibertat i la plenitud que, lúcidament, sempre ens ha indicat. Apunta’t-hi!
Pots deixar el teu testimoni al llibre de signatures.
[…] que vol despertar la consciència de cada poble per lluitar per la seva llibertat i autodeterminació. És una constant del Mahatma, quan va tornar a la seva […]
Tinc 20 Anys i ja coneixia el Lluís abans de néixer perquè fou sempre amic de la família i per mi un membre més d’aquesta. No diré noms perquè parlo per a mi i només amb la meva sincera opinió. Potser per la meva curta edat o per la familiaritat que ens unia el que menys coneixia d’en Lluís era la seva lluita per Catalunya que va dura tota la seva vida, naturalment que la coneixia però no em la profunditat necessària o que m’hagués agradat, ja que jo coneixia aquell que per a mi era un avi, que m’ensenyava a tocar la flauta i que m’estimava.
Potser mai entendre o acceptaré la forma en que ens ha deixat, penso que fou un error, una forma de deixar de lluitar i se que sempre em sentiré culpable per no haver trucat pensant…ja ho faré.
He llegit abans d’escriure aquest text alguns dels comentaris i vull expressar que estic totalment en contra de la representació política i hipòcrita que hi hagué en el seu funeral, així com també em sembla una falta de respecte i tanmateix no accepto la posició privilegiada d’aquesta, quan gent com jo érem asseguts casi a darrera fila com si ni tan sols el coneguéssim i expressar també la meva indignació al poc reconeixement i la poca importància que s’ha donat a la gent que va lluita em ell fa 40 anys, que el va ajudar i la ràbia que em suposa el fet que només compti la gent dels últims 20 anys( fundació randa) que fou l’època de la seva vida me tranquil·la o més fàcil.
aprofitu per dir que no veig el perquè ha de ser obligatori deixar un correu electronic(no és una forma de controla a la gent??)
Finalitzo sabent que tu Lluís siguis on siguis saps que T’ADMIRU I T’ESTIMO I T’ESTIMARE SEMPRE.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!!
sempre et recordarem
Aquí se’ns ofereix el poema del Fossar de les Moreres, dedicat a Lluís M. Xirinacs, “heroi nacional català, home de pau, mossèn”: http://es.youtube.com/watch?v=e4vimmg8J1A
(http://www.durgell.com/)
L’EMIGRANT
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!
El millor homenatge per tu: La VICTORIA
Xirinacs allà on siguis un petó ben fort de part meva !
gràcies per tots aquests anys!
el teu record sempre estarà present amb mi!
des de la Garrotxa no t´obliderem mai
visca la Terra!!!!
Sóc un jove de 26 anys, jo no vaig viure ni el franquisme, ni la malnomenada transició, vaig néixer al Gener del 81, sóc de les primeres fornades que vam créixer dins del nou règim. No puc explicar les típiques batalletes de com lluitàvem per les llibertats que ens va prendre el franquisme, però us puc assegurar que des de ja fa anys que tinc la convicció de que allò que va passar a la transició no va ser tant maco com molts pretenen. Quin llegat ens ha deixat? Una constitució que jo mai podré votar, que nega la possibilitat de decidir del meu poble, que continua amb l’estat confessional, que ens imposa una figura intocable i antidemocràtica com la monarquia, que imposa divisions territorials artificials que només poden respondre als interessos dels poderosos… En que va consistir aquella transició? En fer com si no hagués passat res, en la “reconciliació nacional”, diguem-ho clar: va ser una claudicació, una traïció d’uns pocs al poble, jo no hi era però en visc les conseqüències.
Va ser a l’any 2000 quan vaig tenir l’enorme sort de conèixer a en Lluis Maria Xirinacs, no m’ho podia creure: un històric lluitador es plantava a la Plaça St Jaume per molts motius, entre d’altres crec que per fer reflexionar als que s’asseien a les butaques d’allà davant. Era un home gran, de quasi 70 anys, gastat al mateix temps que curtit per la lluita que havia dut tota la seva vida, no tenia ni un banc per seure, es recolzava sobre els pilons de pedra de la plaça St Jaume… Quin contrast! quina estampa tant forta! uns van claudicar per una poltrona i ell allà palplantat, amb quasi 70 anys, recordant-lis que aquella poltrona en la que seuen són les 30 monedes de plata que van rebre quan van trair la causa que l’Assemblea de Catalunya havia encetat. Mentre uns s’asseien a la poltrona de la traïció i el conformisme, ell els hi plantava cara, tal com ho havia fet davant de la presó franquista, ara ho feia davant de la presó del poble.
Vaig tenir la sort de tenir algunes converses a soles amb ell, vam parlar de teologia, de política, de filosofia… Em va sorprendre tant, no era -com alguns diuen- un il•luminat, era un il•luminador, un home de conviccions, un home savi i humil que escoltava i s’interessava per les puerils reflexions d’un jove de 19 anys…
Jo no podré dir mai que em van detenir amb ell, que vaig lluitar amb ell colze amb colze durant el franquisme, alguns dels líders de la classe política catalana sí ho poden dir… Jo només puc dir que li vaig fer costat mentre vaig poder, fins al final: a Plaça St Jaume i quan va patir la darrera onejada de repressió. I amb orgull puc dir que a mi em va tractar com un amic, i vull recordar-li a aquells que expliquen batalletes del passat des de les seves poltrones, que a ells els hi reservava un altre tracte, el de traïdors. Quan els vaig veure al funeral pensava: que deuen pensar? com es deuen sentir? Com es deuen haver quedat després de llegir el seu escrit pòstum?
“…Amics, accepteu-me
aquest final absolut, victoriós,
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!”
Fins sempre amic!
162.
Et vaig coneixer davant la Model quan et vas “plantar” per demanar Amnistia als presos polítics.
Sempre et vas plantar quan les coses estaven malament. Ara ens has deixat però qui et coneix
millor, sap que també has deixat una altre vessant
de la teva personalitat, els estudis de globalística, una manera de veure el món amb unes
eines amples i fetes de pensament i paraula, però tu posseïes a més a més, la practica. Practicaves alló que creies, com
poques persones ho sabem fer.
Gràcies per el teu coratge,
i pel teu amor al país i al poble.
Recordo una vegada em vàres dir que sempre
feies més, del que set demanava.
Et vaig coneixer davant la Model quan et vas “plantar” per demanar Amnistia als presos polítics.
Sempre et vas plantar quan les coses estaven malament. Ara ens has deixat però qui et coneix
millor sap que també has deixat una altre vessant
de la teva personalitat, els estudis de globalistica, una manera de veure el món amb unes
eines amples i fetes de pensament i paraula.
se’n va un patriota. Se’n va un filòsof.
Descansi en pau.
Gràcies per recordar-nos qui som.
“Xiri” ara que ets lluire i estàs xerrant i bebent café amb Gandhi i Martín Lutehr King, fent lloc a la taula Mandela, disfruta força, nosaltres ací que sols ens quedem. Homes i dones com vosaltres engrandeixen la Humanitat.
Desitjo un dia, viure unes hores de debat i xerrades.
Els catalans no varen repoblar Mallorca. Aquesta es una de les 1.000 mentides del catalanismes. Totes aqui, amb documents històrics
http://regnedemallorca.blogspot.com/
Hi estat present a l´esglesia de Sta Maria i no hi pogut ser.hi al Fossar per problemes familiars un accident inoportú, Voi Donar les gracies en Lluis Mº Xirinacs per haber existit, per fer que en retrobi amb la meva vergonya com a catalá. MOLTES GRACIES MESTRE, sempre i seras present a la meva conciencia. A. Casas
“Sigues lliure i camina cap a l’estel que vulguis guanyar; no pensis el que els altres diran”, diu la cançó. Tu, Lluís Maria, ho has fet. Vull que els catalans, amb l’exemple del teu coratge, caminem cap a guanyar l’estel blanc damunt de les quatre barres. Des dels estels, continua donant-nos un cop de mà!